El monument al votant desconegut

17.10.2014

Una de les coses que sobta quan viatges per França o Anglaterra és el monument al soldat desconegut. A França en trobes a cada poble, perquè tots tenen els seus morts, víctimes de les dues guerres mundials. A Catalunya tenim el Fossar de les Moreres, un espai de memòria, però que no és ben bé un monument al soldat desconegut, tal com el va concebre David Railton, capellà britànic, quan l’any 1920 va exhumar el cadàver d’un soldat desconegut per enterrar-lo amb honors d’estat a l’abadia de Westminster.

 

Vull votar. Sèrie del blog 'ambonsulls'

N’hem tingut, però. El març de 1937, en plena república, es va erigir un monument al soldat desconegut al mig de la plaça de Catalunya, obra de l’escultor Miquel Paredes. Aquest monument antifeixista es va desmantellar l’any 1939, quan les tropes de Franco van ocupar la ciutat.

El monument al soldat desconegut pretén fer justicia a aquell ciutadà mobilitzat que ha fet el sacrifici més gran per una causa col·lectiva sense abandonar l’anonimat. El soldat desconegut no té una veu pròpia, ni ha declarat la guerra a ningú. Més aviat s’hi ha trobat, i hi ha sucumbit en molts casos sense entendre per què, i sense saber tampoc si volia anar a la guerra. I la seva patria l’honora si cal també per aquesta gratuïtat.

Aquests dies es pot visitar al Convent dels Àngels, ara recinte del MACBA, l’exposició nonument, que comprèn 28 obres d’artistes que han estat convidats a reinterpretar el llenguatge i la tradició del monument dins l’espai públic. La mostra és plena de propostes interessants que qüestionen el concepte de monumentalitat posant en evidencia la fragilitat dels nostres partits presos.

Si tingués la sort de ser comissari d’aquesta exposició, hi hauria convidat encara un altre artista, el dissenyador Joan Bramona, perquè ens fes el seu particular homenatge al votant desconegut. Des de fa setmanes Bramona publica al blog ambonsulls la sèrie ‘Vull votar’,  una col·lecció de vinyetes amb les quals subverteix imatges icòniques per defensar el dret a decidir.

“No anirem mai més a veure el monument al soldat desconegut”, diu la protagonista d’El president, l’obra de Thomas Bernhard que s’estrena d’aquí a una setmana al festival Temporada Alta. A nodaltres tampoc no ens caldrà anar-hi perquè les guerres de trinxera en aquesta Europa sense fronteres ja están suoerades. Ara les guerres són mediàtiques, jurídiques, sempre partidistes. Sembla que el ciutadà, a aquestes guerres, només hi arriba amb la gratuïtat i el compromís del seu vot, sense estar mai segur de l’ús que després se’n farà. Ben bé com el soldat desconegut.

El monument al votant desconegut hauria d’anar més enllà de la pura reivindicació del dret a decidir i abraçar tant l’anhel del ciutadà que vol votar com la resistència del que veu en les urnes un mal tràngol que es voldria estalviar. Com hauria de ser el monument a aquest votant desconegut que se sent cridat a votar sí i no pot fer-ho? Com s’hauria de representar aquell ciutadà anònim que no vol votar i algun dia s’hi podria veure obligat si és l’única via per fer prevaldre l’statu quo? D’un bàndol us diran, sí, d’acord, votar és un dret, però tampoc no es pot imposar com un deure. I els de l’altre bàndol us preguntaran: Que no sigui un deure per tothom el converteix en un gest insubstancial per als qui en reclamen el dret?

Vull votar | Font: ambonsulls.blogspot.com

 

Aquest divendres 17 d’octubre el MACBA acull una conversa i debat a l’entorn de l’exposició temporal Nonument, en què 28 artistes reflexionen sobre les implicacions politiques i simbòliques del monument. Hi participaran Juan José Lahuerta, Francesc Muñoz i Josep Bohigas, comissari de l’exposició.