El monstre de Katherine Mansfield

17.05.2018

Com que la diferència entre el que són realment i el que projecten de cara enfora és tan gran, quan veuen el seu reflex al mirall els personatges de Katherine Mansfield no es veuen a ells mateixos, sinó «la persona del mirall». La seva literatura neix de l’ambivalència entre la manera com ens veiem i la manera com ens veuen els altres. Els trenta-quatre anys que va durar la vida de Mansfield van ser una lluita entre el que s’esperava d’ella —una vida tradicional— i l’única cosa que desitjava —ser una gran escriptora.

Katherine Mansfield. Foto NVNUI Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa.

La majoria dels seus contes, que Proa acaba de publicar en un sol volum, parlen de l’abisme que separa les aparences de la realitat i de l’estreta línia que destria les il·lusions de les frustracions. Mansfield (1888-1923), molt propera al simbolisme anglès, juga amb els dobles significats: allò que s’explica d’una manera superficial i allò que hi ha enterrat sota la superfície.

Els qui la coneixien —era amiga de Woolf i propera al grup de Bloomsbury— deien que era bona imitant i ridiculitzant la gent, que sabia clissar els punts febles de tothom amb una maldat cruel i que la seva conversa era ràpida i enginyosa. Llegint-la veiem una escriptora agudíssima, que sap esbudellar els personatges per veure’ls les febleses, però que prefereix sempre entendre’ls que destruir-los.

L’autora va tenir una vida d’escriptora bohèmia en contra de la família i va lluitar contra una tuberculosi que li perforava els pulmons a poc a poc. Va tenir molts amics i molts amants i va fugir sempre de tot el que no li servís per a escriure, que era el que la connectava amb la posteritat. Els escriptors sempre lluiten contra monstres, però els bons escriptors acostumen a lluitar contra el seu propi monstre. Mansfield va saber posar el seu monstre al servei del seu art perquè era la manera d’aconseguir que el reflex del mirall li tornés la imatge d’ella mateixa en lloc de la d’una desconeguda.

Al número d’abril de «Serra d’Or», en paper o en digital.