El món de l’espectacle

13.12.2014

Aquells viatges en metro d’abans, tan ensopits, quan l’única evasió consistia a llegir, ecs!, s’han animat gràcies als actors i músics que han convertit els budells de la ciutat en un escenari permanent… Gràcies, també, als diversos grups d’intèrprets russos, cepats i amb estudis, que interpreten sense pressa i amb tot el sentiment un extens repertori de melodies zíngares… Gràcies als peruans que tampoc no en tenen mai prou i toquen, canten, salten i ballen encara que deixin més d’una parada enrere… Gràcies, encara, a aquells altres, potser del país, poc preparats, que sempre interpreten una mateixa tonada, difícil d’identificar, i als quals no els fa res deixar la feina a mig fer potser perquè saben que els estarem més agraïts si desapareixen que no pas si insisteixen a fer-se escoltar… I gràcies, tanmateix, als nombrosos delinqüents que acaben de sortir de la garjola i ens volen tranquil·litzar proclamant que s’estimen molt més demanar que no pas robar, esbudellar-nos o encomanar-nos la sida… Sí, gràcies, amics! Toqueu i xerreu tant com vulgueu, però no em traureu ni cinc, avui, que encara no he cobrat i ara he de baixar.

Joaquim Carbó | Foto de BiBi Oye

Joaquim Carbó | Foto de BiBi Oye