El milionari cumpleanys de la Rosalía

4.07.2019

Si una cosa ha quedat clara és que a Rosalia l’estimem unànimement. Canti el que canti i canti com canti. Existeixen moltes maneres d’estimar-la. Hi ha qui col·loca un altar a casa seva i hi ha qui tira de reduccionisme i, directament, afirma que es tracta d’un producte de la indústria musical llest per a vendre a la societat de consum. Però la de Sant Esteve de Sesrovires és un ésser omnipresent. La seva figura és constant i persistent: no hi ha dia que no aparegui en alguna televisió, en alguna ràdio, en alguna discoteca o en qualsevol pàgina de premsa. Té detractors, com tothom a la vida: però ningú amb seny negarà que juga en la divisió daurada de la fama planetària.

El que vull dir és que si Rosalía es tira un pet (i disculpin la desafortunada expressió), aixecarà una més que considerable polseguera (i disculpin la desafortunada metàfora). Però, ai las, si Rosalía Vila Tobella canta en català. Això és el que ha passat amb la sortida, aquest dimecres, de ‘Milionària’, un tema rumbero, urbà, trapero, directe i amb una melodia i una lírica enganxifoses, d’aquelles que no pots deixar de repetir. La cançoneta ha irromput en l’actualitat social i cultural com la dinamita, o com ho fa Josep Anglada cada vegada que obre la boca.

El single s’ha estrenat acompanyat d’un videoclip amb estètica dels vuitanta (dirigit per Bàrbara Farré), ambientat en un programa televisiu com la ruleta de la sort. D’entrada, ‘Milionària’ invoca als bitllets, el glamur, les coreografies, els ritmes i els rètols retros en pantalla. I la lletra predica coses com “Només vull veure bitllets de cent”. Doncs Rosalía: sembla que molta gent només et volia veure entonant en català.

I l’expectació generada pel tema és prou comprensible, ja que coincideix amb el rebombori del programa sobre l’ús del català que va emetre el 30 minuts el passat diumenge. De fet, avui les xarxes catalanes s’han despertat amb la mofa sobre Rosalía i la torradora parlant d’Àlex Hinojo. Com som, eh? No deixem escapar ni una. Però la qüestió que em formulo és: tant d’enrenou mediàtic (sabent com està el panorama de la llengua) ha de ser provocat i buscat. Estic convençut que la cantant i el seu equip sabien que era un bon moment per llançar el tema.

En el món de l’art, la llengua sembla haver agafat una gran importància amb connotació social i política. En aquest sentit, avui Rosalía ha esdevingut una mena de messies salvadora del català. Hi ha un article d’Antoni Bassas que exemplifica aquest hype generalitzat. El periodista assegura que “aportacions com les de Rosalía tenen una gran importància perquè fan forat entre els més joves, els presents i futurs parlants de la llengua”. Poso dos casos fàcils per mirar d’extingir aquestes reverències que trobo exacerbades: Lildami o la PAWN Gang són artistes que van engegar les seves trajectòries apostant pel català. Fent estils urbans, d’alguna manera arriscats i  trencadors. I, insisteixo, ho van fer des de bon principi en català.

Ara em ve al cap quan Shakira va decidir versionar el ‘Boig per tu’ de Sau. Van sonar les alarmes i els afalacs per totes bandes. A més, la cançó de Carles Sabater, Pep Sala i companyia cometia una errada: l’ús de “reflexada”. Hi ha a qui encara li grinyola la closca quan escolta aquest himne generacional tan nostrat. Sigui com sigui, si el ‘reflexada’ ja forma part de la cultura moderna en català, perquè no ho pot fer el ‘cumpleanys’ de la Rosalía? Tra tra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Recordo la gran tempesta española quan la Shakira va publicar la seva versió de “Boig per tu”. Els catalanòfobs no van fer cap estalvi en insults. Ara, la Rosalía, tot i conèixer la mala bava que tenen aquesta mena de gent catalanòfoba, treu pit i a lliure pulmó canta en català. Sens dubte, la millor manera de demostrar-nos que és una catalana sense complex d’inferioritat. Tra tra!

  2. He de reconèixer que pràcticament no entenc una paraula del que canta. Crec que hi distingeixo “bitllets de cent” i para de comptar. Ah…i el títol, sí, que s’entén. En anglès, és clar. Tra tra!