El mal de Jordi Valls travessa fronteres

6.12.2015

El poeta Jordi Valls (Barcelona, 1970) ens ofereix amb Mal -llibre publicat el 2013 i enguany traduït al castellà i a l’italià- una visió de conjunt sobre la realitat històrica i social d’Europa i també de Catalunya. Acaba d’aterrar de Mèxic on ha participat com a poeta convidat al Encuentro Internacional de Poesia Ciudad de México, junt amb quaranta-cinc poetes d’arreu del món. El nombre de quaranta-cinc poetes és un homenatge als quaranta-cinc estudiants desapareguts fa uns mesos, dels quals encara no s’han trobat els cadàvers.

Jordi Valls amb la poeta Courtney Sina Meredith

Jordi Valls amb la poeta Courtney Sina Meredith

El propòsit principal de Mal rau en el fet d’assumir el passat europeu –la construcció històrica i cultural al llarg del segle XX i alhora la seva destrucció per part de les dues guerres mundials i l’autoritarisme polític instaurat a Alemanya, Rússia, Itàlia i Espanya. El nostre poeta ha arribat a una síntesi conceptual i poètica que li permet recrear i explicar per mitjà de la poesia la nostra realitat europea comuna. A Mal (Barcelona: Editorial Meteora, 2013) hi ha un pòsit d’història, d’art i de poesia europea i americana que cal tenir en compte i que compartim a un cantó i a l’altre dels continents europeu i americà. Per aquesta raó, celebrem la seva traducció simultània al castellà, per una banda, perquè el contingut de l’obra traspassa fronteres i trepitja els territoris naturals de la seva proposta poètica. L’obra ja forma part, d’aquesta manera, del corpus literari i cultural del conjunt de la Península Ibèrica i d’Hispanoamèrica amb l’edició castellana de Mal (Granada: Valparaíso, 2015). Per una altra banda, la traducció italiana de l’obra permet inserir Male (Venafro: Edizioni Eva, 2015) dins de l’imaginari col·lectiu dels ciutadans i lectors d’Itàlia, que se sentiran propers a la temàtica i estètica de Jordi Valls.

No serem tan agosarats com ho és el poeta amb els seus versos, però podem bastir una visió de conjunt de Mal a partir dels coneixements i l’experiència literària del traductor de l’obra al castellà, el poeta i crític literari José García Obrero (Santa Coloma de Gramenet, 1973) i dels poetes Iban L. Llop i Giuseppe Napolitano (Minturno, 1949), que coneixen de primera mà el món literari italià. Als tres escriptors els hem demanat que expliquin als lectors de Núvol les seves impressions sobre l’obra i la seva recepció a Espanya i a Itàlia, especialment.

José García Obrero és un poeta colomenc que viu des de fa uns anys a Còrdoba. Ben sovint torna a Catalunya i participa en actes literaris i recitals poètics. Representa un pont entre la poesia catalana i la castellana ja que, a banda d’escriure poesia en ambdues llengües, també fa crítica literària a diverses revistes catalanes i espanyoles. Coneix en profunditat les dues tradicions poètiques i per aquesta raó ha sabut traslladar els poemes de Jordi Valls a la llengua de Góngora amb una naturalitat i excel·lència encomiable. Des de Núvol hem volgut saber les seves impressions literàries sobre l’obra de Valls, de qui destaca sobretot la seva vocació universal: “té un seguit de característiques que es troben d’una manera excepcional en un poeta (si tenim en compte que es tracta d’un poeta relativament jove) i que, quan s’esdevé, transcendeix els àmbits immediatament generacionals i geogràfics. Aquests trets són, en primer lloc, la capacitat d’utilitzar l’anècdota, el detall quasi imperceptible, amb els quals tensa l’arc de les emocions per tal que el pensament s’enfonsi en la profunditat de les arrels filosòfiques i culturals occidentals. En segon lloc, i aquest punt està relacionat amb l’anterior, la capacitat d’extreure de qualsevol referència cultural, ja sigui de la mitologia clàssica, la religió, la pintura o la fotografia, la matèria primera del poema i aconseguir que flueixi per aquests vasos comunicants que van d’allò infinitesimal a allò infinit, i viceversa, amb naturalitat. En tercer lloc, el coneixement exhaustiu que Valls té de les diverses tradicions poètiques, li serveix com a moltó per obrir les portes que el condueixen a explorar territoris nous, arriscar-se i experimentar; una sòlida base des de la qual alçar la rica complexitat de la seva poètica. En quart lloc, els seus senyals d’identitat, l’origen, li serveix de centre: un punt de partida i d’agafador des del qual obre la seva poesia cap a àmbits internacionals. Finalment, i aquest aspecte acaba de configurar la singularitat excel·lent de la seva obra, Valls és un autor que atresora una gran capacitat de producció sense renunciar a uns estàndards de qualitat extraordinaris. El resultat de tots els punts esmentats eleva l’obra de Valls a la d’un clàssic de l’actualitat”. Al llarg de l’obra poètica de Valls –que compta amb onze títols amb el darrer L’illa misteriosa (Barcelona: Meteora, 2015)- hi hem sabut detectar el seu gran coneixement de la poesia castellana. Hi ha una naturalitat i una concisió lèxica que s’agermana a l’expressió poètica de poetes castellans com ara Machado i Lorca, per exemple. Segons García Obrero Valls té en molt bona consideració els autors de la generació del 27: “No et sé dir fins a quin punt (i això és molt interessant de Valls) la seva poesia beu més de la tradició castellana o de la catalana, sincerament. Respecte a la castellana, el situo clarament en un cert barroquisme d’arrel gongoriana, que creua el simbolisme de Darío i de Juan Ramón Jiménez; alhora la relació amb Antonio Machado, aquesta capacitat de lliscar per superfícies transparents per mostrar les profunditats de la natura humana, és molt important. També el surrealisme de César Vallejo, del Lorca de Poeta en Nueva York, de Cernuda, però sobretot hi ha un deute bàsic amb la Generació del 27 en general i amb el terrabastall que suposà per a la poesia en tots els nivells. Més propers ens el temps, convé esmentar a Caballero Bonald, Barral, el toc culturalista dels novísimos; alguns enfocaments que García Montero o Vicente Gallego van establir en l’anomenada poesia de l’experiència… la llista és llarguíssima”.

Mal és un llibre conceptual i alhora marcat per una gran plasticitat. Les referències de pensament i pictòriques són constants, tot plegat ens mostra una cosmovisió molt particular: “Es basa en la consciència que és important no perdre l’oremus, la seva arrel i l’origen de les coses que li preocupen o bé que l’inciten a fer-se preguntes. Valls construeix de manera sòlida perquè no perd de vista el seu centre: com un dervix, pot girar al seu voltant, obrir cercles concèntrics, allunyar-se’n i, fins i tot, passar a l’altre cantó de la consciència, però el punt de partida sempre és ben clar: és el lloc des d’on el poeta batega i irradia la seva llum pròpia”. Tot seguit, José García Obrero afegeix: “Valls és un poeta desinhibit quant al llenguatge. Utilitza un lèxic riquíssim en català i, sovint, la seva translació al castellà és complex en extrem. Els topònims en català han estat respectats; si l’autor parla de “la font de l’Alzina” o “el torrent de les Bruixes”, el lector sap perfectament que es tracta d’indrets que formen part de la geografia quotidiana de l’autor i traduir-los no aportaria res a la comprensió del poema.

En aquest punt, li preguntem sobre com ha anat el procés de traducció i el seu paper com a transmissor dels poemes a la comunitat de parla castellana: “Sobre la traducció se n’ha parlat molt i per això provaré de ser clar encara que sigui inevitable que repeteixi alguns llocs comuns. Traduir poesia no és traduir el prospecte d’un medicament o d’un manual d’enginyeria; no és tan important que es traslladi una literalitat sinó que siguin els elements poètics, formals i conceptuals els que siguin captats i dirigits en la seva intencionalitat cap a una altra llengua. És important que el traductor sigui poeta o, com deia Jordi Doce en una entrevista, que arribi a ser-ho amb el temps, perquè sabrà prioritzar uns elements i no uns altres. Recrearà versos si ho exigeix el text perquè la veu de l’autor no sigui malmesa. D’aquesta manera, no és el mateix una traducció qualssevol d’Emily Dickinson al castellà que una de feta per part de José Luis Rey, o bé que la traducció de la Divina Comèdia duta a terme per Ángel Crespo, en la qual aquest poeta i traductor hi va esmerçar més d’una dècada per respectar els tercets de Dante, sigui considerada una obra mestra”.

La versió castellana de Mal ha estat editada per Valparaíso, que és una editorial de prestigi en l’àmbit castellà i internacional: “És una editorial que aposta per la poesia d’una manera molt decidida, que publica un catàleg en el qual preval només el criteri de qualitat. Valparaíso suposa, a més, un pont magnífic entre els autors i els lectors en castellà dels dos cantons de l’Atlàntic i aquesta visió de conjunt de l’idioma és un gran encert i, òbviament, una oportunitat de difusió de les obres poc vista fins ara. La publicació de les traduccions d’autors com ara Simic, Poe o Ledo Ivo obre un camí interessant per a la difusió d’autors dels quals la seva obra es mereix ser coneguda pel gran públic. Que aquesta línia, la de les traduccions, inclogui Mal de Jordi Valls,  evidencia un cop més l’aposta decidida de Valparaíso per la qualitat per damunt de qualsevol altre criteri.

L’obra de Valls representa una continuïtat entre les tradicions castellana i occidental: “Les tradicions de cada territori no són quelcom aïllat: la poesia en castellà del Siglo de Oro no seria allò que va ser sense les fonts italianes, provençals o catalanes; la poesia catalana actual beu del simbolisme francès; la poesia francesa va impregnar-se al seu torn de la poètica de Poe; Eliot ho va fer de Baudelaire, Mallarmé i Valéry… Jordi Valls rep influències de tots aquests corrents. Per aquesta raó, com autor format, Jordi segueix a poetes de llengua castellana actuals: García Montero, García Casado, Nilton Santiago o Alí Calderón, entre altres. Encara més, crec que la poesia de Valls aporta molt a la poesia castellana actual”.

García Obrero no dubta ni un sol moment en afirmar que La caiguda de la Unió Soviètica és el poema central del llibre: “És un cim en el conjunt de la seva obra perquè és paradigmàtic. Hi conviuen de manera magistral tots els elements que defineixen la poètica de Valls. I que ja hem esmentat. Una part d’aquest ·centre” que és Santa Coloma de Gramenet, el “Barcelonès Nord”, per irradiar, mitjançant una conversa amb el poeta polonès Zagajewski, cap a l’univers d’aquest, a Gligwice, a la II Guerra Mundial, a la comparació amb la història local; a més, parla de la poesia en si mateixa, de la natura de l’ésser humà i de la crisi del món Occidental. És un poema lúcid i d’una plasticitat i lirisme extraordinaris. En certa manera, Valls manté un parentiu amb el poeta cordovès José Luis Rey, per aquest devessall d’imatges que en ocasions ambdós autors desenvolupen al llarg del poema; així com també per aquest ús sense complexes de l’arsenal lèxic i expressiu per dotar el poema d’una sonoritat o musicalitat determinades i per esmolar la ironia que ben sovint trobem als seus versos”.

Acaba de publicar-se la traducció de Mal a l’italià. Els poetes i traductors Carlos Vitale (Buenos Aires, 1953) i Amerigo Iannacone (Venafro, 1950) s’han encarregat de l’edició i traducció de Male (Venafro: Edizioni Eva, 2015). Per cert, l’any passat es publicà una extensa antología de poetes catalans i catalanes en la qual també Valls hi era present: Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editore, 2014). Anteriorment havia estat traduït a l’eslovè i a l’anglès.

El poeta i crític literari italià Giuseppe Napolitano (Minturno, 1949), que és autor de nombrosos llibres de poesia, crítica literària i història local, explica a Núvol que Mal és un llibre de suggestions, d’al·lusions, però també de veritats profundes: “Hi ha l’home que parla als homes, hi ha el poeta que parla amb qui sap com parla un poeta i es disposa a escoltar-lo amb la curiositat necessària per comprendre les raons de l’ànima. Els temes fonamentals d’un llibre així són diversos i tots esdevenen intrigants. El que recorre el poemari gairebé en la seva totalitat és el tema del temps”. Tot seguit, Napolitano afegeix: “El temps –uno scarabocchio en el qual s’hi dibuixen anys en un joc de regles inventades- és concebut com una reminiscència dels temps passats, remots: non ci pensaré piu i non sperare nulla dalla provvidenza. És ara i aquí que vivim, i també amb decisions difícils: quan senza scarpe attraversi confini, ja no saps cap a on estàs anant i què trobaràs més enllà de la cruïlla dels camins en els quals t’has aturat i estàs indecís”. Sobre l’estil de Valls en destaca la seva intensitat expressiva i l’excel·lent traducció que han fet Vitale i Annacone: dels traductors i del poeta remarca la seva destresa literària i el seu amor per la paraula. Segons el crític italià, “al començament del llibre hi ha una posició deliberadament introductòria: el poema Lettore (que remet al Baudelaire que convidava al lector –“el meu semblant”- a dedicar atenció a la seva lectura). Aquí es proposa un altro mondo –sull’altro lato del foglio, i és una invitació a no aturar-se en la primera lectura, a refiar-se del poeta a qui confia la seva paraula, manifestació i clau de lectura de la pròpia vida: Con te tutto è possible. Va’ e anuncia la passione dove il successo non conta”.

Etiquetes: