El jardí celestial

31.12.2013

Corria el Juliol de1928 per la petita ciutat de províncies de  Préveza, on Costas Karitotakis havia arribat per tal d’exercir de funcionari de l’Estat Hel·lènic.  Amb 32 anys d’edat aquella tarda Costas havia decidit suïcidar-se i amb tal intenció es despullà i es tirà mar endins, on s’estigué hores lluitant amb la massa blava, fins que la mateixa mar el retornà a la costa encara viu (era masa bon nedador). Amb una certa serenitat Costas es dirigí a casa seva on es vestí acuradament i enfilà carrers cap a l’armeria. Allí adquirí un arma i es traslladà cap al cafè El Jardí Celestial on passà les seues últimes hores fumant neguitosament. La decisió estava presa en ferm, alguns indiquen que per poder evitar la bogeria a què l’abocaria la sífilis, motiu pel qual es podia haver traslladat a París uns mesos abans. Fos com fos Kariotakis sortí del cafè i a la platja de Sant Espiridó, sota la fresca ombra d’un eucaliptus, es disparà al cor, acabant amb la seva vida. Vet aquí el seu poema Viatge final.

 

Viatge final

 

Bon viatge, llunyà vaixell meu, en l’infinit
i en l’abraçada de la nit, amb les seves llums daurades!
Ser a la teva proa voldria, per mirar al teu voltant
com passen en processó els primer somnis.

La tempesta al pèlag i a la vida que s’aturi,
i quedi lluny de tu la pedra que vaig tirar darrere,
bressola’m la meva eterna tristesa, vaixell,
sense saber on em dus i sense que retorni!

Costas Kariotakis

(Del llibre Elegia i Sátires del 1927)

 

Kostas Karyotakis

Τελευταίο ταξίδι – Κ.Καρυωτάκης

Καλό ταξίδι, αλαργινό καράβι μου, στου απείρου
και στης νυχτός την αγκαλιά, με τα χρυσά σου φώτα!
Να ‘μουν στην πλώρη σου ήθελα, για να κοιτάζω γύρου
σε λιτανεία να περνούν τα ονείρατα τα πρώτα.

Η τρικυμία στο πέλαγος και στη ζωή να παύει,
μακριά μαζί σου φεύγοντας πέτρα να ρίχνω πίσω,
 να μου λικνίζεις την αιώνια θλίψη μου, καράβι,
δίχως να ξέρω πού με πας και δίχως να γυρίσω! 

Ελεγεία και Σάτιρες (1927)