El garrofer

15.08.2013

S’ha passat la nit sentint espetegar les rames dels arbres contra la finestra de la cuina. A estones s’hi afegia el xiulet del vent i aleshores premia el cap contra el coixí amb més força, fins que notava com la humitat de la roba se li ficava pell endins. Ha estat una nit llarga, com aquest hivern inclement que no sembla voler acabar-se. Enguany la collita serà escassa. Josep pensa en la terra erma i en el cos de la seua dona vinclant-se per treballar-la. S’abriga i, amb les mans balbes, obre la porta.

            Quan surt de casa el mestral bufa amb força i el dia encara no s’ha aclarit. Immediatament, l’aire gèlid li bufeteja la cara de tal manera que té la sensació que li recorre, afilat, els solcs de la carn i que la pressió constant del vent li modela la pell igual que erosiona el relleu d’una muntanya. Per un moment, Josep té la sensació que porta el dolor esculpit al rostre. No pot evitar pensar en si mateix com si fos un element més de la natura que l’envolta: una soca gruixuda i seca colpejada durament per l’oratge.

Li costa mantenir els ulls oberts perquè el vent aixeca una terra fina que es fica per tot arreu, però entrelluca els garrofers que s’estenen davant seu. Aquest hivern ha gelat massa; els més joves s’hauran de talar. Josep s’acosta al que queda més a prop del mas. No fa gaire que el van plantar. Ressegueix amb la mà plana les protuberàncies de l’escorça sense adonar-se que una llàgrima se li escola galta avall. El seu patrimoni. Recorda com cada any guardava unes quantes garrofes per als camells dels Reis. Son pare havia fet el mateix.

A poc a poc es va acostant al safareig. Damunt de la superfície verdosa hi suren fulles i la brutícia s’acumula al fons de la bassa. S’asseu al mur i fica la mà dins de l’aigua tèrbola, fosca. L’enretira de seguida: la fredor li entumeix els dits. En aquesta hora encara es respira calma. Tota la plana reposa. Ha deixat la dona al llit; no creu que tingui esma d’aixecar-se avui.

Sent abornar un gos en la llunyania. Aparentment, tot està tranquil. Ni rastre del xipolleig de les criatures que aquí s’arruixaven les unes a les altres uns anys enrere. De les seues rialles. Quan arribava la calor, aquest lloc s’omplia de vida com mai no tornarà a fer-ho. Els xiquets nedaven sense haver de patir pels corrents del riu, a recer de tot. Es llançaven a l’aigua i en sortien per córrer descalços a amagar-se entre els garrofers mentre un d’ells comptava fins a quaranta. A Josep li agradava mirar-se’ls i pensar que els estius se succeïen els uns als altres sense canvis. Li portaven records del passat, quan era ell qui convidava els amics a jugar a la finca, i alhora s’imaginava un futur no gaire diferent.

Les imatges se li arremolinen. Mira al seu voltant i no hi veu res. Quatre arbres vells que sobreviuran als més tendres. Saba vella. Arrenca una pedra del sòl i la rebot contra les parets del safareig. Li couen els ulls.

Aixeca la vista més enllà del tros. Una ràfega de vent li fueteja la cara amb violència. Al cel, esclata un rovell que va tenyint-ho tot de roig, imparable. Lentament, els rajos de sol s’abraonen damunt del garrofer que Josep acaronava poc abans. Aviat ho cobriran tot. Mentrestant, l’arbre adquireix un to sangonós. De sobte, Josep s’aixeca i s’hi precipita damunt. Obre els braços tant com pot per abraçar-ne el tronc moribund. El cap se li ennuvola i tot ell s’agita en un tremolor ingovernable. Mira amunt, amunt, com si temés veure aparèixer alguna cosa terrible cel enllà.

—Si no et mous d’aquí no et podran fer res. Queda’t.

Calla. Un sanglot d’impotència li nua la gola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. M’encanta que expliqui una historia sense narrar-la, només a través de sentiments, records i reflexos.

    Gran relat per llegir detingudament i degustar.

    M’encanta!

  2. M’agrada molt.
    Em porta records de la infantes i expressa molt bé la solitud que poden arribar a sentir les persones grans.

    Endavant, segueix deixant-nos gaudir amb els teus contes!!