El consell de redacció

30.11.2012

Ahir es va instal·lar a la Biblioteca de Moià l’exposició itinerant Cavall Forttan divertit com un joc, comissariada per Eulàlia Duran i Mercè Canela i que presenta un recorregut pels primers 50 anys de la revista. Avui dediquem l’speker’s corner a Cavall Fort amb articles de Jaume Aulet, Toni Tobella i Antoni Serés Aguilar, tres lectors nascuts a cavall dels anys 50 i 60.

 

La memòria visual em transporta amb exactitud al prestatge on estaven exposats els números.  Ara mateix, els dits se me n’hi anirien i a l’hora d’agafar-los no m’equivocaria ni un mil·límetre. Com tants altres, començava pel final de la revista, amb el Jep i Fidel.  Ho tinc gravat al cervell tal vegada com si fos avui però, he de reconèixer que des de llavors, ha plogut una mica.

Era l’any 1974, a Tàrrega, a la biblioteca de l’Escola Pia on vaig descobrir el Cavall Fort. Mandrós de mena per la lectura, estava atrapat pels còmics sense paraules. Els personatges preferits foren tres: Max d’en Bara (Guy Bara), Camús d’en Xots (Jordi Clapers), i l’Ot el Bruixot d’en Picanyol (Josep Lluís Martínez Picanyol). Els buscava a l’interior de les pàgines i, de forma inconscient, me’ls autoimposava com de visita obligada. La dèria per trobar-los tenia el seu parany. Poc a poc, les altres planes m’anaven fent també l’ullet i, tafanejant un rodolí per aquí, un poema per allà, una cançó, un conte, un article… n’acabava  llegint  exemplars sencers.

Després, com sovint passa, quan de ganàpia  deixes de portar pantalons curts, vaig anar distanciant-me de la revista fins que un bon dia de 1998 la Mercè Canela va convidar-me a formar part del consell de redacció de la publicació.  Quin regal, mai li podré agrair prou!

 

 

De la primera reunió, en presentar-me la Mercè, davant de la Rosamaria Budó, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Jaume Colomer, Mercè Mach, Àngels Navarro, Carles Riera i la Fina Rifà, com a novetat del moment els va dir: – “Ei, quan el Toni va nàixer… Cavall Fort, ja hi era!” (sóc de la lleva de 1964, la revista de 1961).

En l’actualitat, i com ha de ser, s’hi han anat incorporant altres companyes d’edats semblants i més joves al grup, com la Pia Guindulain, la Núria Figueras i l’Eugènia Morer, amb les quals sumades amb la major part dels anteriors membres, aportem el nostre pensament col·lectiu a la revista.

Contribuir en el procés de selecció dels continguts de la publicació és una responsabilitat que visc amb molt de gust. M’apassiona despertar a través de Cavall Fort sensibilitats, sensacions, curiositats, sentiments… així com,  també, transmetre valors amb la voluntat d’ajudar a créixer els nois i les noies com a  persones.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Enhorabona per la feina que feu. de vegades -nit de divendres- passo una estona pel facebook. Si la Mercè Canela va estar d’arxivera a Cervera, li dones records.
    En aquest article hi tens una falta!
    Una abraçada,
    Vicent

    • Hola Vicent,
      Gràcies per les teves paraules. Faré arribar a la germana de la Mercè Canela (que es diu Montse i actualment viu i treballa a Ginebra com arxivera) els teus records. Pel que fa a la falta, ho sento. No era la meva intenció. Parlaré amb el diari digital tot desitjant puguin fer alguna cosa.
      Toni