El cafè dels irlandesos

Cinc anys abans Eustaqui de Vallmajó hauria venut l’ànima al diable per haver rebut aquella trucada.

Cinc anys abans Eustaqui de Vallmajó hauria venut l’ànima al diable per haver rebut aquella trucada. Hauria malversat el patrimoni familiar, dilapidat els fons d’inversió, tacat el cognom només per haver escoltat el xiuxiueig d’Ofèlia Puig a l’altra banda del fil. Aquells recòndits desitjos, mai prou enterrats rere el tel translúcid del record, havien ressuscitat d’entre les filagarses de la seva veu de cotó:

—Quedem al lloc on ens vam fer el primer petó.

No recordava on s’havien fet el primer petó, ell.

Corria pressa, puix que havien quedat a la tarda. Va avisar la senyora Eufemina —vella xacra arrugada i d’expressió inhòspita, però secretària a qui podíeu confessar qualsevol pecat a cau d’orella, per infame que fos— i va ordenar-li que poués en el cabal memorístic de familiars, amics i coneguts per tal que l’indret li revingués a la memòria. Que no tenia espera, la cosa, la va apressar. Sine die, va afegir tot solemne.

L’àvia Eufemina, afortunadament més bregada en llatí que el carcamal del seu amo, va afanyar-se en escarbotar dins l’agenda i inundar el despatx de trucades (fins i tot es va permetre el luxe de passar-li el canonge de la Seu, vell amic de la família, amb l’esperança que el patró amollés alguna altra llatinada fora de lloc). A la fi, cap al migdia, quan l’Eustaqui ja havia perdut tota esperança de trobar algú que recordés l’escenari del primer petó amb l’Ofèlia, va tornar a sonar el telèfon. Horaci Fusté, antic company de l’institut, va tenir la bondat d’informar-lo que el primer petó —sense llengua, segons la brama— s’havia produït al Cafè dels Irlandesos, cosa de la tarda del 23 de febrer de 1981.

El Cafè dels Irlandesos no tenia res de rònec, res que recordés una taverna i ni tan sols res que fos irlandès. Antigament havia estat el cafè d’un ateneu i conservava el sostre alt de l’època, els finestrals amplis que traspuaven la claror del sol i les cadires de ferro forjat on s’havien assegut els culs de diverses generacions, a l’ensems que una altra relíquia: l’avi Guifré, vell arnat, mal afaitat i cofat amb una boina, que tant havia vociferat visques a la República com havia bramat cara al sol amb el braç dret, depenent de cap on bufés el vent. Segons les enraonies, el nom del cafè es deuria a una nit antològica d’alcohol i barjaules auspiciada per quatre republicans irlandesos desertors de l’exèrcit imperial britànic durant la Primera Guerra Mundial, que havien passat per la ciutat fent escàndol de camí cap a la frontera. Aliè als envitricolls de la història, l’Eustaqui va demanar un conyac i va observar que l’avi Guifré el mirava fixament.

—Què vol?

—No et conec —el va apagar el vell—, però et recordo.

—De què?

I heus aquí: aquella tarda la ràdio estava tan alta que, quan Tejero va entrar al Congrés i va cridar “todo el mundo el suelo”, tota la parròquia es va acotar, espantada, com si el coronel bramés allí mateix. Només dues persones havien romàs dretes:

—Tu i aquella noia.

La concurrència s’havia pres aquell petó com un  desafiament irreverent a la involució, una mofa a l’“autoridad competente” i una manifestació pura d’afecció a la democràcia. Exaltats, els parroquians entonaren els Segadors i, si no fos perquè la casa serví ratafia de franc, haurien corregut cap al quarter de la Guàrdia Civil a repartir llenya.

—Tan emotiu —l’avi es va eixugar una llàgrima. No te’n recordes?

—No.

Fou just aleshores, mentre l’Eustaqui rascava la crosta de la memòria, que l’Horaci Fusté s’assegué entre ell i l’ancià i amb cara de pocs amics va amollar:

—Jo sí que me’n recordo. Què hi ha, entre tu i la meva dona?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació