El bavós de barra

17.07.2016

És estiu, fa calor i han començat les festes majors. És temps de sortir, de ballar, de fer gresca… I com cada any sabem més o menys què ens espera perquè la postal és gairebé sempre la mateixa: amistats, música, converses sota la lluna, combinats de ginebra, cerveses i qui sap si fins i tot alguna nova coneixença. També és fàcil endevinar com serà l’espai de les trobades: segur que hi ha un escenari, una zona per al públic i una altra per a les barres. Potser hi haurà garlandes festives voleiant per sobre els caps o fileres de llumets, com si fos una revetlla. I entre tot aquest attrezzo tan previsible, també és molt probable que si ens imaginem com serà l’esdeveniment visualitzem, ràpidament, la figura del típic bavós de barra com si formés part del paisatge natural (i inalterable) de la festa.

Bavós de barra

Si sortim, les noies ja sabem que quan fem cua en un dels punts on venen menjar i beguda podem topar amb algú (algun home, s’entén) que ens martiritzi. El bavós de barra és una figura quotidiana i la contemplem com a una possibilitat més de la vetllada: pot ser que plogui, pot ser que el grup ens agradi i pot ser que, un cop més, ens toqui suportar un pesat a la barra. Com que sempre hem conviscut amb l’amenaça d’aquest personatge hem après a inventar recursos per intentar defensar-nos-en, però això no vol dir que no passem una mala estona o que no tinguem por i ens sentim insegures.

El bavós de barra es caracteritza per ser un home que normalment ha begut una mica massa (tot i que no és un requisit indispensable) i que es dedica a assetjar les dones d’una manera descarada però, a ulls de tothom, “inofensiva”: insisteix a mantenir-hi una conversa, les afalaga, s’hi arramba o els dedica mirades llefiscoses, en els millors dels casos. Perquè ja se sap que si un home beu és natural que es permeti el luxe d’insistir perquè una dona el besi o l’acompanyi o li rigui les gracietes, i que té tot el dret del món a fer qualsevol comentari sobre el seu cos.

Segurament, si en lloc d’un bavós a la festa hi trobéssim una senyora que es dedica a clavar plantofades a la gent que balla, ràpidament el públic l’assenyalaria i algú o altre la faria fora. Si en lloc d’un bavós a l’espai hi entrés un gos rabiós que anés queixalant el personal, es crearia un escàndol i la bèstia seria expulsada. La presència dels bavosos, però, tot i ser igualment perillosa, poques vegades topa amb respostes contundents com aquestes: és una violència socialment acceptada que, en general, passa desapercebuda.

Cada vegada són més els barris, pobles i ciutats que han engegat campanyes de prevenció del sexisme a les seves festes (el Poble Sec de Barcelona, Reus, Capellades, la Garriga o Sabadell, entre d’altres), però encara és molt llarg el camí per arribar a garantir unes festes on les dones puguin gaudir de la llibertat a què històricament han hagut de renunciar, també, en espais de festa.

És urgent i necessari que deixem de mirar cap a una altra banda cada vegada que davant nostre es vulnera la llibertat d’una noia a passar-ho tan bé com la resta: deixar d’invisibilitzar els bavosos de barra que campen tan amples per les nostres festes pot ser un primer pas per avançar en la lluita contra aquestes violències. Perquè la responsabilitat és comuna, i cal que en prenguem consciència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. En veure que la noia no li fa cas, perquè no es retira? El bavós no només és bavós sinó també curtet… L’hem patit, el bavós. I el patim, encara que n’hàgim complert 65! I és que els bavosos són moooolt persistents.