Xavier Lloveras

Xavier Lloveras

Poeta. traductor. Llibreter a Llibres del mirall

Eduardo Mendoza a la ciutat dels prodigis

I així no contribuirem a l’absurditat demencial d’emplenar les llibreries amb obres traduïdes del castellà.

L’any 2000 Edicions 62 va publicar la traducció catalana de La ciudad de los prodigios. Va ser el primer cas al nostre segle que una novel·la popular escrita en castellà es traduïa al català. Aleshores el traductor que la signava, Xavier Lloveras, ja va publicar aquesta reflexió que recuperem avui arran de la concessió del premio Cervantes a Eduardo Mendoza.

Eduardo Mendoza al Festival MOT | Foto Martí Albesa

Traduint al català La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza –que, si m’haguessin deixat, hauria titulat La ciutat de les meravelles– és quan he estat més a la vora de trencar la secular prohibició de l’incest. Si traduir d’una llengua romànica a una altra ja fa una mica d’angúnia, fer-ho del castellà al català encara en fa més, sobretot quan la prosa castellana que trobes no és la llengua fonda de la Castella de Delibes, ni la colorista i barroca d’un valencià com Gabriel Miró, ni l’explosiva varietat cèltica i panhispànica de Valle-Inclán, sinó el model àtic, àton i seriós del català que escriu en espanyol. Encara que seriós, parlant d’Eduardo Mendoza, és l’adjectiu més desencertat que es pot trobar.

La ciutat dels prodigis, com totes les seves obres, sobretot la bilogia –¿se’n pot dir així?– formada per El misterio de la cripta embrujada i El laberinto de las aceitunas, té moments d’un humor delirant que fa petar de riure, i fa servir un llenguatge que pica l’ullet als fulletons vuitcentistes i que a mi –i diria que a Mendoza també– em recorda el dels tebeos de la meva infantesa. Gorgorito, beodo, atorrante, majadero, secuaz… Són paraules que a mi, nascut a la Catalunya profunda de l’Empordà, em fan pensar en historietes o en novel·lots. I em costa trobar-hi cap equivalent en català. ¿Com traduir, a més, el castellà formulari, de vegades funcionarial, de les parts més narratives de la novel·la, a una llengua que només es pot remuntar al català curialesc medieval? No, ni els funcionari de Política Lingüística ens poden ajudar a aconseguir el matís just. ¿I els catalanismes i les catalanades? ¿Com es tradueixen al català?

Malgrat tot, els traductors sabem que tot és traduïble. Es tracta de posar-hi voluntat i colzes i, quan toca, fer totes les trampes possibles i prohibides als manuals de traducció. I així, fins i tot una novel·la sobre Barcelona i sobre Catalunya escrita en castellà per un català que es diu Eduardo Mendoza es pot passar a la llengua catalana. Encara que jo, com a traductor, els recomano que llegeixin l’original castellà. Diria que tots –llevat dels pocs catalanoparlants que queden al Rosselló, i encara– som capaços de fer-ho. I així no contribuirem a l’absurditat demencial d’emplenar les llibreries amb obres traduïdes del castellà.

Aquest article forma part d’un recull d’articles de pròxima aparició que es titularà El mirall dels llibres. Es publicarà dins la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació