Dos fructífers cinquantenaris

11.09.2018

Aquest any se celebra el cinquantenari de dos esdeveniments llunyans en l’espai, però que han acabat confluint al cap dels anys i s’han imbricat en certes ocasions amb intensitat. Em refereixo a l’aparició l’any 1968 de dues institucions socials que han enriquit el seu temps i han deixat records memorables i, a més, una llarga descendència. D’una banda, el primer disc de música reggae; de l’altra, el primer partit d’alliberament nacional dels països catalans, el qual va abandonar les seves activitats públiques l’any 2015.

El grup valencià Obrint Pas en un concert al festival Viñarock

De fet, en tots dos casos la nòmina d’avantpassats és extensa i el moment de veure la llum pot aparèixer difuminat per la lenta gestació i els aspecte evolutius presents en el creixement de l’embrió (l’ontogènesi).

Do the Reggay, de The Maytals, és tan sols un dels discs que aquell any 68 acceleraven o alentien el temps del rocksteady. Però va servir per tal de donar nom a un nou estil musical que combinava una més gran aspror melòdica ­─si es vol, més desinhibida─, el reforç del paper del baix i la bombolla acústica de l’orgue. Aquest era el resultat d’una nova fornada de productors musicals que volia desbancar els que havien regnat d’ençà dels cinquanta i que eren responsables de les rivalitats entre els bàndols creats al voltant dels sistemes de so que difonien l’ska i el rocksteady a Jamaica. L’any 1968 és també l’any en què es crea la companyia britànica Trojan records, responsable de presentar el reggae a un públic global.

Bandera del PSAN, partit actiu fins l’any 2015

Malgrat que les fonts més acadèmiques (historiogràfiques o enciclopèdiques) situen la fundació oficial del PSAN l’any 1969, la data oficial és el 1968. Aquestes fonts parlen de l’escissió de les seccions universitària i de barris de l’FNC l’any 1968 i de la celebració d’una assemblea constituent el març del 1969 en què s’escull el nom del nou instrument d’actuació política amb el propòsit d’expressar una estratègia nova (la destrucció de l’Estat capitalista espanyol i l’estructuració d’una nova societat socialista) i una teorització de l’alliberament nacional en un sentit modern que tenia els seus referents en l’anomenat Tercer Món i que trencava els esquemes tradicionals del separatisme català. Alhora, presentava unes propostes polítiques i socials ─és a dir, unes tàctiques─ noves orientades a les classes populars, amb uns objectius immediats que passaven per la recuperació de les llibertats polítiques i sindicals i per l’establiment de règims autonòmics per als tres territoris sota administració espanyola, sense renunciar a l’assoliment posterior de la independència, a la creació de l’Estat socialista dels Països Catalans i a l’expulsió de les forces d’ocupació.

La mateixa organització, però, va reivindicar com a moment fundacional el desembre del 1968 en el número de la revista “Lluita” que commemorava els vint anys del partit (novembre-desembre de 1988). Així consta també avui dia a la “Viquipèdia”. Qui tindria l’última paraula en el dilema sobre la data del moment de creació del PSAN seria un dels seus fundadors, Carles Castellanos, a les memòries Reviure els dies. Records d’un temps silenciat (2002): «A la casa de les germanes Serra, a l’avinguda de la Diagonal, de Barcelona, es van posar a finals de l’any 1968, les bases de la nova organització, el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans), una organització que, tal com indica el nom, es proposava de lluitar pel socialisme i la independència». En la fixació de la data pot haver-hi, a més, l’interès d’aprofitar el reclam revolucionari del maig de 1968.

L’escena musical i política catalana de la segona meitat dels anys 90 va ser el moment de trobada de les dues subcultures juvenils nascudes l’any 1968. Les cançons de Dr. Calypso, Obrint pas o Brams─entre els grups més coneguts d’una gran constel·lació que sovint combinava una ampla gamma de música jamaicana (ska, rocksteady, skinhead reggae, roots reggae) amb la música oi evolucionada a partir del punk─ van acompanyar les reunions assembleàries de l’esquerra independentista i difongueren un estil de vida inspirat en ciutats com Amsterdam o Berlín, on Bob Marley i el Che Guevara havien esdevingut les icones de la contestació juvenil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. No existeixen les casualitats, res no serà igual després del triomf d’aquestes revolucions. Què feien, com vivien la gent d’aquest temps? Alguns varen passar les nits aprenent a tocar la guitarra i de dia es preparaven pel futur estudiant o apedregant… Moltes de nosaltres somiàvem en sortir de casa i formar una família i ens agradava cantar Sapore di sale
    Sapore di mare
    Che hai sulla pelle
    Che hai sulle labbra
    Quando esci dall’acqua
    E ti vieni a sdraiare
    Vicino a me
    Vicino a me