Do. Or do not. There is no try

8.06.2016

En un món canviant i dinàmic i cada cop més informatitzat com l’actual, en el qual predomina una espècie d’horror vacui per tot allò digital, té sentit parlar de la preservació digital? És lògic que les institucions i la ciutadania s’hagin de preocupar per garantir que tota la informació i documentació digital que generen avui sigui útil(itzable) i accessible en el futur? En aquest escenari, el que alguns anomenen l’era de la revolució de les dades (vegeu el Manifest de les dades de l’idescat), podem deixar que el darwinisme digital faci la seva selecció natural del que s’ha de conservar (i de quina manera) del nostre present digital o bé des del mon dels arxius hi podem participar de forma activa mitjançant l’aplicació de tècniques i mètodes que ajudin a garantir la conservació eficient i sostenible de tota aquesta marea de dades i documents digitals.

Font: Pixabay

Font: Pixabay

En aquest sentit, la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura va publicar, el juliol de l’any passat, un document establint les línies prioritàries d’actuació en matèria d’arxius i gestió documental, entre les quals podem destacar la voluntat de crear, mantenir i compartir infraestructures per a la preservació digital (essencialment, repositoris digitals) i la definició i impuls de polítiques de preservació digital en l’àmbit nacional. El document és un bon punt de partida però necessita, possiblement, algunes accions més concretes per començar a passar de la teoria a la praxis:

  • Oferir repositoris digitals amb serveis mancomunats de preservació digital a les entitats públiques amb pocs recursos, donant resposta a l’obligació de mantenir un arxiu electrònic únic dels expedients tancats que estableix la nova llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques i, alhora, garantint la compatibilitat amb el sistema i la xarxa d’arxius de Catalunya.
  • Definir un protocol normalitzat de transferència de documents i de metadades entre els sistemes d’informació i el repositori digital.
  • Aprovar un catàleg de formats de fitxers normalitzat per afavorir la seva estandardització i ús entre les administracions.
  • Elaborar models o prototipus de plans de preservació específics en funció del format i naturalesa del document.
  • Potenciar l’accés obert als documents digitals i a les seves metadades mitjançant el protocol OAI-PMH i fomentar l’aplicació del Linked Open Data i la creació de datasets reutilitzables dels instruments descriptius que disposen els arxius.
  • Impulsar la creació d’un espai d’innovació, un centre de coneixement en preservació digital promogut per les institucions públiques i que aprofiti el coneixement i expertesa dels professionals, del mon universitari i de la recerca, així com la potencialitat de les empreses tecnològiques del sector amb l’objectiu de generar serveis i solucions reutilitzables relacionats amb la preservació digital tant per la pròpia administració com per la ciutadania.
  • Participar activament en projectes de recerca en preservació digital a nivell europeus com poden ser el projecte E-ARK i el projecte PREFORMA, entre d’altres.
  • Aportar solucions per a la preservació de la informació estructurada o en bases de dades, o fins i tot, de la informació en bases de dades no relacionals utilitzades per gestionar i explotar projectes Big Data.

Aquest decàleg d’actuacions no s’acaba aquí, i segur que se’n poden afegir més, però com deia el gran mestre Yoda, “Do. Or do not. There is no try”.

Què, ens hi posem?