Disculpes a Isabel Coixet

4.10.2017

Cada dia m’enfronto a dos mons molt diferents: el que m’explica El País i el que m’explica l’Ara i El Punt Avui. Perquè jo també crec, com diu Chimanda Ngozi Adichie, en el perill d’una sola història.

Montse Barderi conversa amb Isabel Coixet

Així que avui m’he trobat amb un article d’Isabel Coixet al País titulat “En tierra de nadie”, on explicava com l’han insultat i anomenat feixista al sortir de casa. Ho sento molt, em sap molt greu, és injustificable.

Simplement, vull disculpar-me. No sé en nom de qui, no sé si és o puc dir-li la meva gent, si puc dir la meva terra, perquè no és meva, és nostra i és tan seva com meva. I no vull rebatre cap argument, ni practicar la cultura de la postveritat i la sospita, perquè em sembla mesquí. Així que, sisplau, no calen comentaris a aquest article del tipus:

  • “Té interessos a Madrid i que vés a saber si és veritat, només cal veure els dos nois de les banderes españoles aplaudits per una multitud independentista”.
  • “Que vegi el pa que donen, Rafael Hernando també ens ha anomenat nazis”.
  • “Que deuen ser molt pocs els que es senten acusats pel separatisme, com diu la fiscalia amb l’insignificant nombre d’agredits, ja que només hi van haver un 0’000042% d’individus afectats per violència policial”. No importa la xifra, una dècima és massa.
  • “Igual que Madrid no és PP, tampoc Barcelona són els quatre que l’escridassen a la porta de casa. Sap millor que ningú com és la seva ciutat, lloc on ha nascut i viu”.

No, no hauria hagut de passar, i em sap molt greu. I moltes persones que admiro i respecto no són independentistes, no creuen en aquest procés com la pròpia Coixet, la Laura Freixas, la Big Mama, etc.

Sóc una dona que com centenars de milers de persones, l’1 d’octubre em vaig llevar a les 5, vaig votar, vaig defensar amb la meva presència i la de centenars de persones més el col.legi on havíem de votar. Vaig admirar el meu poble, vaig plorar, vaig veure gent de totes les edats, vam cantar amb un profund sentit de comunitat, vam sentir l’emoció profunda d’estar canviant la història i que tot és possible. I quan dic que tot és possible ara, passats uns dies i la borratxera emocional, també em refereixo a que tot, sigui bo o dolent, és possible.

Però ja no vull tenir més les emocions a flor de pell. Perquè sé que poden treure també el pitjor de les persones com la ràbia, la impaciència, la ceguesa, la falta de respecte.

No vull que al meu país ningú tingui por. Veig que els ànims estan inflamats i són volàtils i qualsevol metxa pot fer foc, i em sap greu, em fa por i no m’agrada. Només serem veritablement democràtics si podem dir, amb respecte i honestedat, el que pensem.

Hi ha molts independentistes obsessius, obcecats, agressius, persones que quan insinuo que la DIU no em sembla la millor opció s’enfaden, que quan dic que cal convocar eleccions i veure realment el percentatge d’independentistes, s’enfaden. Veig persones molt ponderades, molt civilitzades i molt serenes que aquests dies estan inflamades, amb una altíssima càrrega emocional.

Jo, més que la pàtria, estimo la democràcia, la llibertat, la necessitat de ser reconeguda. No crec amb gaire res més i, com Hannah Arendt, estimar, el que es diu estimar, només estimo els amics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

31 Comentaris
  1. Sra. Barderi, disculpis en nom seu, únicament en nom seu. La resta si ho considerem oportú, ens disculparem a títol personal. I no caigui vostè ni cap altre persona en el reduccionisme de pensar que m’agrada que s’insulti per pensar diferent. No obstant en el cas de la Sra. Coixet penso que ella no és de cap manera innocent, no pel seu posicionament, legítim, sinó per la manera d’emetre’l. I pel que fa a vostè Sra. Barderi seria bo que mantingués una certa equidistància amb les persones que entrevista enlloc de voler caure sempre bé. De vegades sembla que vostè no hagi vist mai un sant amb tants ciris.

  2. Jo també demano disculpes a totes les persones que són o han estat agredides verbalment o físicament per dir la seva opinió, sigui quina sigui.

  3. Hola Sílvia, es tracta d’opinar sobra l’article no de la persona que l’ha escrit. La Sra Montse no vol caure bé a ningú, ella ja cau bé a qui l’estima.
    Jo penso que el que més aviat sorprèn són tants “ciris” sense “sant”.

  4. Molt bé tot això. Però aquí hi ha una sèrie de persones a qui ens han estomacat de valent, aquest diumenge passat. Tot per voler exercir la democràcia que tant estima, senyora Barderi. I ho hem hagut de fer així perquè no hem tingut cap més alternativa. O en coneix alguna?

  5. A més, per què ha perdut l’oportunitat de preguntar-li per què ens tractava de xenòfobs, feixistes i adoctrinats als articles que aquesta senyora escrivia a El Pais?

  6. Gràcies per expressar la teva opinió amb tanta delicadesa. M’has fet pensar. El nostre sempre ha estat un país amb opinions, històries i sensibilitats diverses i desitjo que no perdem aquesta singularitat siguin quines siguin les circumstàncies. La tolerància i la bondat s’han d’exercitar dia a dia, situació a situació, persona a persona. Mirem-nos als ulls, sisplau, deixem de parlar des de ‘l’i tu més’. No caiguem en el parany de deixar de veure’ns com a persones. Escoltar l’altre no fa mal, encara que no hi estiguis 100% d’acord amb les seves opinions. Gràcies!

  7. No entenc com hi ha gent que escriu articles com aquest, articles que no diuen res de res, obvietats. Bonisme en estat pur

  8. M’agrada aquest article perquè representa un punt de vista evolutiu en aquestes circumstàncies en que sembla que un ha de ser d’un lloc o d’un altra deixant de valorar que el més important és ser lliure, respectuós i fidel a ser millor persona cada dia. Ens queda molt a viure, a aprendre i a tornar a nèixer. De moment encara hi ha persones que aprofiten la situació actual del país per treure el pitjor d’ells mateixos, i això dista de ser una persona evolucionada. Gràcies Montse Barderi per dir poc i ser molt.

  9. A veure… començo a llegir l’article de la senyora Coixet i de seguida trobo:
    “los insultos y las descalificaciones a los que, como yo, no seguimos el pensamiento único del independentismo”.
    ¿No està dient, doncs, que els independentistes no pensen per ells mateixos, que són rucs? ¿No és això una manera d’insultar? Com a mínim demostra arrogància.
    Veig molt victimisme en aquesta senyora, tots tenim històries lamentables per explicar.

  10. Amics de Núvol, acabo de saber que Rajoy ha fet un decret express perquè puguin marxar les empreses…. em sembla tan irresponsable i mesquí que no contrubueixi a l’estabilitat i al diàleg que ara ja nomes puc dir que no tinc por, que serem més pobres però serem, tanta maldat em supera. Bona nit.

    • No comparteixo l’opinió de la Isabel Coixet, però no estic d’acord en que s’insulti i menys per causes ideològiques i polítiques.
      La meva recomanació és que faci una denúncia a la policia. Els insults són un límit a la llibertat d’expressió i per tant és un delicte.

  11. No comparteixo que s’insulti les persones. Però jo em vaig sentir insultada per ella quan va dir que els independentistes erem uns xenòfobs i uns adoctrinats. Nom ens ha pas demanat perdó, en canvi ho va fer col.lectivament, no pas individualment. Almoviment independentista hi ha gent de tot arreu i de totes les classes socials. Podem estar equivocats, però això es pot demostrar amb un referèndum. L’Estat espanyol ens ha humiliat, als catalans que no als independentistes, fins a la sacietat. Aquí la cosa es soluciona amb democràcia i no insultant. Si pensa diferent que jo, perquè no ho demanava? No me la crec i la considero que forma part d’una èlit que els que passem amb una paga justeta com jo i veiem com ens van mermant amb impostos i falta d’atenció social, tinc una mare amb alzheimer, sé què em dic, no hi podem accedir. Aquesta gent, si ja estan bé com estant, com a menys que callin, perquè la gent com jo mirem les seves pel.lícules i assistim als seus concerts. Potser vàrem ser els primers abans que passessin a altres esferes. Comparteixo si hi ha diferència d’opinió, però mai que es parli de mí amb aquest menyspreu que mostrava aquella carta. Després voldran fer de mediadors, com la senyora Victòria Camps. Això no lliga

  12. La Coixet pregona massa els lamentables insults que rep, per no resultar sospitosa dels afalacs que reben a “Madriz”, els “catalans d’ordre”, quan la seva creativitat crec que ha fet molta baixada. No oblidem que avui per avui, “Madriz” està per sobre de vius i morts, te tot el poder i pot aixafar tot un poble sense cometre cap delicte, com ha passat. La sra. Coixet, no ha rebut maltractament físic, i és desitjable que mai el rebi, ella no sempre ha estat correcta en pobra gent que “vol decidir país on viure”, i això una persona que raona (que no embiste), ho deuria admetre. Per últim, Isabel: quant he gaudit amb aquelles pel·lícules que feies anys enrere!, no seria possible que ……… Passiu bé.

  13. No, no hauríem d’insultar ni d’encendre-nos. Calma, a mi ja em fa falta.
    No aquesta senyora no és feixista, no, forma part de la “gauche divine” que es pensa està per damunt de pensaments localistes, nacionalistes, d’identitats, i que en canvi abraçar el centralisme, “junts estarem millor”, això sí, des d’una visió espanyolista. I aquí estem aquells que ens belluguem, que treballem, que sentim Catalunya i que pringuem sense el suport d’aquesta esquerra perquè ara resulta, que no som més que uns exaltats. Bé, diumenge ja ho veure’m qui són els exaltats.

  14. La sra. Coixet va escriure comentaris displicients i violents a l’instagram. Aquests comentaris de baix to els vam respondre molt educadament dues persones. Cap insult.
    El q vull dir és q no va expressar les seves idees i les va argumentar. No. Va expressar les seves idees tot insultant els q n’expressem d’altres.
    Consegüentment, no he de demanar-li disculpes.

  15. No comparteixo que s’insulti les persones. Ara, la Coixet participarà diumenge a la convocatoria de Societat Civil Catalana. Sí, els que demanen el 155 per Catalunya.

  16. Disculpar-se en públic en nom de dos suposats “acosadors” que no se sap si existeixen, i si existeixen no poden expressar la seva versió, és senzillament vergonyós. Una persona que a través d’un diari expressa les seves opinions que seran llegides per milers de persones no pot pretendre que dues persones que la puguin acusar a ella, del mateix que suposadament (només ho he llegit en un dels comentaris) ella ha acusat a milers de ciutadans, siguin representatius de tot un moviment. Entenc que si s’hagues organitzat un “escrache” ja hauria estat notícia. Però en aquest cas, quan no hi ha notícia, senzillament s’inventa. I ho puc entendre per a omplir paper , pero és inacceptable, fer passar allò que si fós veritat, seria una anècdota sense interès periodístic, per un fet greu (pagar amb una moneda molt més petita) per atacar l’independentisme. És feixisme, mentir, com quan el Guerra diu que els mestres som d’un partit polític concret i hem adoctrinat els alumnes. Si algú pensés que un alumne en arribar a casa no explica el que passa a l’escola…si algun dia un nen arribés a casa i digués:-el mestre m’ha dit que Catalunya independent serà un estat millor. L’endemà seria noticia al País. I això no ha passat mai. En resum, que a una persona que públicament ha acusat, suposadament, milers de persones de feixistes, que dues li diguin a ella el mateix, no és indignat. El que és indignat és que tu demanis perdó. T’acosta més al feixisme.

    • M’agradarà saber que opina la Sra. Barderi i la Sra. Isabel Coixet de les consignes i crits que s’han sentit avui a la manifestació espanyolista, de la qual, per cert, ningú s’ha molestat, i no deu ser tant difícil, a comptar quants catalans hi havia ja que era una convocatòria adreçada a tot l’estat espanyol. Votants del PP i Cs hi eren amb tota seguretat, probablement molts socialistes també però els votants del NO de 1-O i fins i tot molts potencials votants del no que diumenge no van anar a votar, es poden identificar amb tota la parafernàlia que s’ha desplegat avui? Homenatge a la policia nacional que va actuar amb una brutalitat esfereïdora el dia del Referendum, legionaris amb càntics, consignes i estètica propia de la postguerra, consignes acabadas en “ón” dedicades a Puigdemón, prisión, peredón, cabrón… Segurament no. No es tan difícil que la paraula feixista surti fàcilment de la boca d’algú. Quan tota aquesta gent demani perdó pels insults i amenaces proferides avui i moltes altres vegades durant aquest últim any, la Coixet, tindrà dret a posicionar-se com a víctima. Mentrestant aquest article amb sembla carrincló i ridícul. Estarieu més guapes callades. Totes dues.

  17. Home, encapçalar la manistació de bracet, de PP, Cs, PSC, Falange Española, no et converteix precisament en un amant de la democràcia, no sé què ets, però es alló de “dime con quien andas….”

  18. Perdoni, però és que de feixistes n’hi ha, i molts. Fan molt mal i el mínim que es pot fer és dir-lis que no passen desapercebuts. I n’hi ha de dos tipus, els que actuen per activa i els que en són còmplices per passiva.
    La Sra. Coixet n’ha dit de molt grosses, però el pitjor que ha fet, com també el Sr. Serrat, es troba en allò que han callat des de fa molts anys. No se’ls ha sentit la veu en cap ni una de les garrotades judicials, estatutàries, constitucionals, lingüístiques, econòmiques… i darrerament també físiques que ha rebut Catalunya els darrers vint anys. Innocents no ho són pas. En conseqüència han demostrat, com el PSOE, la seva absoluta connivència amb el feixisme espanyol sense lloc al més mínim dubte. A partir d’aquí adjectivar ja es cosa de cadascú, i per cert, els que defensen el dret a decidir també en reben d’insults, alguns infinitament més que ells, com en Piqué, i no van de víctimes pel món ni, sigui dit, reben suport públic d’aquests personatges egocèntrics.
    Davant les injustícies no hi ha possibilitat d’equidistància. La Sra. Coixet ha deixat ben clar de quin costat està. I vostè?

  19. Qui s’ha de disculpar són els que van insultar. Així com la senyora Coixet s’hauria de disculpar dels insults que ha proferit ella contra els independentistes. Dels dos costats hi ha sensibilitats però cadascú es responsable dels seus actes i no ens hem de disculpar pel que no hem fet.

  20. Fa molts anys un periodista li va preguntar si mai faria cinema en català. La resposta de la Sra. Coixet, fou tant se val la llengua. En lloc de contestar sí o no i explicar el perquè va sortir per la tangent. Exposar la realitat li representava explicar perquè renunciava a la llengua del país que l´acollia. Per això no ho va fer. Des dñ aquell dia no m´ha interessat. Ni he llegit cap entrevista seva, ni la he escoltat a la ràdio ni he vist cap pel.lícula seva. No m´interessa prou. Sóc professor de llengua. Per tant sé el que hem patit i encara pateixo a l´Hospitalet -més que mai-, i doncs per tal de remuntar a la situació de la llengua al seu propi país sé el que hem hagut de fer. Així és que enlloc de desimpoosar la llengua castellana o espanyola, a través d´assassinar catalans durant i després de la Guerra Civil, un cop hi hagué la malanomenada transició, era el moment de normalitzar la llengua. Des d´aleshores, com marca la història de Catalunya hi ha catalans que s´han acostat al foc que més escalfa en detriment de rescabalar la llengua i la cultura malmenada pel nacionalisme espanyo. Nyerros i cadells, catalans i botiflers, etc. I cadascú és ben lliure de fer allò que li plagui, però està clar, segons es posicioni tindrà una acceptació o una altra. No es pot fer la desentesa que li diguin allò que la gent li vol dir. És obvi que jo com a català he estat insultat, agredit, jutjat, vilipendiat, malvist…tot a casa meva!!!. No allà a Espanya. No. Per tant si la Sra. Coixet no té cap interès en la llengua del país on va néixer nosaltres és natural, que no tinguem cap interès per ella. Per què ho fa?. Algun complex de superioritat?. Un complex d´inferioritat?. Fatxa?. No ho sabem. Ella s´hauria autoanalitzar perquè va contra el seu país. Perquè això sí que ho sabem que va contra el país on va néixer?. Només cal mirar la història recent per veure que va ser Franco qui imposà el castellà a Catalunya. O també fa veure que no ho sap?. Ella serà milionària, reconeguda, afalagada, amb mils de premis, però mai no serà acceptada al país que va néixer perquè un cop lliure Catalunya, no se sentirà segura de caminar pel carrer, sense que algun vianant no li canti quatre nde fresques. I llavors sí que no podrà al.legar ignorància sinó que s´ho haurà buscat. Cadascú és lliure de fer el que vulgui -i tant!-, però també haurà d´acceptar les conseqüències senyora Coixet. Passi-ho bé.

  21. Companys aquest dimars es el dia de la DECLARACIO DE INDEPENDENCIA. NEIX LA REPÚBLICA CATALANA.
    I tots mes amics que mai, amb un pais veí que si pot posar a bones o no, allà ell.

    VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

  22. Sra Barderi,

    Vostè sap el que és el sentit del ridicul ?
    Li ho dic per què considero que no hi ha res pitjor que el sentimentalisme en politica. Miri, si algu ha insultat a la senyora Coixet que es disculpi directament a ella; i que ella faci el favor de no pretendre que tots els independentistes l’hem insultat pel fet que uns caps esberlats, que n’hi a tot arreu, ho han fet. Jo no m’he de disculpar de res i no cal que ho faci en el meu nom, que no li he donat permis com a independentista per a fer-ho.
    A més, com ja han assenyalat alguns altres comentaristes, jo també m’he sentit insultat per la Sra Coixet, quan menteix dient que estem en un pais de pensament unic independentista. Aixo ella sap que es una gran mentida i es queda tan ample. La seva condescendència també es insultant…

    A més, per què cal parlar tant de la Sra Coixet ? Per què es una directora de cinema ? Doncs parlem doncs del seu cinema si us plau. I suposo que no es sentirà insultada si li confesso que les seves pel.licules no crec que valguin massa cosa i que ens les podria estalviar pel bé de tothom… Certament té la llibertat de fer-les, tot i que em fot que ho faci en part amb diner public ja que no les considero dignes del setè art, pero tot exercici de la llibertat comporta assumir ser criticada. O potser m’hauré de disculpar per què el seu cinema em sembla molt i molt dolent ?
    En fi…

  23. És d’agrair la reflexió, però em sembla que el que és reduccionista és la conclusió que se’n treu. Amb això vull dir que els catalans hem comès històricament l’error de la maltractada amb una auto-estima de merda: reclamo justícia però després quan em donen alguna cosa em sento culpable per haver demanat res. Aquest és el síndrome que detecto en aquest article. Afortunadament, la societat catalana ho està superant tot això i qui no ho superi es quedarà enrere.

    Res no és ni blanc ni negre, sino que és blanc i negre a l’hora.Evidentment que és lamentable que insultin a la Sra. Coixet, però això no l’eximeix immediatament. Escriure a El País ja és de per sí, avui en dia, un posicionament tèrbol. Si és tan demòcrata que escrigui a Público, ElDiario o La Marea. I no ens oblidem que molta gent com la Sra. Coixet estan en contra del procés però no han obert la boca ni un sol cop quan hi ha hagut repressió, detencions, intervencions d’autonomia, etc. Qui condemna la mala política i mira cap una altra banda davant l’autoritarisme, em mereix poca credibilitat. I puc dir tot això sense insultar-la,oi?

  24. Ja que hi estava posada podia haver demanat de passada tambe disculpes al Boadella, pobret. Espero que al menys s’hagi raspallat les dents despres d’aquest lamentable exercici de coprofagia.