Dins o fora?

25.08.2017

La Júlia es quedà palplantada davant les portes de la terrassa. Deixà la palangana de la bugada a terra, fixà la vista als núvols amenaçadors que tapaven el cel i es quedà rumiant: «I ara, què? Dins o fora? Què ha dit l’home del temps? Plourà? Tantes fotos i tantes historietes i al final no sé mai quin temps farà. Si estenc la roba a fora segur que plou. Si l’he de tenir estesa a dins una altra vegada amb les calces pel mig m’hi ensopegaré, com sempre. Si almenys tingués un terrat cobert… No, si el terrat ja hi és, però de què serveix tenir-lo si no s’hi pot deixar res… Quina hora deu ser?»

La Júlia es tragué el mòbil de la butxaca i el mirà per enèsima vegada. «Ostres, i en Ricard encara sense donar senyals de vida… On diantre s’haurà ficat, aquest? No recordo que tingués cap reunió i no li tocava tenir el Gerard… que jo sàpiga… però de totes maneres a aquestes hores ja haurien d’haver tornat del parc…». Entrà a l’agenda de telèfons. Lliscà el dit per sobre els contactes fins a la ema, però ho deixà córrer. «Passo de trucar una altra vegada a la Mònica per preguntar-li si li tocava tenir el nen. Aquesta gata maula encara es pensarà que entre nosaltres hi ha fissures i aprofitarà per intentar repescar el seu ex. Ni pensar-ho. A aquesta jo no li truco, així que res de Mòniques. Però aleshores què faig? A veure?» La Júlia tornà a revisar el Whatsapp. Ni rastre. Feia hores que el Ricard no s’hi connectava. Es balancejà i sospirà sorollosament. «I si li ha passat alguna cosa i jo aquí sense fer res? Aleshores què, truco als hospitals? I si no li ha passat res? Semblaré la dona desesperada que no sap on coi s’ha fotut el seu marit. I si té una amant? Ostres, no. Seria tan bandarra de fotre’m les banyes? De fet no seria la primera vegada, però clar, seria ben diferent, llavors era infidel a la dona perquè em va conèixer a mi! Qui diu que ara la banyuda no podria ser jo? Punyeta, però almenys podria currar-se una excusa, dir que s’ha trobat un col·lega o què sé jo, però no, em té aquí enfilant-me per les parets. I si és aquella rossa escanyolida de la classe de salsa? L’altre dia semblava que s’ho passessin tan bé ballant junts… reien com hienes. I ella vinga remenar el cul. Així què, estenc la roba a fora? Almenys els núvols no fan aquella llum sèpia del dia que va ploure fang… com a molt hauré de córrer a entrar-la.»

La Júlia obrí la porta de la terrassa, s’ajupí per agafar la palangana i en sortir féu un bot.

─Ricard, què coi fots aquí? Fa hores que no dones senyals de vida i resulta que estàs aquí amagat en un raconet estirat a la gandula. I a sobre dormint! Ah, ostres, no t’hauré deixat tancat al matí quan he marxat corrent? Ah… sí. I sense bateria, és clar… per la cara que fas… sí, ja ho veig… entra, entra… vols que et prepari una amanideta?