Digui’m

11.08.2013

―Hola, bona tarda. L’atén Sílvia. Amb què puc ajudar-lo?

―Sí, hola. És que estava revisant la factura del telèfon i m’he adonat que des de fa mesos m’esteu cobrant un bo de missatges que, amb la meva tarifa, no té cap mena de sentit tenir…

―És vostè, el titular de la línia?

―Sí, sí.

―Digui’m el nom i el DNI, sisplau.

―Daniel López. 47150148, lletra ics ―de fons, sent com l’operadora tecleja.

―D’acord. Esperi un moment, sisplau ―la veu de la Sílvia s’esfuma i ara sona Strangers in the night.

―Senyor López? Em sap greu. He revisat les factures però és clar, si no es va donar de baixa d’aquest servei en el seu moment, se n’ha de fer càrrec vostè, no la companyia.

―No, no. En contractar la nova tarifa, la persona que em va atendre l’hauria d’haver donat de baixa!

―Ho sento. No li podem abonar aquests diners.

―Com? A veure…, crec que no és culpa meva que el personal d’aquesta empresa sigueu tots una colla d’incompetents.

La Sílvia fa una pausa.

―És política de l’empresa.

―Política de l’empresa. Fills de puta… ―remuga el Daniel.

―Disculpi?

―He dit que sou uns fills de puta. Sí, el que ha sentit. Uns fills de la gran puta ―s’atura i agafa aire―. Porto deu anys pagant trinco-trinco, gastant-me una pasta en trucades…, i després de tot aquest temps encara teniu els pebrots de dir-me que no em podeu tornar els quaranta-dos euros que m’heu robat. Va, home, va!

―Perdoni… Daniel, m’ha dit, oi? López Rosselló i d’Arenys de Munt, potser? ―pregunta, dubtosa.

―Per servir-la.

L’operadora calla. De fons, el Daniel només sent el murmuri de tecles i de veus dels col·legues de la Sílvia, que deuen lidiar amb altres clients. No sent, però, com ella empassa saliva.

―Em pot fer un favor? ―continua la Sílvia.

―Sí, digui. Ja no em ve d’aquí!

―Digui, sisplau: ets una filla de puta.

―Com?

―Sí, ja sé que el que li demano li semblarà estrany…, però digui’m que sóc una filla de puta.

Silenci.

―Va, home! És fàcil: ets una filla de puta. Si vol, abans de dir-m’ho, pot comptar fins a tres, així…, com per crear una mica de suspens. Sap què vull dir? Sí, com quan un és a punt de fer una revelació important. També pot aprofitar per aclarir-se la veu i, fet això i, sobretot, eh, amb to molt seriós, mastegui les síl·labes i digui: ets u-na fi-lla de pu-ta.

―Perdoni, però no sé…

―Que em diguis que sóc una filla de puta, desgraciat! Abans bé que en sabies. Fins i tot diria que t’escorries del gust de fer-me sentir una merda, quan m’ho deies.

―Sílvia? Ets la meva Sílvia?

―Sí. Però no sóc la teva filla de puta. I ara, senyor López, ho sento però l’he de deixar. Els fills de puta d’aquesta companyia, encara que no ho sembli, també treballem. Disculpi’m, però he d’atendre la trucada d’un altre client. Bona tarda.