L’empatx democràtic de la CUP

29.12.2015

Diumenge els militants de la CUP ens van donar una lliçó de democràcia, però l’exercici de la democràcia els va brindar també una bona lliçó. Una lliçó per a la qual segurament no estaven preparats, veient l’estranya roda de premsa que van concedir al final de la jornada, en què els periodistes no van poder preguntar res. Semblava que tinguessin por d’equivocar-se.

Julià de Jòdar

Julià de Jòdar, diputat de la CUP

No hi ha res més assembleari que les urnes. El 27-S vam votar unes idees i unes persones. La CUP va obtenir deu escons, on seuran (si hi ha legislatura) les persones que han de traslladar un ideari de la ciutadania a l’àgora política.

No sóc militant ni votant de la CUP, però si jo hagués votat la CUP com a ciutadà ras, m’agradaria que es tingués en compte el meu vot a l’hora de prendre una decisió com la investidura de Mas. I l’única manera que tindria ara mateix de sentir-me representat seria a través de les deu diputades que van sortir escollides. En unes eleccions votem idees i persones. I quan les idees de la col·lectivitat no es decanten amb claredat, hem de confiar en el bon discerniment d’aquelles representants que han estat escollides. El discerniment pot ser individual o col·lectiu, però quan hi ha un empatx col·lectiu com el de diumenge a Sabadell, queda la persona i la seva responsabilitat individual. Vet aquí la grandesa de la política. La CUP hauria de deixar votar lliurement els seus diputats en la pròxima investidura. A mi em semblaria bé fos quin fos el resultat.

La militància de la CUP no ha sabut o no ha pogut prendre una decisió tota sola en assemblea. Ara només podem tirar amunt o avall. Si tirem més avall, anem a parar als milers de votants que el 27-S van optar per la CUP, cadascun amb les seves raons. Si tirem cap amunt, anem a parar a les assemblees territorials del consell polític, que és un grup reduït de persones que pensa i actua segons una estratègia de partit, i en un escenari polític espanyol que ja no és el mateix que el 27 de setembre, quan els seus votants els van fer confiança. De les dues vies, la que ens remet a la base de votants i a la llibertat individual d’unes diputades o la que eleva la decisió final a la cúpula (on les diputades no tenen vot!), la més autoritària és la segona.

De moment, si l’única sortida és imposar la disciplina de vot als diputats, convocar una roda de premsa i no admetre preguntes, fiar la decisió final a un consell polític en què les diputades no podran votar (i els diputats tampoc!), etc, no queda demostrat que el sistema assembleari sigui més eficaç que la democràcia parlamentària. Tot i la bona voluntat que hi han posat els militants de la CUP, l’empatx democràtic de diumenge no serveix per anunciar l’alba d’una nova política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

24 Comentaris
  1. És una organització acostumada a la política local, la nacional encara els és força aliena. I els diputats no són “polítics” convencionals, sinó simplement representants polítics. Però es pot no tenir polítics? Aquesta és la qüestió: https://t.co/GBSVHpmCr6

  2. Mireu si són demòcrates que ara, després de l’empat, un sol vol, una sola persona pot decidir per tot el país.

  3. La política, com qualsevol manifestació de la vida, ha de prendre una forma, sinó és una cosa informe. Si totes i tots tenim una forma, també les idees polítiques s’han de plasmar en una forma. I millor si no és a la contra (de ningú), sinó de forma constructiva, per a un bé superior.

  4. Algú es creu que l’empat va tenir lloc de debò? Encara no us heu llegit els manuals a l’ús de com es dirigeixen les assemblees? Per cert, en una assemblea real, amb bona voluntat, sempre hi ha mecanismes matemàtics per a desempatar. No ho sabien els organitzadors de l’assemblea? Potser no ha estat inventat el nombre imparell?

    • quin munt de ximpleries que dius noi. estiguis d’acord o no amb el resultat de l’assemblea (jo no n’estic gens d’acord) aquesta era una possibilitat matemàticament possible. i al final s’ha donat. i, per cert, ja que jo sí estic a favor que hi hagi pacte d’investidura, prefereixo aquest resultat a un altre que, sospito, tenia més possibilitats que fos contrari a la investidura que no pas favorable

  5. Hola a tothom,
    Aquesta carta va dirigida a aquella gent que encara no ha perdut l’esperança en el procés d’independència i vol seguir empenyent positivament a la CUP i JxS a un acord de govern, malgrat l’empat a la investidura d’Artur Mas.
    Creiem que una vegada més, és la societat civil que ha de tornar a fer pinya i a empènyer perquè el procés tiri endavant. Per això:
    1. Només us demanem que us llegiu la carta i​, si hi esteu d’acord, reenvieu el correu a les vostres amistats.
    2. Que copieu la carta a partir del tros que posa VOLEM QUE COMENCI EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA i ​l’envieu als deu diputats de la CUP. Poseu en l’assumpte el mateix títol de la carta: VOLEM….
    3. I si encara teniu ànims, reenvieu-la als mitjans de comunicació catalans i periodistes, a l’ANC, ÒMNIUM, Súmate, periodistes, personalitats, associacions, etcètera.
    Els correus dels diputats del Parlament de Catalunya són públics. Us passem el correu electrònic dels diputats de la CUP:
    A. Baños antonio.banos@parlament.cat A. Gabriel anna.gabriel@parlament.cat
    A. Botran albert.botran@parlament.cat  B. Salellas benet.salellas@parlament.cat
    J. Busqueta josep.busqueta@parlament.cat  J. De Jòdar julia.dejodar@parlament.cat
    E. Reguant eulalia.reguant@parlament.cat  S. Saladié sergi.saladie@parlament.cat
    G. Serra gabriela.serra@parlament.cat  R.Usall ramon.usall@parlament.cat

    VOLEM QUE COMENCI EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA
    Carta oberta als deu diputats/es electes de la CUP
    La CUP ha fet una assemblea en la qual es decidia si Catalunya tirava endavant el procés d’independència mitjançant la investidura del senyor Mas com a president interí, o, pel contrari, l’enterrava amb una negativa clara. El resultat final ha estat un empat a la investidura del president en funcions. Al nostre entendre, de moment no s’ha decidit res.
    Per tant, persones provinents de la societat civil considerem que ser assembleari no eximeix dels compromisos adquirits, per tant, reclamem als deu diputats/es de la CUP que:
    – Assumiu les vostres responsabilitats polítiques per les quals vau sortir elegits en les darreres eleccions.
    – Que compliu sense evasives amb el vostre programa electoral, que inclou, sine qua non, el compromís de portar endavant i fins al final, aquest procés per la independència del nostre País.
    – Cal doncs que investiu el president en funcions, senyor Artur Mas, i com abans millor.
    – Per altra banda (i això és un suggeriment), fóra bo que entréssiu al govern de JxS, a fi d’accelerar el procés i enfortir-lo.

    Qui som?
    Som la gent que exigeix la independència de Catalunya, i no ens rendim.

    • Sra Pagès, no fotem. No anem d’ingenus minyons d’Agrupament escolta. La política és quelcom més complicat que enviar una carta com aquesta a un organització com la CUP amb un nivell d’anàlisi polític ( potser ara mal aplicat) profundíssim en el que el debat es constant.
      Amb aquests carteta no anem enlloc. A més a on del programa electoral de la CUP es diu que recolzarien la investidura d’en Mas?. I més, Quan ha dit la CUP que no continuaran assumint la lluita pel l’alliberament dels Països Catalans? La CUP seguira fins el final sens dubte en aquest procés cap a la Independència, aixi si que ho tenim clar, no?.

      • Coi, doncs ara per ara sembla que tinguin altres preferències que no pas la independència de Catalunya. Per exemple: debatre sobre quan i on serà la propera assemblea, i sobre què parlar allà.
        Una altra cosa: a quin lloc del programa electoral de les CUP es diu que no investiràn al sr. Mas?

        Atentament

        • Desde Euskalherria y con envidia, si todo el problema se reduce a Más si o Más no, cosa que dudo, el señor Más debería tener suficiente altura de mira y estar político como para retirar su candidatura y desbloquear el asunto, por que da la impresión que esta pegado con loktite al sillón
          o acaso hay alguna otra circunstancia que no acabo que no acabo de ver?

          • La circunstancia es que la CUP ahora no le va bien la independencia de Catalunya. No hay la correlación de fuerzas que creen conveniente, y por eso paralizan el proceso independentista y un gobierno (que, aunque sea presidio por Mas, no es de CDC) que pueda llevar adelante políticas de calado social y de desconexión de España.
            Pedir que se retire el presidenciable de la lista más votada para dar gusto a quienes han tenido bastante menos votos no es serio. Además, ¿cómo saber si una vez retirado el presidenciable estarán de acuerdo con la nueva persona propuesta?
            A la CUP les falta seriedad (no en sus posturas estéticas, que parecen siempre cabreados, sino en sus argumentos) y concreción.

            Atentamente

          • Pel teu comentari tot fa pensar que no saps i no entens la realitat de Catalunya. Tot fa pensar que tens un concepte de la democràcia una mica restringit. Creus que 10 diputats poden decidir per sobre de 62? No t’has assabentat de la quantitat de votants de la CUP que no estan d’acord amb el boicot que fa, i cap votant de Junts pel Sí diu que en Mas s’ha de retirar?

          • Cada vegada tinc més clar que no investir a Mas és només un pretext, d’una part de la CUP (Endavant OSAN), per fer descarrilar el procés. Si no tinguessin aquesta excusa n’hi hauria una altra. No sé ni m’interessa qui hi ha darrera d’aquesta CUP, però pels fets els reconeixereu.
            L’assemblea d’aquest diumenge no l’ha votat ningú i per tant, qui té l’última paraula i la responsabilitat són els 10 diputats electes de la CUP. Si en aquesta assemblea surt que NO, els 10 diputats haurien de DESOBEIR i permetre un govern; si al final tot se’n va en orris i no es forma govern, ells i només ells -10 noms i cognoms- passaran a la història com a TRAÏDORS. I això li ha de quedar ben clar a la gent i també als 10 diputats.

            Ells es van presentar amb un programa per impulsar la independència i per tant es deuen als seus votants i a ningú més.

      • Senyor Fonés, no fotem. Anar d’ingenus és quedar-nos de braços plegats esperant i pensar que els de la CUP baixaran del burro. Si segons vostè amb aquesta carteta no anem enlloc, proposi alguna altra cosa, el que sigui per veure si convenç els de la CUP que facin govern, o potser ja està fent alguna cosa molt més eficient…
        Altra gent i jo seguirem fent el que sigui fins al final, segurament no servirà per res i anirem a eleccions al març, però almenys tindrem la consciència tranquil·la d’haver-ho intentat.
        El programa electoral de la CUP no diu absolutament res sobre en Mas. Però en canvi si que parla clarament sobre la independència. I la majoria de gent que conec que els va votar va ser perquè van dir que esperonarien el procés i en serien la garantia. Cosa que ja no han complert, perquè de moment l’han frenat amb discussions bizantines. Que tiraran endavant cap a la independència de moment està per veure. Si al final s’ha de tornar a votar, quedarà clar que NO volien la independència ni res del que hi havia al seu programa.

        http://in.directe.cat/francesc-abad/blog/mentre-esperem-del-27s-i-la-gloria-a-lamenaca-de-viure-el-nostre-vietnam

      • Malauradament si anem a eleccions al mes de Març La Cup no entrara al Parlament amb cap diputat. Per entrar al Parlament fan falta 150.000 vots mes o menys i tenint en compte que tots aquests de la Crida, per a on volien eixamplar la base de l’independentisme, votaran si o si a En Comú Podem i que bona part dels grups Endavant i altres possiblement també ja que si senten mes identificats i que les desenes de milers com jo mateix que els varem votar pensant que farien just el contrari de lo que estan fent i tirarien amb mes força que altres el carro de la independència tenint en compte tot aixo lo mes lògic es que ni tan sols entrin al Parlament ni amb un sol esco

  6. No conec directament la CUP pero a mi em sembla que tenen dos aspectes molt diferenciats. A nivell municipal, especialment petits municipis, la meva percepció es que fan un gran treball perque no hi ha ideologia sino dia a dia. Ara be, quan han entrat en la politica autonòmica i en municipis mes grans, aleshores jo diria que els ha caigut ben be a sobre la manera espanyola de fer politica, que no es gens ‘anar per feina’ i si molta discusió ideològica I aqui guanya qui imposa el marc mental. La resta es pirotecnia, cops de colze i puntades de peu davant del públic atonit que diu ‘la politica es una merda’. Però això es així perque a Espanya i potser a altres paisos la manera de fer la democracia es davant del ciutadà pirotecnia verbal i les veritables decisions d’anar per feina es fan a porta tancada. O es la meva sensació.

    El marc mental, aquest l’han imposat els que tenen mes força mediatica. La CUP podria potser haver-se posat ‘de perfil’ i senzillament constatar que si algunes coses no haguessin anat com van anar a les autonòmiques (posem per cas al vot exterior) aleshores JxS hauria aconseguit prou diputats per evitar el que estem veient. I aleshores facilitar a Mas la investidura sense perdre un bri de temps discutint de politiques socials. Hauria estat, ‘posats a fer el joc a algú, el fem a favor de Sr. Mas i no del Sr. Rajoy (per posar noms)’.

    Ara be, la CUP ha entrat en el marc ideologic espanyol. d’una certa esquerra ben pensant i sempre amb el tema Català com a no prioritari. O directament instrumentalitzat amb una barra sorprenent a favor del canvi de poders a Espanya. S’escullen i s’exhibeixen diferents aspectes de la insusticia social de manera similar a com Quevedo explica al seu Buscon que un tal afectat de malaltia o desgracia o exhibia publicament per demanar almoina. No ho entenc, sincerament, com els funciona tant be el discurs. Aquesta linia d’esquerres es la que fa que expressar homofobia sigui expressament delicte (com si les lleis generals no haguessin d’abarcar el cas) però en canvi la catalanofobia passa de manera impune. Aquesta esquerra , en general metropolitana, es també la que no diu res sobre els peatges a les autopistes i tampoc fa cap acte de solidaritat amb els municipis que reclamen la gratuitat de les autopistes mentre no es milloren carreteres on hi ha un goteig constant de morts – una part dels quals son també morts metropolitans- Però a aquesta esquerra que imposa el marc ideologic tot això li importa res. Tampoc parlen d’avenços tecnològics per fer mes riquesa. Nomes parlen de repartir els diners públics. Perque, ai las, controlar i repartir diner públic es una magnifica i senzilla manera de sentir-se poderos. Especialment quan la població que paga perque rebin els altres es maretllejada constantment per tal que es senti culpable per ‘insolidaris’, per ‘no prou sensibles amb el mal dels altres’…Aquesta esquerra es com el nacionalcatolicisme i serveix a una nació molt concreta. I aquest han imposat el marc de discusió a la CUP i a tota la resta. Caldria estar discutint de com elevar el nivell tecnològic per tenir mes diners i estem discutint de com repartir els diners que encara no tenim.

    No es culpa de la CUP. La CUP està immersa en aquest marc.

  7. Molta gent considera que la votació en assemblea de la CUP del diumenge 27 va ser un acte molt democràtic, deu ser perquè els límits de la democràcia no estan definits, es bo que com més democràcia millor. Va ser realment democràtica l’actitud dels 10 diputats de la CUP, de no assumir la seva responsabilitat política al ser elegits per decidir, i deixar-ho en mans d’una assemblea de dubtosa representació? A qui representava aquesta assemblea si no a ells mateixos? Podien 3000 persones apropiar-se de la voluntat de 300.000 votants de la CUP i decidir per ells? Els votants van votar una llista i els van delegar la decisió; no als de l’assemblea (manipulada). Tot fa pensar que, només qui no té la democràcia com a valor fonamental, considera que la CUP i aquella “assemblea” és democràtica. Només qui no és gaire independentista considera que la CUP ho és. Només qui no és gaire d’esquerres (sociològicament) considera que la CUP ho és. Només qui no sap si és bo o no el sistema capitalista, i de moment no té cap necessitat de canviar-lo, considera que la cup és anti-sistema (que no diuen per quin sistema volen canviar-lo). Només qui no considera important lluitar per l’alliberament de la dona, considera que la CUP és feminista. El discurs de la CUP va dirigit als despistats i poc informats, però indignats; talment com fan les sectes.

  8. La blamada i desconeguda constitucio del 78 disposa que els diputats no es troben sotmesos a cap mandat impratiu del partit. En votat no es deuen ni a la majoria del grup parlamentari, i molt menys a cap soviet o assemblea,…

  9. Habitualment, Núvol, quan toca un tema de forma global, demana i exposa opinions contraposades. Jo mateix he estat objecte d’aquesta sana disparitat de perspectives. En el tema de la CUP, del “procés”, de fer president Artur Mas o d’anar a la independència sense ell com a president, de l’assemblea de diumenge passat,etcètera, ara mateix a Núvol només trobo un sentit d’opinions, una prèdica homogènia (amb alguns matisos) en què la culpa grossa és de la cup … Només dir que lamento que no s’hagin aconseguit visions més plurals (si és que s’han demanat). Bon any nou.

    • Parles de “visions més plurals”. El problema és que el resultat de les eleccions va ser el que va ser. D’aquí que s’interpel·li sempre als 10 per saber si donen suport, o no, als 62. Al revés seria força antidemocràtic, vistos els resultats de les eleccions. Ara als 10 i als 62 pose’ls les sigles que vulguis.

  10. Totalment d’acord, Bernat. Jo, després de pensar-hi molt i de sospesar pros i contres, el 27S sí que vaig votar la CUP. Potser em vaig equivocar. O potser no; ja ho veurem. El que tinc clar és que, com deia en Partal, ara és l’hora de la política, no de l’aritmètica. Els diputats no son solament representants. Si fos així només caldria que cada partit enviés al parlament un secretari amb el vot del partit. Els diputats seuen al Parlament (que és on es parla i es decideix) per a fer política. I m’agradaria que els meus diputats en fessin i pensant en el que abans en dèiem la contradicció principal, que ara no és en Mas sinó assolir la independència. Si això no ho tenim clar, seguirem l’estela catalana, mesella i cagadubtes, fins que ens dissolguem del tot en l’espanya una.