Desmuntant Leonardo, abans de veure-la

22.07.2014

Ja que des d’aquesta finestra ens agrada observar les aproximacions cinematogràfiques a l’art i els artistes, des de fa una setmana m’he encuriosit en les peripècies de la presentació i l’estrena d’una proposta local –i potser localista, em temo: “Desmuntant Leonardo. La versió no oficial sobre la vida i els orígens del geni del Renaixement”,  produït per Pilar Montoliu, dirigit per Dani de la Orden i Marc Pujolar i basat en els estudis de Jordi Bilbeny.

No coneixia el guionista, només me n’havia arribat un eco fa temps quan algun mitjà es va fer ressò de la seva idea d’identificar Pals i no Palos de la Frontera com el port de sortida de l’expedició de Colom. Tampoc no en sabia res de l’associació que impulsa el film, que du el curiós nom, per una institució d’enfocaments i aventures intel·lectuals tan “prehistoriogràfiques” com les que indicaré, d’ “Institut Nova Història”. De manera que,  segurament, el documental m’hagués passat desapercebut i jo ara no escriuria aquestes línies sinó m’hagués envaït el saló de casa dues vegades, una a través d’una informació del Telenotícies de TV3 i una altra mitjançant un servei de RAC1. Desconec si s’han produït altres d’assalts d’aquestes peculiars doctrines en mitjans que no segueixo tan habitualment. Em temo que si.

I així i tot, no m’hauria posat a escriure aquest post sinó em semblés que les opinions dels involucrats són una operació que s’ha de considerar altament contaminant sobre Leonardo –sort que l’artista, com en altres agressions, ho suporta tot i restarà amb l’encant intacte.  Com que em sembla que no estem davant d’ un intel·ligent happening iconoclasta, concloc que s’hi està menyspreant la història de l’art i els historiadors de l’art. Poca broma perquè entre aquests, hi ha “leonardistes” com Martin Kemp, Carlo Pedretti, Claire Farago, Kim Veltman o Andre Chastel que tant han enriquit la nostra coneixença del polièdric artista i els seus treballs. I poca broma, també, perquè se’ls imputen falses acusacions–se’ns imputen a tots, de fet. Per exemple, els autors del documental s’inventen unes entelèquies que anomenen la “censura d’estat”  i la “història oficial” –com si això existís, quan sabem que d’història de l’art només n’hi ha de bona i de dolenta— per faular amb què aquesta conspira, manipula  i amaga evidències, encara que no se’ns diu al servei de quin propòsit.

Penso que potser ho descobriré veient el documental: amagar l’existència d’un “Leonardo amb barretina”, d’un Leonardo d’origen català (?) i que va conèixer i mai no va poder oblidar la muntanya de Montserrat ni els deltes del Llobregat (?) –quelcom que a “Madrid” se’ls feia insuportable ?.  I també es menysté la investigació històrica  –se’ns menysté- quan se’ns acusa d’”infantilisme” i de “credulisme” respecte de les tesis d’aquesta “història oficial” culpabilitzada d’haver creat una figura falsejada. Sort que ells ara es proposen l’objectiu de  “deconstruir-lo” per a “construir la veritable figura de Leonardo”. Amb aquest plantejament la “història oficial” apareix com una mena de “demiürg historiador” particularment enemistat amb Catalunya i no una construcció deguda a centenars d’especialistes brillants,  honestos i intel·lectualment rigorosos.  Almenys a Dan Brown li podem reconèixer el mèrit de distingir realitat (o versemblança) i ficció i de transformar les seves fantasies en una novel·la deixant relativament tranquils als estudiosos.

En tot cas, aquí no és el documental en sí allò que més em preocupa, sinó el fet que les argumentacions tan tronades que defensa  –pel que sé de les conferències del guionista de les notes de premsa que són accessibles a la xarxa, i de les entrevistes als mitjans que acabo d’assenyalar— cridin l’atenció  del principal informatiu del país i d’una ràdio de gran audiència.  Ja l’aniré a veure el documental. Ho prometo, i potser, si surt en compraré el DVD. Miro de tenir-los tots aquests materials cinematogràfics sobre l’art i els artistes. Potser alguna vegada el citaré als estudiants de l’assignatura de Renaixement (com un exemple de com “el sueño de la razón produce monstruos”, de com si la raó baixa la guàrdia ens envaeixen els deliris). I, a més,  prometo que aquesta nota crítica tindrà una segona part on, si cal, estic disposar a rectificar el que aquí indico i intueixo.

Em pregunto per què TV3 no contrasta les informacions i no s’assessora a l’hora d’obrir la porta a una operació intel·lectual que intueixo tan precària i inconsistent, col·locant-la al mateix nivell de les aportacions dels historiadors que fan bé la seva feina. Em pregunto què costaria veure el film i trucar a algun bon historiador de l’art de les nostres universitats –crec que al film no en surt cap d’expert en Leonardo—per contrastar les tesis formulades. De fet proposo que TV3, Catalunya Ràdio o RAC 1 facin un nou reportatge: que convidin en Joaquim Garriga, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, gran especialista en Leonardo, la seva obra i el seu pensament, a veure la pel·lícula i en divulgui la seva opinió, tan ben fonamentada en un coneixement profund de l’obra i de la historiografia de l’impressionant  personatge que fou Leonardo di Ser Piero da Vinci. Jo em quedaria més tranquil i aquests mitjans estarien  a l’alçada de la seva funció sociocultural acostant als espectadors una imatge versemblant i ben fonamentada de l’artista.  M’encén que les aportacions serioses, emocionants, belles dels universitaris no tinguin ressò mediàtic gairebé mai i que mentre els meus estudiants d’Art del Renaixement de la Universitat de Girona aprenen a conciliar creativitat i rigor en els seus estudis, des dels mitjans del país s’avali una lectura tan tronada i, finalment, tan poc suggerent, i se li doni una certa notorietat encara que sigui fumosa i fugaç. Em consolo pensant que almenys a les nostres aules, durant  dècades, generacions d’estudiants han après a estimar Leonardo a través de les lliçons tan persuasives del professor i de les lectures que acabo de citar.

Retrat de Leonardo da Vinci

Finalment, si fins ara he evitat de dir que Leonardo és un pintor i un ésser humà misteriós és perquè encara semblarà que tinc algun punt d’acord amb el film i els plantejaments de l’Institut Nova Història. Res més lluny de la veritat. Jo diria que ells aquesta paraula l’entenen com quelcom esotèric i ocultista, i en fan una excusa per saquejar la memòria del pintor, per trinxar-la fins extreure’n la destil·lació impossible d’una “catalanitat” oculta. La meva idea del misteri és diferent. És clar que Leonardo té obres molt críptiques i que és un ésser misteriós, emocionant, trasbalsador, enigmàtic. Moltíssim, és un misteri fabulós, inquietant i inesgotable: el de la creativitat, la inspiració, l’ambició infinita per conèixer la forma i l’estructura de la realitat per a servir l’objectiu de pintar-la, de recrear-ne la infinita varietat i bellesa amb absoluta versemblança i de la manera més persuasiva. Fins i tot inventant bellesa. El misteri de l’ésser llançat a l’aventura del coneixement.

Per últim: estic content de gaudir d’un clar avantatge sobre aquests “deconstructors”: com que habito en un hospitalari planeta cultural sense conspiracions, a mi Leonardo em fascina i m’atrau encara que no sigui català, encara que sigui fill d’un notari, encara que hagués nascut a un poblet sense botiga de pintures i encara que s’hagués format des de 1462 a Florència que, com tothom sap, potser per “credulisme” i “infantilitat”, la “historia oficial” insisteix en caracteritzar com el focus del l’Humanisme i de la revolució artística del Renaixement. És el lloc on els pintors i els intel·lectuals llegien i seguien el Tractat de la Pintura de Leon Battista Alberti, on es perfeccionava el mètode la de perspectiva artificial, on els artistes començaven a sentir-se intel·lectuals, on les arts es consideraven un ornament de la República, on un nen/noi amb predisposició per l’art i  la narració pictòrica,  podia estudiar-hi les obres de Giotto, fill d’un pagès,  Masaccio i Brunelleschi,  fills d’un notari, Donatello, fill d’un cardador de llana, Piero della Francesca, fill d’un mercader de teixits nat a Sansepolcro, o podia entrar d’aprenent al gran obrador d’Andrea Verrochio, fill d’un venedor de rajoles, etc. No sé si hi podia haver una escola millor.

Article publicat al bloc de l’ICRPC. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

24 Comentaris
  1. Estic flipant! Heu publicat una crítica d’un pseudointel·lectual oficialista, panxacontent i petulant que es dedica a criticar el documental SENSE CONTRAPROVES i amb tiramerdisme ad hominem a en Bilbeny i l’INH SENSE HAVER VIST EL DOCUMENTAL? Repeteixo, sense haver vist el documental! Increïble! Apostoflant! Això és d’una arrogància i d’una baixesa intel·lectual descomunal. Aquest és el nivell dels historiadors i “intel·lectuals” oficialistes? Sento una vergonya aliena infinita. El títol i la poltrona no fa el monjo.

  2. Menos mal que todavía hay gente que piensa. Claro que quizá deberías haber esperado a ver el documental de marras. No dudo que los tiros van por donde apuntas.
    con esta salvedad… enhorabona, Josep!

  3. Todo un artículo para críticar un documental que no ha visto. JAJAJAJAAJAJAJAJA…. Vaya nivelazo.. JAJAJAJAJAJAJAJAJA… Así eran los imbéciles que defendían que la tierra era plana… cuanta ignorancia!!

  4. Millor que sàpiga de què parla abans d’extreure’n conclusions, goso dir. I per cert, si Leonardo da Vinci té origens catalans no ens ha d’empegueïr de defensar-ho. No és cap vergonya, senyor Bosch. El que és una vergonya és aquest escrit i que digui coses com ara que les fonts que existeixen són la pura veritat. Vostè és la caricatura del que critica.

  5. Enhorabona a l’autor del text. Hi estic completament d’acord i ja era hora que algú es manifestés en aquest sentit. I no es tracta, com poden pensar alguns, de petulància o complexos. Entenc que des d’un punt de vista acadèmic, és completament legítim opinar sobre les premisses d’una recerca. Una recerca que obvia el coneixement que durant molts anys i des d’universitats, no tan sols espanyoles, sinó internacionals, s’ha construït amb esforç entorn de la figura de Leonardo. En qualsevol cas, no ho explicaria jo pas millor que l’autor de l’article.

  6. Parlar duna teoria sense haver llegit res ni haver vist un documental no valida la teoria del sr. Bilbeny però sí que invalida el vostre article i, clar, si parléssim de ciència seríeu expulsat de la revista acadèmica per parlar sense coneixement de causa i basantho tot en els prejudicis i en les emocions, per davant de la força i el giny de la raó. Davant del dubte em pOso al costat de qui penca i aporta arguments… En resum article contraproduent x a les vostres intencions

    • No me n’amago. No l’he vist. L’aniré a veure. Ho prometo. La meva reflexió és crítica contra el crèdit que els mitjans han donat als postulats que es defensen a la pel·lícula. I contra aquests postulats que no se sostenen en cap evidència ni argument admissible en ciència –en ciències humanes. Els arguments són prou coneguts (massa i tot): són ben trobables a la xarxa, conferències incloses. En canvi no dic res de la qualitat del muntatge, de l’encert de les ambientacions ni, per exemple, de la tria de les obres i les propostes comparatives que s’hi deuen exhibir. Com a historiador els arguments de la presumta catalanitat no m’interessen gens. Cap prova els sustenta –seriosa. En segles tradicions historiogràfiques molt diverses i grans investigadors sobre el gran pintor italià mai no han trobat el menor indici que vagi en aquella direcció. Obviar-ho invocant quelcom que no existeix (la història oficial) és una errada que deforma i ensorra l’anàlisi.
      Finalment, informeu-vos: des de fa dècades la historiografia treballa per conèixer la presència catalana a itàlia. Uns exemples i paro: els estudis de Miquel Batllori –uns quants sobre els Borja; les investigacions sobre Miquel Mai (us sembla poc important un vice-canceller de Carles V) i de Joaquim Garriga o Joan Bellsolell (per cert d’aquesta magnífica tesi els mitjans no en van dir res) , dels filòlegs i historiadors de l’art catalans i italians sobre la cort del Magnànim…Els funcionaris de l’estat i els de la Generalitat fa molts anys que hi treballen, exitòsament gràcies a la magnífica historiografia que ens sustenta.

      • sr Bosch: 1- no suporta el “crèdit” que mitjans de comunicació han donat als postulats….. A vore, CRÈDIT és informar d’un tema o esdeveniment o teoria en aquest cas????? Vostè està censurant la informació que donen mitjans de comunicació???? S’ha venut l’enteniment????? Com pot intentar postular censura, a ple segle XXI a mitjans públics que mostren que hi ha coses amb les que vostè no està d’acord?????????? Flipant. 2- Vostè sentencia que el que la pel·lícula-documental mostra però que vostè no ha vist: “”no se sostenen en cap evidència ni argument admissible en ciència –en ciències humanes.”” Flipant de nou. No l’ha vist però no es sostenen….. Flipant flipant, curiós que aquesta sigui la mosyra dels dit directius-funcionariats-intelelectes d’aquest País. Patètic més aviat…. 3- diu “no m’interessen…”. Recop!!, diu que no li interessa i dedica un article a desmuntar, ridiculitzar, i insultar els autors i als membres de la Fundació NOVA HISTÒRIA, o sigui, ¿si no li interessa, què li interessa??? els contes del Patufet??? les accions del ratolí Pérez enduent-se’n les dents dels jovenets? els reis mags? la diferència del català i el valencià??? 4- Com que els altres, molt importants, no ho han trobat o deduït mai, ni Bilbeny ni els de l’INH ni qualsevol desgraciat que investigui, ara, té dret a trobar res que contradigui o qüestioni el relat acceptat-oficial…. 5-Celebrem que la historiografia estudïi la presència i influència catalana a Itàlia. I?????? Els hi enviem un pernil????? O sigui, què s’empatolla????? Vostè què ha estudiat sobre les versions bibliogràfiques del Leonardo????? què pertèn discutir???? Sí, ja veiem, ens censura. Però, de real, de tangible, de creïble, què aporta a aquest debat que exposem a la sala Girona de cinema??? Li repeteixo: quan vulgui, si li vingués l’interès que de moment defuig, ens té per parlar, sospesar, debatre, discutir, i somriure si cal. Albert Codinas Institut Nova Història

  7. Expliqui per què la historiografia catalana no ha investigat i tret l’entrellat de les armes dels da Vinci. Expliqui per què la historiografia catalana no ha investigat la relació entre la famosa Gioconda i Isabel d’Aragó. Expliqui per què la historiografia catalana no ha investigat exhaustivament la relació de Catalunya amb Nàpols. Expliqui per què no hi ha estudis exhaustius sobre l’impacte de la llengua catalana al dialecte napolità i a l’estàndard italià tot… Expliqui per què la historiografia catalana no té cap precaució pel que fa a les fonts referents als assumptes italians, essent coneguda de tothom la dita de Pietro Bembo “O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!” ( http://blocs.mesvilaweb.cat/latrappola/?p=34051 )… i així podem segui fins a l’infinit.

    (La pregunta, més aviat retòrica, vol dir -perquè vostè ho pugui capir-, que la historiografia catalana actual es troba totalment alienada a les historiografies nacionals de Castella, Itàlia i França… voluntariament prostrada davant dels seus botxins).

    • un petit matís: a la “llengua” napolitana…ni a la llengua napolitana, ni al sard, ni a la siciliano-calabresa, ni a la maltesa, ni a la grega ni enlloc. No s’ha investigat les aportacions catalanes a bona part de la Mediterrània, governada durant segles per gent de la nostra nacionalitat.

      • Disculpa Pere, la segona part de la meva observació precedent té com a objectiu els arguments que exposa en Marc a sota . Gràcies per les teves observacions.

        • Tots aquests estudis, que jo sàpiga, no han produït una hermenèutica-crítica de les fonts. Per què jo només he trobat el senyor Bilbeny que posi tot l’èmfasi en la qüestió de la manipulació de les fonts (algun més n’hi ha, és clar, però de catalans, que jo sàpiga, cap altre).
          Per què diu que la “història oficial” és una noció sense contingut real? Vostè no coneix nocions com ara “reconquista”? A vostè li sembla que la historiografia està totalment exempta de qualsevol contaminació ideològica? Vostè nega l’efectivitat històrica de la censura l’Estat? Desconeix institucions com ara la “Inquisició”, els interessos d’Estat, etc?

          Per cert, no ha respost a cap pregunta. Per què la gloriosa historiografia catalana no s’ha encarregat de treure l’entrellat a les armes del Vinci? Per què no s’ha encarregat de la relació entre la Gioconda i Isabel d’Aragó?

          Què és el que no té cap mena de fonament en el discurs d’en Bilbeny? Dir que si les armes dels da Vinci són les de la Corona catalana podria ser que Leonardo tingués alguna mena de vincle amb Catalunya no té cap mena de fonament? Mostrar les incongruències sobre què s’ha vastit el relat “oficial”, el sancionat per la institució universitaria, no té fonament? “Mostrar”, no té fonament? Perquè el gros del que m’ha semblat que fa en Bilbeny és mostrar… O és que potser n’espera una veritat rotunda i incontrovertible? Rotunda i incontrovertible com el relat oficial que no en fa la universitat perquè no existeix tal relat oficial?

  8. L’article és per EMMARCAR…com NO HA DE SER MAI UN ARTICLE!!! En resum:
    1. Escriure sobre una hipòtesi/documental que hom no ha vist denota una arrogància i petulància difícils de superar, ridícules.
    2. Si hom intenta fer una crítica sobre una hipòtesi científica sense haver-la llegit i sense aportar cap contrargument no només provocaria hilaritat als editors de la revista sinó que el potencial escriptor quedaria descartat per sempre més i seria la riota de tots els col·legues acadèmics.
    3. Es denota una certa enveja vers el Sr. Bilbeny que sense cap ajut oficial -no té com vostè un molt bon sou i poques hores de feina ben pagades per nosaltres, els soferts contribuents- i anant contracorrent disposa de tant en tant del ressò mediàtic que mereixen les seves aportacions, agradin o no.
    Un consell: fora la mandra del magí, a treballar més, a llegir el que exposa en els seus estudis el sr. Bilbeny, a contrargumentar (si pot ser sense insultar car l’insult el delata a vostè) fil per randa, argument a argument i a fer el possible per permetre que hi hagi l’intercanvi dialèctic i no actuar amb enveja (ell surt i jo no!) ni ànim censor (criticant TV3 i Rac1 i Catalunya Ràdio per entrevistar-lo). De res!

  9. Enxampant la censura: ha eliminat els meus 2 comentaris (1 crític però on també el convidava a qualsevol discussió sobre el tema amb membres de l’INH que treballen Leonardo) que li vaig deixar al seu bloc oficial on té mostrat aquest mateix article….. Ho lamento, però, principalment, ho lamento pel coneixement que vostè pretén fer veure que defensa i treballa. Albert Codinas INH

    • Albert, bon dia. Gràcies pel comentari. He posat la teva queixa en coneixement de l’administrador del blog i ens hem adonat que hi tenim dos problemes. Una configuració anti-spam (no és cap indirecta) i un protocol d’autorització. Ho estem rectificant i de seguida penjarem els comentaris. N’hi ha uns quants d’acumulats, crítics i no. Serà un plaer deixar-ne constància.
      A la “bilbenyana” manera també pots pensar que hi ha un acte de censura (la Inquisició ens deu moltes mesades i no podem renovar la antiquada arquitectura del blog). Tu mateix. Pensa que la universitat és un dels espais del món actual on es pot pensar amb més llibertat. És el que fan dia a dia, a la meva i a les que conec, els funcionaris que tu menysprees, (també ho són els metges i els professors dels nostres fills), els professors contractats, els becaris i els estudiants. Llegint, rellegint, posant-t’ho tot en qüestió, obrint espais al coneixement, buscant en arxius, biblioteques i museus, sovint amb recursos de recerca precaris. Publicant les seves conclusions en revistes de prestigi que practiquen un procés de rigorosa selecció de qualitat –res a veure amb la censura, un concepte que avui, en els ambients de la ciència sèria t’asseguro que no existeix. No sóc jo que ha de venir als espais de la fantasia i la faula. Us esperem als de la ciència, el rigor, la recerca del coneixement –de vegades fallida, ho admeto, també ens equivoquem. Però no pel que fa a Leonardo.

      • 1- Doncs celebro que només es tracti d’un error de bloc. 2-On diu que dic que “menyspreu els funcionaris”????? 3- Jo no presideixo cap espai de fantasia i faula. Si hagués investigat alguna vegada, sabria que la investigació és una de les accions. La comparació, la valoració, la crítica, el dubte, i, la discussió, formen el tot de la investigació, per arribar a la conclusió que sigui. 4- Vostè continua amb el menyspreu. Per tant, acceptant la versió de la història que no accepta, està defensant la partida de naixement del CARVANTES com a Cervantes, defensa que Tirant lo Blanc no va ser traduït al castellà després d’eliminar els exemplars originals en català, nega totes les referències dels autors del XVI on critiquen-denuncien-manifesten la censura i la traducció a la que són sotmeses les seves obres, nega les banderes catalanes als mapaamundis de les conquestes territorials del XVI, defensa un Colón genovés analfabet com a “descobridor”, etc etc etc 5-Per cert, havia oblidat de dir que jo, justament, surto de la universitat, on el contingut és el que és, on el coneixement està ben clarament establert-defensat-ermetitzat per les càtedres i els pressupostos generals de l’estat, i d’on en Bilbeny va ser impedit d’acabar la tesi sobre la censura per “inexistent” (o sigui, a la universitat s’ha negat l’existència de la censura en el relat i els documents de la història. 6- Leonardo….. Bé, vostè defensa un Leonardo, no tinc clar quin dels que les històries sesgades i inacabades defensen. Nosaltres hem posat damunt la taula incongruències-tergiversacions-difamacions-contradiccions. Ja em dirà quin és el Leonardo amb el que vol que combreguem. Senyor Bosch, el coneixement és més que una opinió.

  10. Com a mínim, abans de criticar, caldria haver vist el documental, oi? Si aqust documental digués que Leonardo era, podem per cas, alemany, i ho haguèssin dit investigadors alemanys, aquest senyor ja s’hauria comprat el documental per contrastar les noves investigacions. Però, és clar, dir que era català, quan mitja itàlia ho era en aquells temps, ja és una altra cosa.
    Imaginar que durant 5 segles de censura inquisitorial castellana no van tocar ni un sol personatge ni canviar cap document, és d’una innocènia i candidesa que espanta. Realment, el temps dirà qui te raó, però em sembla que tanta veneració al sacrosantíssim oficialisme academicista no ens farà cap bé.

  11. Conec en Bilbeny de fa una pila d’anys, quan tothom s’enfotia del assumpte Colom. Ara ja li donen la rao diferents estudiosos internacionals. Per cert, soc llicenciat en Ha de l’Art.

  12. Conec en Bilbeny de fa una pila d’anys, quan tothom s’enfotia del assumpte Colom. Ara ja li donen la rao diferents estudiosos internacionals. Per cert, soc llicenciat en Ha de l’Art. (Escric des d’un ordinador amb teclat anglosaxo)

  13. Mira que bé, igual que tu escrius sense haver vist el documental, jo escriure sense acabar de llegir el teu article:

    Comences amb un atac als autors i historiadors basat en lectures diagonals que sembla que has fet.

    A continuació t’en fots que de menysprearas l’obra als ulls dels teus alumnes (!!!) (i sembla que els hi diras amb una cita en castella).

    Llavors t’escandalitzes de que TV3 i RAC1 no contrastin res!! Flipant noi!! No deus pas haver vist res de Cafe amb Llet, oi? Potser no saps ni qui son.

    No és que jo tingui cap suport científic per creure o no les hipòtesis que s’expliquen en el documental (que no he vist) ni als escrits dels historiadors que menystens, però trobo que abans de rajar caldria que facis quelcom més que indagacions a l’atzar.

    I sobre els [mals] metodes cientifics que suposadament fan aquests historiadors dels quals t’en fots, no veig que et puguis permetre tenir cap queixa veient com argumentes tu les teves opinions.

    Al meu parer t’has ben retratat, noi. No se si et consideres [i/o et consideren] cap eminència en quant a historiador, però permet que la gent posi en questió i es formi la seva propia opinió sobre la qualitat i confiança que hi pot dipositar en l’estament universitari, que veient unicament com proposes que parlaras als teus alumnes ja fa pudor de podrit.

  14. Retroenllaç: Jordi Bilbeny: ‘Som gent normal explicant petites troballes que, en conjunt, poden capgirar la perspectiva de la nostra història’ – VilaWeb | Humbert.Cat

  15. Jo si he vist el documental i podria discrepar del autor del text en alguna de les seves valoracions sobre la pel·lícula, sense entrar en controvèrsies històriques que no conec i a banda de defensar el dret de tothom a esgrimir les tesis que vulgui. Però no ho faré perquè hi ha una qüestió prèvia que descalcifica totalment aquest senyor, i es que no ha vist la pel·lícula. No es pot fer un article parlant d’un documental que no has vist i a sobre donar lliçons de rigor històric. Quan l’hagi vist i parli amb coneixement de causa, potser si que llavors em prendre en consideració la critica que fa a aquells, que segon ell, parlen sense coneixement de causa.
    Salut,