Desencís post studium

Els estudis humanístics no engreixen l’economia, però contribueixen al creixement del prestigi cultural i intel.lectual, el qual, en aquests moments, donada la situació de crisi econòmica, no és tan important per als països. Aquest fet, si se´m permet la comparació, possiblement passada de rosca, hauria sigut inconcebible en la Roma d´August, el qual, impulsant l´activitat de mecenatge de poetes, com Horaci o Virgili, va facilitar la creació d’un estat de cultura que fou un dels pilars del seu principat.

Ara, els últims dies abans que es tanqui el termini de preinscripció d’alguns màsters, haig de triar què continuar estudiant, però no amb la mateixa mentalitat amb la qual vaig elegir la carrera, filologia clàssica, sinó pensant quin fruit laboral en puc treure del que estudiï. La realitat del moment deixa en un segon pla la formació acadèmica humanística. El valor d´un estudi va lligat a l´economia, als ingressos que pot generar. Com més elevada sigui la contribució econòmica de la seva aplicació en la societat, més ben considerat serà. Els estudis humanístics no engreixen l´economia, però contribueixen al creixement del prestigi cultural i intel.lectual, el qual, en aquests moments, donada la situació de crisi econòmica, no és tan important per als països. Aquest fet, si se’m permet la comparació, possiblement passada de rosca, hauria sigut inconcebible en la Roma d’August, el qual, impulsant l´activitat de mecenatge de poetes, com Horaci o Virgili, va facilitar la creació d’un estat de cultura que fou un dels pilars del seu principat.

Un altre exemple, més proper a nosaltres en la història, és el del Noucentisme, moviment que, recuperant la cultura clàssica, revalorant-la per fer present el passat, tenia la voluntat de basar la personalitat cultural del país en l´antigor, en les arrels de la civilització europea. Que una societat s’emmiralli en el passat és necessari, que contempli i sàpiga contemplar allò que va ser abans. Parlo d’una societat, no d´una universitat, ni d’un departament. Quan la cultura clàssica tan sols és considerada com una especialitat per a estudiosos, el seu valor no s’expandeix, no hi ha cap impacte més enllà, tot queda intramuros. A l´època hel·lenística, s. III a.c, amb la creació d´una cultura erudita, encapçalada per poetes freds com Cal·límac i més endavant per l´estudi de la filologia, aquella va perdre del tot la projecció social que havia tingut en època clàssica. Les universitats segueixen aquest model, són continuadores de l´herència erudita hel.lenística, i això fa que no sigui possible que el valor dels estudis clàssics tingui un pes i una consideració a nivell social fora del context universitari. No s’inculca a l´estudiant de clàssiques un valor social de la cultura, es considera extralimitat el seu ús fora dels paràmetres acadèmics, i, d´aquesta forma, es potencia la condició d´antigalla d´un passat que hauria de ser plenament vigent i mantenir-se com un valor cabdal en la nostra societat. Aquests factors, la manca d´una projecció de la cultura clàssica més enllà de la universitat i el valor pràctic i econòmic puixant dels estudis, són dues  raons que dificulten a un estudiant ampliar la seva formació en humanitats.