Descàrrec

No imaginava que en rajaria tanta, de sang. Mai havia matat ningú, abans. He hagut d’arrossegar el cos tota sola pel passadís

No crec que tarden. Normalment, la policia, vull dir, triga més del compte. Però ara no ho crec. És el que m’han dit. «No es moga d’on és. Venim de seguida», m’ha dit l’home per telèfon. «Molt amable. Gràcies», li he dit. I també que no patira, que no em mouria pas, i que tinc un mort a casa. És per això, pel que m’ensume que no trigaran. Perquè tinc un mort a casa. El que no li he explicat és que l’he matat jo. M’ha semblat que no calia i, ben mirat, aquestes són coses que fan de mal dir per telèfon. A més, no tinc la més mínima intenció de fugir. Ni se m’ha passat pel cap. Quan vinguen, ja hi haurà temps de sobra per explicacions.

Supose que seran dos agents, els que vindran. La patrulla nocturna. Encara que qui sap si l’home de la comissaria ha considerat oportú demanar reforços i a hores d’ara en són un bon grapat en comptes d’un de sol, els cotxes de policia que vénen cap a casa amb les llums i la sirena i tot l’enrenou. Em sabria greu que es prengueren tantes molèsties. No calen. Quan arriben, els ho explicaré bé tot. Els diré com l’he agafat desprevingut. No s’ho esperava, pobre. Sempre ha estat una mica beneit. Sopava com si res i jo m’hi he atansat pel darrere amb el ganivet del pernil, el d’acer inoxidable, el més gran del joc de ganivets que ens havien regalat a la caixa d’estalvis quan vam obrir la llibreta del xiquet. Les mans em suaven, és cert, però tenia clar que no podia badar i li l’he clavat al coll sense pensar-m’ho dos voltes i quan ell ha volgut reaccionar ja li n’havia fotut tres més, de ganivetades. La fulla ha entrat i ha eixit fent talls molt nets i, pel que he pogut sentir mentre s’hi endinsava, profunds. Després ha caigut al terra, sé que m’ha mirat, ho he notat, però no he volgut mirar-lo. He sentit com es removia una mica i ha mort sense dir res. Ni mitja paraula. I m’ho ha empastifat tot de sang.

No imaginava que en rajaria tanta, de sang. Mai havia matat ningú, abans. He hagut d’arrossegar el cos tota sola pel passadís fins al dormitori i, és clar, tot s’ha embrutat una mica més. No imaginava que el meu marit pesara tant. M’ha costat, però ja està. He netejat la sang tan bon punt he deixat el cos a sobre el llit. Ho tenia tot preparat a la cuina: galleda i fregall. Era el millor que podia fer perquè, si s’assequen, després les taques de sang són molt més difícils de traure. M’hi he hagut d’esforçar de valent però tot ha quedat ben net. Com abans. M’agrada tindre-la neta, la casa. Ara ja està. He desparat taula i he rentat els plats. He guardat el tapet d’hule al calaix i he posat el de ganxet que em va cosir la sogra. Hi he posat el gerro amb les flors de plàstic. M’he adonat que hi ha una esquerda, al gerro. El tenim massa anys. Després he avisat la policia. Mentre esperava, he plegat i guardat la roba que hi havia al sofà. No m’agrada el desordre, i menys quan ha de vindre gent a casa.

Des d’ahir, Marc està amb la meua germana. Ja li vaig mig insinuar, fa cosa d’un parell de setmanes, si no li faria res encarregar-se’n una temporada. El temps necessari fins que tot passe. No s’estranyà ni em va fer preguntes. El cert és que tampoc no m’hauria importat gens ni mica dir-li que tenia pensat de matar el meu home. Ella no em va preguntar res i jo tampoc no vaig traure el tema.

Ara estic al sofà, tranquil·la. No crec que la policia tarde ja molt més. La casa està en ordre, com m’agrada, i tot perfectament lligat perquè ningú, ni la meua família, ni cap de les meues amigues, i encara menys un advocat de pa sucat amb oli puga dir en el meu descàrrec que no sabia el que em feia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació