«Des de Bétera», de Vicent Partal

27.06.2016

Vicent Partal, director de Vilaweb, cada mes escriu una columna d’opinió a «Serra d’Or» encapçalada amb el nom «Des de Bétera». En aquesta secció podreu descobrir els diversos punts de vista del periodista valencià sobre diferents aspectes sempre relacionats amb el País Valencià. Tracta temes de llengua, cultura, política, esdeveniments ocorreguts al PV…

Tot seguit, us oferim la columna publicada al mes de febrer que, encara que sembla que quedi força lluny, pensem que el tema s’ho val.

Vicent Partal a Serra d'Or, 2016

Voluntaris

«El gest és minúscul, d’aquells que no costa un euro, però simbòlicament marca la diferència entre la nit i el dia. Escola Valenciana fa anys que porta a terme un programa de voluntariat lingüístic, substitutiu del que les velles institucions valencianes mai no van voler fer. Es tracta del fet que persones que parlen el català com a llengua habitual comparteixen una estona de forma regular amb gent que no el parla o que ho fa amb dificultats. Simplement parlen, del que siga.

Durant el règim del PP, el voluntariat lingüístic va ser inexistent. Escola Valenciana, com en tantes altres coses, va haver de fer la suplència institucional per a bastir una xarxa de voluntaris que els últims deu anys ha funcionat al País Valencià amb tanta eficàcia com obligada precarietat.

De sobte, el canvi polític ha portat una etapa nova i la presentació del voluntariat de l’any 2016 va comportar sorpreses importants. Entre d’altres i d’una manera molt significativa, la presència de dos voluntaris ben especials: el president de la Generalitat i el batlle de València.

El president Puig s’ha emparellat lingüísticament amb la directora general de Cultura del govern propi, Carmen Amoraga, una escriptora valenciana guanyadora del Premi Nadal, però sempre escrivint en castellà. Per la seua banda, el batlle Ribó ha agafat com a parella lingüística Davide Livermore, el director d’escena italià que ha estat nomenat recentment director artístic del Palau de les Arts.

El gest dels dos màxims dirigents polítics en les principals institucions valencianes projecta sobre la societat un canvi d’actitud evident sobre la llengua i la cultura catalanes, però sobretot un respecte institucional cap a la gent que estima la llengua que durant la llarga nit del PP havia estat simplement inexistent. Les més de tres mil parelles que han funcionat regularment enmig de la indiferència oficial es mereixien aquest gest.»

Altres títols de les seves columnes i que podeu llegir en format digital són: Valencià de Singapur, Les Magues i la indecència, Pinet, Els dèsset concerts de Raimon, El «Canigó» de Xavier i ja us podem avançar el títol que sortirà en el número d’estiu, Una plaça que era un país sobre l’èxit d’un acte a la Plaça de Bous de València organitzat per Acció Cultural del País Valencià.