Premi per a Escola Valenciana

20.12.2014

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble…
(Vicent Andrés Estellés, Burjassot 1924 València 1993).

L’any passat vaig rebre l’honor més gran de ma vida. Vaig ser triat un dels tres finalistes al I Premi Martí Gasull organitzat per la Plataforma per la Llengua a Barcelona per la tasca duta a terme des d’aquesta frontera sud tan pròxima per a mi com llunyana deu ser per a uns altres. Sóc d’Elx on visc i tinc la feina a Guardamar. Sóc membre de dues associacions per la llengua catalana: El Tempir a Elx i La Gola a Guardamar. Aquests municipis compartim fites a la partida elxana de la Marina del Pinet. Les he de travessar molts dies al llarg de tot l’any.

Camistes d'Escola Valenciana amb altres col·lectius | Font: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es

Camistes d’Escola Valenciana amb altres col·lectius | Font: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es

Quan Bernat Puigtobella em va demanar parer no ho vaig dubtar gens. Vaig recordar —amb una tendresa infinita— els ulls dels cinc presidents d’Escola Valenciana de 1990 ençà: Josep Chaqués, Carme Miquel, Vicent Romans, Diego Gómez i Vicent Moreno. Encarnen la millor tradició valenciana de tots els segles. Són una part de la punta de llança dels milers de valencians que llevem dies i nits a les nits i dies. El motiu? Alenem “el nostre valencià: el català de tots” com explicà l’escriptor i gramàtic de Castalla: Enric Valor i Vives.

Els valencians de llengua catalana —els que fem del valencià una part indestriable de l’ésser— mantenim una història d’amor llarga i duradora. Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua representa no tan sols la xarxa escolar cívica més atapeïda del País Valencià sinó la Conselleria d’Educació que hauríem d’haver tingut. L’entitat fou creada l’any 1990 amb l’objectiu de potenciar la creació d’un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. Així, el projecte més emblemàtic —les Trobades d’Escoles en Valencià— van aplegar enguany més de 250.000 persones entre pares, mares, alumnes i mestres de les vora 20 trobades comarcals: des de les comarques dels Ports i el Maestrat a tramuntana al Baix Vinalopó i el Baix Segura a migjorn: 29 associacions.

Els camps d’actuació s’han eixamplat força i inclouen projectes i serveis com ara el Voluntariat pel Valencià, La Gira: un festival itinerari de música en català, l’Acosta’t al Territori, el Cinema a l’Escola, l’Oficina de Drets Lingüístics, la Devedeteca, la col·lecció l’Àlbum i els Tallers de Cultura Popular.

Escola Valenciana no ha deixat mai, a més a més, de fer front comú amb les altres associacions de la xarxa cívica més atapeïda —per una llengua— que existeix al planeta: la catalana. Això no ha estat fàcil i el menyspreu per part de la Generalitat Valenciana ha estat un mal crònic els darrers vint anys. Això, ens hauria de bastar per lliurar tots els honors que mereix una tasca tan feixuga com, sovint, desagraïda.

Em consta que hi haurà uns altres candidats d’una vàlua infinita. Si voteu Escola Valenciana, però, votareu un País Valencià imprescindible. Haureu votat per Jaume II, ‘el Just’, nascut a la ciutat de València el 1267; pel segle XV amb Ausiàs Marc —el poeta més gran en llengua catalana de tots els temps— i per Joanot Martorell i el seu Tirant lo Blanc universal. Haureu votat per la Renaixença valenciana amb Wenceslau Querol i les seues Rimes Catalanes o per Teodor Llorente quan versava: “Salut ciutats volgudes: València i Barcelona”. Haureu votat per Enric Valor i Vives i la seua Gramàtica catalana per al País Valencià, per Manuel Sanchis Guarner i La llengua dels valencians, per “Jo vinc d’un silenci” de Raimon, per Ovidi Montllor quan pentinava així el territori: “barret Pirineus i una llesqueta / per sabata Oriola d’estranquis”. Haureu votat —i què voleu que us diga?— per Joan Fuster i Nosaltres, els valencians. A més a més, haureu votat per una plèiade de personatges comarcans com Antoni Bru i Gómez i Josep Maraldés, l’advocat il·lustrat i el petit empresari intel·lectual elxans que donaren classes de català a l’Elx en la “negra nit negra”: uns cursos que foren prohibits per ordre governativa quan el Centenari a Pompeu Fabra l’any 1969.

Haureu votat pel País Valencià de la mestra Regina Morante. Regina donà classes de mestra de primària a Elx abans d’anar-se’n a fer-ho a la part forana de Mallorca els 1970. Va tornar a l’Elx a la primeria dels 1980 a donar-ne durant molts anys més fins la seua jubilació: en català sempre, amb fidelitat! En català encara, Regina estimada. Aquí tens el meu premi.

Aquest és el meu País Valencià —el vostre— el que s’escampa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer: el que li diu valencià a la seua llengua sabent que és catalana alhora.

Voteu Escola Valenciana al Premi Martí Gasull. Els valencians en som 5, de milions! La part sense la resta no som res. La catalanitat lingüística —sense el País Valencià— no tan sols és coixa, és nafrada on més ens hauria de doldre: el moll de l’os.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

14 Comentaris
  1. Vote per Escola Valenciana, i demane que siga el rent què empente tants i tants què avui adormits no se’n adonen del greu perill què ens encercla.

  2. Escola és un referent de la nostra llengua, la promociona, la protegeixmi la defensa. Endavant, escola valenciana som tots el mestres, pares, mares, xiquets i xiquetes, que estimem la nostra llengua.

  3. Totalment d’acord amb Joan Carles, enhorabona per l’article, i vote per Escola Valenciana al premi Martí Gassull.