Delicada saviesa

21.08.2017

L’home més savi del món s’està retallant la barba davant del mirall, amb finor. Qualsevol dels mortals sabria (ni que fos vagament) què hi ha al seu bany, però ell va més enllà del coneixement popular, és clar; sap que l’últim raspall de dents que s’ha comprat està compost per mil set-centes seixanta-quatre fibres de niló (ni una més ni una menys); que el sabonet de Marsella ha passat per un procés de saponificació entre un alcalí i un àcid gras; que el pèl de la barba creix uns 0,3 mm cada dia, o el que seria uns 13 cm l’any, i si la persona en qüestió (després d’haver fet càlculs mentals a una velocitat extraordinària) visqués fins els vuitanta, equivaldria a uns sis o vuit metres de barba, i tot un munt d’altres coses que no es poden explicar perquè nosaltres no som pas tan savis com ell. L’home més savi del món segueix retallant-se la barba davant del mirall, amb perfecció. Just després d’haver desat la maquineta d’afaitar, es palpa, més aviat amb un deix de sorpresa i, fins i tot, desdeny, un petit sacsó que li sobresurt dels pantalons, plop, plop. Això el torba. Aixeca la vista i veu, entre el baf que ha produït l’aigua calenta que encara brolla amb insistència, una persona (amb una barba retallada amb delicadesa i meticulositat i amb les orelles enceses d’un roig espurnejant) que l’observa des de l’altra banda del mirall. El mira fixament als ulls, d’un marró castanya. Però no sap qui és. No el reconeix. L’home més savi del món s’adona que mai cap altra mirada l’havia analitzat tan sàviament. I l’esbalaeix saber que ha dedicat tota la seva vida a conèixer les coses que l’envolten i no a conèixer-se a si mateix, i sap que això el martiritzà; l’home s’apropa a la tauleta de nit, i del calaix treu una arma de foc que feia anys que guardava per a quan arribés tal dia com avui i, sense titubejar i amb un procedir carregat de delicada saviesa, dispara un tret a aquell personatge desconegut que el desafia i l’interpel·la des de l’altra banda del mirall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

43 Comentaris
  1. Genial! M’ha semblat un conte excel•lent i m’ha agradat molt, tot tocant el moll de l’os d’un problema que sovint tenim tots, de centrar-nos en el saber teòric de “coses”, al•liè, i deixar de banda el saber sobre el nostre jo interior, l’autoconeixement. Enhorabona i endavant!

    • Moltes gràcies pel teu comentari Alejandro. I per anar més enllà, de vegades som molt crítics amb les “coses” externes i ens costa mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics.
      Salutacions,

    • I en un nou món en que la informació ens ofega.. en que tot pot saber-se amb un sol ‘clic’, amb una sola paraula en aquell o aquest buscador d’internet.. un món en que la saviesa manca, en qué tot va tan depressa que parar-te a descobrir-te a tú mateix és simplement impossible..
      Gràcies per la teva reflexió.

  2. Un conte molt ben escrit, amb una delicadesa i detall minuciós que introdueix una gran reflexió que hem de fer tots! enhorabona!

    • Gràcies Àlex,
      L’objectiu del relat és, precissament, promoure el reflexionar sobre nosaltres mateixos, sobre un mateix. Sovint reflexionem, sí, però ho fem externalitzant…
      Salutacions,

  3. Molt interessant la reflexió. Important mirar cap a dins, entendre i acceptar. No de forma superficial, sinó anar més enllà. Enhorabona!

    • Gràcies pel comentari Txell,
      Cert el que dius. Estem en un món en què la superficialitat ens pot embolcallar amb molta delicadesa (amb tanta que de vegades ni ens n’adonem).
      Salutacions,

  4. M’agrada molt amb la sensibilitat amb la que està escrit el relat…. molt cor a les teves paraules. Gràcies, no deixis d’escriure mai Ramon.

    • Moltes gràcies Sara,
      M’alegra que l’hagis trobat sensible. Amb el cor i amb sensibilitat penso que es pot anar més enllà…
      Salutacions,

    • Gràcies pel teu comentari Àngels! Hem de treballar-nos a nosaltres mateixos però sense oblidar-nos de les persones que ens envolten (que en definitiva és tot el món).
      Salutacions,

  5. Sembla ser que en quan a inteligencia intrapersonal no es pugui parlar de tanta saviesa, llavors! Què diria Gardner, aquí? =P

    • Bona reflexió, Diana! Què diria Gardner? Intel.ligències múltiples? No focalitzar-nos en una sola cosa i obrir el ventall de possibilitats i potencialitats!

    • Gràcies julia per comentar el relat. I m’alegra que t’hagi fet reflexionar. Això és bo i m’anima a escriure.
      Salutacions,

    • Seguiré escrivint, d’això en pots estar ben segura! Just una de les reflexions que se’n pot extreure del relat la vam comentar ahir, quan deies que es tendeix a culpar els altres i s’omet la responsabilitat més propera… Ho recordes?
      T’estimo.

  6. Gràcies a tots pels vostres comentaris! És un plaer poder-los llegir i contestar!
    Una abraçada molt forta a tots!

  7. Trobo molt interesant el fet de que ell, en el fons,crec que era conscient que arribaria el dia en que un “extrany” el miraria i el qüestionaria des del mirall….i que, quan ha arribat el moment, en comptes de posar-hi remei, i començar a coneixer-se, prefereix disparar-lo i seguir vivint com sempre…. d’esquena a ell mateix….

    • Moltes gràcies pel comentari Fatima! Penso que és molt adient el que comentes. Fomenta la reflexió des del punt de vista de l’egocentrisme. Això és el joc del mirall!
      Abraçada,

    • Gracias Marine por comentar el relato. Me alegra que te haya gustado y que lo encuentres fino y agradable.
      Saludos,

  8. M’agrada el que escrius i com ho escrius,sempre veus un altra canto a les coses,esperaro lleguir molts mès contes teus!!!
    Records de creixell

    • Gràcies Sílvia! Que bé que t’hagi agradat! Aviam si en puc anar publicant més…
      Abraçada,

  9. L’home més savi del món, s’ha convertit, de cop i volta, en l’home més valent del món.
    Eliminar a aquell estrany que viu dins nostre i es fa dir com nosaltres, no sempre és fàcil.

    Molt bon relat!

    • Molt bona la reflexió! L’home més savi del món és tot aquell que és valent! Gràcies pel comentari!

  10. Gran escrit, Ramón. La majoria de vegades ens preocupem més de les coses alienes que les d’un mateix i quan ens adonem del que ha succeït ens espanta i no sabem com reaccionar, m’agrada com ho has enfocat en aquest aspecte. Els teus escrits són magnífics. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.

    • Moltes gràcies Marta per la teva reflexió! Aviam si tots som una mica més valents, doncs!
      Abraçada,

    • Moltes gràcies Judit per comentar el relat i per la reflexió! Segur que podrem donar el tomb a aquesta realitat! Entre tots serem forts i ho aconseguirem!
      Abraçada,

    • Gracias Carlos por tu comentario! Me alegra que la lectura del relato te haya sido profunda, intensa y delicada!
      Saludos,

  11. Molt bon conte, una realitat amb la que ens trobem molts dels de nosaltres.
    La calitat i definició amb la cual s’ha relatat es exemplar!!!
    Felicitats Ramon!!

    • Moltes gràcies per comentar el conte Marc! Segur que serem ben savis com per afrontar aquesta realitat!
      Abraçada,