Del fulletó decimonònic a l’app del segle XXI

23.05.2014

Quan ens pensàvem que la novel·la per entregues era cosa del passat, un vestigi decimonònic, ara resulta que ressuscita gràcies als smartphones. En època de Dickens els fulletons es compartien en família cada diumenge a la tarda vora la llar de foc. Avui una novel·la publicada per entregues en una app es comparteix a les xarxes socials amb amics, saludats i desconeguts. 

Alguna cosa es belluga a Cultura. Ahir es presentava a la premsa un acord entre el Servei de Biblioteques i el Gremi de Llibreters que permetrà als usuaris comprar llibres a les biblioteques. La proposta, impulsada per la visionària Carme Fenoll des del Servei de Biblioteques de la Generalitat, té un contrapunt dins el mateix departament de Cultura, on Albert Sierra i el seu equip han fet el llançament de  Reis de sorra, una novel·la per entregues, que us podeu descarregar de franc cada setmana des d’un app, Ruta 1714, dissenyada per fer reviure a l’usuari el món del 1700.

Núvol té l’honor de presentar-vos aquí els primers quatre capítols de Reis de sorra, una novel·la que, si no la coneixíeu, també us podreu descarregar a partir d’ara per episodis cada dijous des de l’app Ruta 1714.

L’app Ruta 1714 són tres apps en una de sola: una completa guia cultural, turística i gastronòmica dels principals enclaus de la Guerra de Successió a Catalunya; una eina de divulgació històrica amb informació rigorosa sobre els fets de la Guerra i amb una col·lecció de vídeos premium, i, finalment, la novel·la de què us parlo. Reis de sorra convida el lector a descobrir secrets del segle XVIII que podrien haver canviat el futur d’Europa. Seguint-la, podràs acompanyar la protagonista, Bruna Arderiu, en el seu periple per recuperar un llegat perdut i unes cartes comprometedores.

Seguiu amb atenció els personatges d’aquest relat, que pul·lulen entre la Barcelona del set-cents i la d’avui. La seva protagonista, Bruna Arderiu, és una infermera que rep un medalló d’un pacient misteriós que està ingressat a l’hospital on treballa. A partir d’aquesta inquietant donació, la Bruna es veu empesa a investigar una història que ens remuntarà a la Barcelona del 1700. Ben bé com si Victus i El codi da Vinci es donessin la mà.

Seria prematur i inadequat ara fer una valoració crítica de la novel·la. Només us diré que m’entusiasma que algú, encara que sigui des de l’administració, s’hagi aventurat a fer un experiment com aquest, tan rar en el nostre conservador món editorial. Una novel·la que tant ens pot enllaçar a Spotify com presentar-nos un vídeo, i que tot això ens arribi via Twitter o Instagram. I aquesta és l’altra:  també podeu seguir la història de la Bruna a través de les xarxes socials, perquè la protagonista de Reis de sorra té comptes a Twitter i Instragram, on publica a temps real els esdeveniments de la novel·la.

Vivim, doncs, moments de canvi. I resulta fascinant que la senyora que avui es descarrega un capítol de Reis de sorra al seu smartphone pugui ser la mare o la dona o la filla del senyor que anirà a comprar-se Contrada a la biblioteca.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. De debò que em pensava que de les coses del segle XIX se’n deia “vuitcentista”. No sabia que es poguessin comptar com a “décimo nonas”.