Deixem de parlar de la “tripulació de l’Aquarius”

13.06.2018

Miro les fotografies del vaixell Aquarius i malgrat que la premsa parli de persones, de la tripulació en general, veig que la majoria són homes joves. Això és el que em sembla mirant detingudament les imatges que publica aquests dies la premsa. Grans titulars amb 629 persones, 629 migrats, 629 refugiats, però jo veig bàsicament homes, un percentatge molt inferior de dones i només alguns nens.

Intento esbrinar alguna cosa més i descobreixo que hi ha onze embarassades a bord. De quantes dones? Quin percentatge de dones arriben embarassades? No ho trobo a la premsa i, per tant, tampoc trobo la raó del seu embaràs: si són embarassos desitjats —qui desitja fer aquest periple pels inferns estant embarassada?— o si, per contra, són fruits de violacions.

El que sí que sé és que el cent per cent de les dones refugiades són víctimes de la violència sexista. Dones que han de viure grans perills i que pateixen violència en passar fronteres, tant pels homes de les màfies amb poder com pels mateixos companys de viatge.

Per tant, senyors (i alguna senyora) de la premsa i defensors (i alguna defensora) del masculí inclusiu, facin servir d’una vegada el llenguatge no sexista per explicar-nos les notícies. Detalli’ns el nombre de dones, digui’ns clarament el percentatge, canviïn els titulars si s’escau; posi’ns d’una vegada les ulleres de gènere, expliqui’ns per què hi ha moltes menys dones i quines són les seves condicions i necessitats de protecció especials. Facin tot això d’una vegada perquè la realitat es configura en la mesura que ens l’expliquen, i amb el nombre 629 no veiem les dones, dones que mereixen ser vistes amb especificitat. Volem saber d’on venen, les condicions de les dones als seus països d’origen, com es perpetua la desigualtat fent el llarg camí cap a Europa, què viuen, què pateixen, per què ens cal urgentíssimament una sensibilització social de la seva situació concreta, la denúncia dels abusos viscuts. Només acostant-nos a la realitat podem canviar-la, i mentre tots estiguem sota el mateix titular això és completament impossible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Bo serà ajustar el llenguatge precisant la realitat de gènere, homes/dones, nens/nenes, tripulants o passatgers… o fugitius, refugiats, expulsats, despreciats…, però els tripulants són altra cosa.

    DIEC2: tripulació
    1 f. [LC] [TRA] Conjunt de persones embarcades per al servei de la nau.

    No m’agrada el tema. No entenc la guerra. No entenc el món que m’ha tocat viure. Vaig nèixer el 1927, i n’he passat de molts colors, gairebé sempre a la contra i me’n aniré d’aquest món sense haver viscut plenament en català.

    • L’entenc bé, Joaquim.
      I el que m’agrada és que llegeix i escriu aquí. Gràcies.
      Que la vida li sigui al més agraïda possible.
      És un accident estrany, però si és ben compartit, val la pena.

  2. Em sembla, Barderi, que, més aviat o més tard, hi ha periodistes que ho fan, en algun lloc.
    Potser també vostè, de l’ofici, hi pot contribuir.
    Algú pot posar-nos al dia de la desgràcia infinita de les nenes (joves ?) robades per Boko Haram ?