Decàleg bibliofílic

Vaig acomiadar el 2013 a la ciutat de Nova York, on durant les meves vacances de Nadal, vaig tenir l’oportunitat de poder conversar amb els responsables de les 3 xarxes de biblioteques que existeixen a l’Estat de Nova York: NYPL (amb Manhattan, Staten Island i Bronx); Brooklyn i Queens. Cada una d’aquestes xarxes serveix una població d’uns 2,5 milions d’habitants i es desplega per una seixantena de biblioteques –una central i 60 filials-. Heus aquí un decàleg que incorpora deu idees destacades del que vaig veure. L’acompanyo d’alguns comentaris del nostre sistema de biblioteques públiques i de novetats que volem incorporar aquest 2014 des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura:

1. Personal extremadament amable:

Segur que no és cap novetat per tots els que ja heu visitat la ciutat de NY, però jo encara intento refer-me de l’impacte de veure’t atesa o compartir estones amb treballadors que destaquen per la seva cordialitat i voluntat d’ajudar.

Cadascuna de les persones de les tres xarxes que em van atendre, tot i saber que no era una visita estrictament oficial, em van dedicar tot un matí de treball i van respondre amb escreix tots els meus dubtes. La càlida benvinguda també la reben a les biblioteques públiques les persones nouvingudes: m’emporto com a deures pel 2014 l’estudi detallat de les novetats del programa New Americans. Continuo impressionada d’haver vist quin és el tractament i el concepte d’oportunitat que perceben i destaquen els bibliotecaris al fet que les biblioteques siguin molt utilitzades pels nouvinguts. Si pensem en la figura del bibliotecari com a prescriptor, conseller cultural i literari, cuidar al màxim l’atenció al públic n’és una base sine qua non. Els bibliotecaris que treballen a les seccions infantils i de música tenen perfils especialitzats, un tema que aquí també ens caldrà treballar.

Les biblioteques ofereixen el servei d’oficines de treball, un servei primari, bàsic i útil. A Catalunya, moltes biblioteques incorporen també informacions laborals però ens manca treball transversal i cooperatiu amb altres serveis dirigits a pal·liar el gran problema de moltes famílies.

2. Biblioteques i llibreries, de la mà

És innegable que el camp per córrer amb el llibre digital a la biblioteca encara s’ha de definir. Mentrestant, podem observar bones propostes encarades a definir-lo: a banda del préstec de llibre digital –que a la NYPL l’any 2013 va suposar el préstec d’un milió d’exemplars vs. els 28 milions del préstec en paper-, les possibilitats en donar suport a l’autoedició, per exemple, s’obren pas a les biblioteques de Brooklyn. En aquest sentit, el 2014 s’oferirà una formació als bibliotecaris catalans, a càrrec de l’expert Javier Celaya, en oportunitats en aquest camps.

De la mateixa manera, seguirem la pista de les biblioteques novaiorqueses i treballarem per implantar un sistema de compra de llibres des de la biblioteca a través d’una plataforma vinculada al Gremi de Llibreters. D’aquesta manera, els usuaris de biblioteques tindran un nou canal de venda alhora que la comissió o marge de benefici, revertirà directament per la compra de llibres a la seva biblioteca.

3. Biblioteques Carnegie: passat i futur

A l’hora de crear la centenària xarxa de biblioteques públiques, els líders de la Mancomunitat de Catalunya es van inspirar en el model estadunidenc. Concretament, en el model implantat per Andrew Carnegie. Actualment, veiem en funcionament, només a la ciutat de N.Y., 20 biblioteques Carnegie (construïdes entre 1823 i 1929), que representen la quintaessència de la filantropia d’aquell país.

Enguany, celebrarem el Centenari de la l’obertura al públic de la nostra biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya. L’any 2015, es preveu celebrar el centenari de la creació de la xarxa de biblioteques públiques i celebrar l’èxit d’un model de biblioteques que s’estén al nostre territori i que facilita un servei de proximitat cultural bàsic. Un 92,6% de la població catalana, té una biblioteca al seu mateix municipi o barri.  Un desplegament que caldrà continuar fent imprescindible.

4. En residència

Les biblioteques centrals de Brooklyn i Manhattan (la NYPL) ofereixen espais per a escriptors i artistes en residència. S’ofereixen un ventall de possibilitats: des del programa internacional de beques del Dorothy and Lewis B. Cullman Center for Scholar and Writers passant per la recent proposta d’Artista resident de la Biblioteca Central de Brooklyn. Una bona manera d’intercanviar coneixement i vincular la literatura i l’art, encara més a les biblioteques.

Recomanable també el programa ‘Brooklyn by the book’, que es treballa de forma col·laborativa amb el sector editorial i que dóna a conèixer els talents literaris de Brooklyn. En aquest sentit, a Catalunya, presentarem aviat, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de les Dones, el programa ‘De capçalera’, que donarà a conèixer tàndems d’escriptors i biblioteques que evidencien la seva disposició a col·laborar.

Un altre programa que presentarem aquí en aquest sentit serà el ‘Destapats’ que vol donar a conèixer joves talents de la mà d’autors més consagrats.

Un tema pendent tant a N.Y com aquí és aconseguir més viquipedistes residents. El nostre projecte Wiki loves @bibliotequescat va generar interès als responsables de les xarxes bibliotecàries novaiorqueses i ja hem començat a a intercanviar les estratègies que han funcionat a ambdós llocs.

5. ‘Taxes? Absolutely not’

A les diferents converses amb els responsables de les biblioteques, sortia el tema de la crisi i les mesures per fer front a les retallades pressupostàries. Conservo gravada a la memòria la resposta del Sr. Kerwin Pilgrim, Director dels programes d’educació d’adults de les Biblioteques de Brooklyn a la pregunta de si s’han plantejat introduir tarifes als seus serveis bàsics (expedició dels carnets, préstec, etc). La contundència de la resposta em va fer entendre moltes coses de la societat americana: no, no es plantegen incorporar tarifes als serveis bàsics perquè entenen que les biblioteques estan lligades al seu concepte de democràcia i en són garants.

En canvi, com pràcticament a tot arreu, apliquen sancions econòmiques severes a la morositat en el préstec. Un tema que estem treballant en aquests moments des del Dept. de Cultura.

6. Polítiques de préstec molt àmplies.

Les polítiques de préstec a les biblioteques novaiorqueses són molt àmplies: Queens i NYPL amb 50 documents per 21 dies i les de Brooklyn amb 99 documents per 21 dies. A Catalunya hem aconseguit implantar el 30×30 (30 documents durant 30 dies).

El carnet és gratuït i fàcil de fer, com a casa nostra, i estan treballant per tenir un carnet únic. Actualment tenen 3 carnets diferents que es podrien utilitzar a les 3 xarxes però que, a l’hora de la veritat, per interessos estadístics de les diferents insitucions, no s’acaba d’aplicar. En aquest sentit, a Catalunya, treballem per oferir aviat una passarel·la que uneixi la consulta dels dos actuals catàlegs de biblioteques públiques i per donar a conèixer que tots els carnets de biblioteques són validables a qualsevol de les actuals 370 biblioteques públiques.

Què més us podria sorprendre de les biblioteques de N.Y? Veure que a la Biblioteca Central de Queens han adquirit 150 exemplars de les  ‘Cinquanta ombres de Grey’ i que disposen del mateix nombre d’exemplars de novetats que fàcilment trobaríeu en una bona llibreria aquí. L’expositor de novetats de la Central de Queens és digne de veure. També la seva impressionant secció de llibres en altres idiomes (el 47,7% de la població de Queens és nouvinguda).

També resulta molt interessant l’aplicació d’un programa pilot de carnet ‘Biblioteca-Escola’ que ofereix avantatges de préstec i serveis d’informació a un determinat nombre d’escoles, que segueix un programa lector.

7. Repensar els espais infantils i juvenils

Si bé és cert que arquitectònicament, les actuals biblioteques del nostre país no tenen res a envejar a les de l’Estat de Nova York, d’allà és interessant fixar-nos molt amb les tendències dels seus programes i distribució d’espais.

Molt ràpidament: no deixeu de donar una ullada a l’espai Childrens’ Library Discovery, una unió del que podria ser un museu de la ciència infantil i una biblioteca: una concepte imprescindible. Us recomano que dediqueu quatre minuts a veure aquest vídeo:

I pel què fa als joves, les tendències: espais aïllats, separats dels infants, que incorporen tota mena de videojocs –no deixeu de conèixer el desplegament de marques i models de la Central de Queens-, moltes cabines de treball i un pla d’educació contínua envejable.

8. Filantropia

Sí, tots sabem que els hàbits culturals i les condicions legals que afavoreixen aquesta pràctica són molt diferents, però no deixa de sorprendre’m. Que la nova i espectacular sala Shelby White/Leon Levy Information Commons de Brooklyn –que inclou espais de gravació o de ràdio- sigui originada gràcies a una donació d’un empresari; que les plantilles dels equips bibliotecaris contemplin 2 o 3 persones encarregades exclusivament de programes de captació de recursos privats o que es demanin donatius constantment per a la millora dels serveis bibliotecaris, et deixa amb la sensació que aquí tenim molt camp per recórrer.

9. Arquitectura vs. Programes

Com ja he mencionat, l’arquitectura i el mobiliari de moltes de les biblioteques filials no és precisament l’atractiu d’aquestes biblioteques. Espais molt funcionals i sovint amb una necessitat evident d’inversió en mobiliari. Ara bé, si t’apropes al taulell d’informació o als panells informatius, t’emportes una grata sorpresa: la formació en idiomes, per exemple. Si a Catalunya moltes biblioteques fan converses en anglès o francès, allà moltes ja han fet un pas més i ofereixen ‘Business English’ o ‘Excel en francès’ per posar un exemple. Aquesta idea és la que ens agradaria treballar aquí col·laborativament amb les biblioteques de les universitats com la UOC i la UPC amb qui tenim en marxa diferents projectes.

Aquí a Catalunya encara estem deplegant part del Mapa bibliotecari: l’any 2014 preveiem repetir les xifres d’obertures de biblioteques del 2103, amb 13 espais més.

10. Política a les biblioteques

Difondre programes d’interès nacional a les biblioteques és un tema que també em sembla destacable: sabíeu que el President Obama va reclutar 17.000 bibliotecaris per ajudar a desplegar a tot el territori l’anomenat ‘Obamacare’, el nou sistema sanitari? Sabíeu que els ciutadans novaiorquesos compten amb la biblioteca per ajudar-los a expedir el passaport o els documents de ciutadania?

Amb el nostre desplegament territorial, les biblioteques són una oportunitat d’or per iniciar projectes des de baix: en aquest sentit, aquesta primavera començarem el projecte ‘Acció paral·lela: pensem el país des de les biblioteques; o editarem el catàleg de ‘Públics BIB’ un projecte que permet apropar públics de tot el territori català als principals equipaments culturals del nostre país a través de programes formatius i ofertes personalitzades a les biblioteques.

Conclusió

La meva valoració no és alarmista. Tenim a Catalunya molts programes i actituds a millorar i a emular del sistema novaiorquès, però tanmateix el sistema bibliotecari català té un bon nivell de suport social i una tendència oberta al canvi constant. Diria que ens cal continuar treballant per fer-les l’eix d’un accés democràtic a la cultura i evidenciar que en molts casos, són el principal motor cultural del territori. M’interessa la mirada a la immigració com a oportunitat clara de creixement i l’esforç per oferir un servei d’atenció que es diferenciï per la seva qualitat. L’empenta en la creació de nous programes i la facilitat per compartir-los. Haurem de tornar-hi aviat!