De l’Archive Men a l’arxiver digital del segle XXI

11.01.2018

Sabíeu que els arxivers i arxiveres encara salvem i organitzem arxius públics? Doncs, sí, fa poc que hem recuperat d’unes golfes un fons documental en un ajuntament de la Catalunya interior; no direm el nom per no pujar els colors dels qui en tenien l’obligació legal.

© Samuel Zeller

Un indicador de qualitat democràtica consisteix a tenir els arxius endreçats, és a dir, ben conservats i accessibles per a qualsevol ciutadà, garantint així que les administracions siguin més pròximes i transparents a la ciutadania.
Des de la Diputació de Barcelona, hem anat teixint una Xarxa d’Arxius Municipals que té com a objectiu organitzar i normalitzar els serveis dels Arxius dels Ajuntaments de la demarcació de Barcelona, que en total són 311, amb una població que supera els 5,5 milions d’habitants.
El verb “salvar” pot semblar exagerat però no ho és pas quan ens trobem la documentació que han generat i rebut els ajuntaments en l’exercici de les seves funcions, abandonada, sense ordre ni concert, en dependències municipals. I ho expliquem perquè n’estem molt satisfets i perquè hem anat canviant una situació força precària del patrimoni documental local des de principis dels anys 1990, silenciosament però sense pausa.
Els arxius rarament són notícia o de forma molt puntual, potser millor així… Però cal posar el focus de tant en tant a la tasca que hi desenvolupen els professionals que s’encarreguen de posar-los a l’abast de tothom, com si es tractés de fer alguna petita “crònica” del repartiment de l’última estrena teatral.
Els ajuntaments del país podríem definir-los com el sistema vascular o la musculatura d’un organisme viu i així els seus arxius han de ser les artèries i els tendons que li donin la màxima confiança, fiabilitat i fortalesa per a l’acompliment de totes aquelles funcions encomanades d’ofici i totes aquelles que vulgui emprendre amb la màxima eficiència.
La gent de la cultura que segueix aquest diari digital de ben segur que té alguna idea creada sobre els arxius i els arxivers. Des del món cultural, és probable que atorguin als arxius la seva funció cultural o patrimonialista, que mai hi renunciarem des del mateix sector professional. Però ja fa temps que també volem ser reconeguts pel nostre compromís amb l’administració digital, l’impuls de l’accés i la transparència des dels arxius per situar-los en l’àgora de la societat.
Ja no només som gestors de documents històrics sinó també definidors de sistemes de gestió de documents digitals. Per tant, quedi clar que som arxivers i arxiveres que gestionem qualsevol tipus de document en les organitzacions dels ajuntaments, és a dir, des del pergamí, el paper fins al document electrònic. Oblidem-nos de la pols, de l’arxiver lletraferit i del “cuarto de les rates,” si us plau!
Considerem que la gent de la cultura ha de conèixer més allò que tenim entre mans, conseqüentment els polítics i la societat en general potser a poc a poc sabrà més bé allò que fem i que podrem fer més bé, amb més recursos humans, materials i tècnics.
I arribarà aquell dia… no gaire llunyà que ja haurem salvat aquell darrer arxiu de les golfes per poder centrar els esforços en una millor gestió dels documents passats i presents; definir i disposar de més eines i recursos perquè la nostra feina arribi fàcilment i amb tota normalitat a tots els ciutadans, siguin o no gent del món de la cultura.

Recordeu: L’Archive Men era l’arxiver que salvava arxius catalans durant la Guerra Civil; ara, l’arxiver del segle XXI encara salva arxius en temps de pau conflictiva… però ja està esdevenint l’arxiver digital!