De la propietat

Olors i sorolls. Del verd fullós que em separava del carrer, del trot de cavalls, de les exquisideses cuinades tothora, de les passes de les criades.

Olors i sorolls. Del verd fullós que em separava del carrer, del trot de cavalls, de les exquisideses cuinades tothora, de les passes de les criades, amb aquella tofa dansaire d’enagües i faldilles arran de terra, i de la brisa. Són records dels primers anys, els d’esplendor.

Jo era propietat del senyor Guillem Joian i Vila i, si em permeteu, contribuïa ufana al seu orgull caut. Feta amb aquestes mans, declarava ell a certes oïdes, les més distingides. I aquelles paraules ressonaven en mi com l’embat d’un cicló, m’estremien i feien vibrar tot el meu esquelet de bigues i pedra. Fins al darrer cargol.

La mort del senyor Joian, però, va relegar-me a una part minsa del vast llegat que arribà a mans d’en Guillem Joian fill i, anys després, a les d’en Guillamet.

Ai, Guillamet, només que haguessis heretat la dècima part de seny que de béns! Bufó eres de nen; de jove, despertaves recel arreu. Les teves fetes eren sonades. Amfitrió de trobades turgents amb regust dels conyacs més selectes. Corredisses, pits i natges, i més pits allitats per la voluptuositat. I absències, i posteriors tornades a deshora, sempre amb les butxaques desgavellades. I jo, testimoni mut, ulls i oïdes alhora. Alegre davallada, la teva! I què esperaves? Si no et vas estar de res! I quan ja no en rajà més, vas liquidar el poc que conservaves i, a mi, Guillamet, em vas mal-ven-dre. Marxares a Amèrica, deien, a la recerca d’or. Res més no en vaig saber.

El nou senyor, pobre… tingué mala estrella, i aviat vaig tornar-me una càrrega. L’abandó es féu un dia tan visible que em cediren a les autoritats. Del tot estrafolaris, els usos als quals em destinaren llavors: cau per a músics sense orquestra i batuta de tots ells, magatzem i amagatall debades, alberg per a comparses ambulants, recer d’amants furtius i asil de fugitius, escenari per a algun joc escabrós d’infants encara més escabrosos, niu infinit d’aus i gats,… I mai, mai, ningú va redreçar-me un sol clau! Les parets es guerxaren, del terra pujaren les males herbes i el sostre s’enfonsà, com jo en l’oblit. Tal era l’aparença, que un vell eixerit va rebatejar-me aleshores. Can Tristan.

Recordo dècades de buidor i solitud, fins que arribaren uns nois escabellats. No eren família, però ho compartien tot. Vaig habituar-me al seu aire descurat, la parla àgil, els dies i les nits sectàries. Em van reconstruir a mans besades i em guarniren. Els vaig acollir, i ells a mi. I en vingueren més. I vaig presenciar debats, i algun petó robat. Vaig fer possible festes i àpats, vaig bressolar nounats i rejuntar ancians, vaig enriquir-me en comunió, i em vaig fer adorar. Can Tristan, per al poble alegre i lliure, en deien. I les meves portes restaren per sempre més obertes.

Llavors, quan més ocupada estava i em faltaven parets per encabir-los tots, va irrompre una orde uniformada. Unes màquines enormes van recórrer el mateix corriol que els cavalls segles abans. Un sol cop em féu tremolar en agonia, va obrir-me una esquerda, una llengua depredadora que proliferà fins a buidar-me les entranyes, em doblegà amb l’esllavissament de pilars i roques, em féu plorar una trencadissa de vidres, i em demolí, entre la pols que s’enlairava i l’allau tronadora de tots els meus elements.

Només el vent passeja ara entre les meves runes. Per ell vaig saber dels aldarulls que seguiren l’enderroc, del projecte vacu d’edificació i d’un tal Guim Joian, el polític que ho promogué, i de qui diuen que el rebesavi havia fet a Amèrica una fortuna.

Ai, Guillamet, que els fills dels teus fills encara volten, i engrapen l’or sense anar-hi tan lluny.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació