Una colla de Terrícoles

Dilluns 20 d’abril s'ha celebrat al Bar Almirall al Raval de Barcelona la presentació de les tres novetats poètiques de l’editorial Terrícola. La trobada ha donat aquesta foto de grup.

Dilluns 20 d’abril s’ha celebrat al Bar Almirall al Raval de Barcelona la presentació de les tres novetats poètiques de l’editorial Terrícola. La trobada ha donat aquesta foto de grup, on podeu veure d’esquerra a dreta, drets: Jaume C. Pons Alorda, Carles Morell, Ricard Mirabete, tot seguit els editors de Terrícola, Joan Duran, i Esteve Plantada, i a la dreta Lluís Calvo. En primera fila, Enric Casasses i David Caño. Us enllacem aquí les ressenyes dels reculls de Mireia Vidal-ConteRicard Mirabete. La d’Enric Casasses la podeu llegir més avall.

Presentació Terrícola al Bar Almirall. D'esquerra a dreta, drets: Jaume C. Pons Alorda, Carles Morell, Ricard Mirabete, Joan Duran, Esteve Plantada i Lluís Calvo. En primera fila, Enric Casasses i David Caño.

De la nota del preu del sopar del mosso d’aquest que és l’Enric Casasses! Que és l’Enric Casasses a Terrícola!

Sí. Enric Casasses, que torna als orígens per marcar els presents i segellar, així, un altre llibre que es preveu sensacional, emblemàtic, imprescindible. Una joia de les que es venen en un zig-zag i després la gent no pot trobar a mercat de vell (són bons, i la gent ho sap). Sí, Enric Casasses ens torna a brindar un d’aquests llibres que passen factura un cop acabes amb el clam d’ardor inicial: com és possible poder dir això i així? Per què ningú no ho havia pensat abans? Amb una naturalitat que exalça el fet de recuperar la poesia com a veritat essencial, acostada a la vida, amb intel·lecte, sí, però mai amb un nefand orgull intel·lectual de senyoria. Que és diferent. És una altra cosa. Si sabem que tot poeta inventa els seus versos però, també, la crítica llavors capaç d’investigar-lo i analitzar-lo, també sabem que Enric Casasses s’ha dedicat a incorporar, dins seu, totes les veus, totes les tradicions, tota la història de la literatura per fer-se-la seva i més.

Casasses fa ús de recursos d’alta oralitat, de retard tristramshandià, d’imatgeria preciosa i original, surrealisme de pamtomàquet i expressionisme de canaris fosforescents. Semblen historietes, algú insultarà apuntant amb dit de poema en prosa, però no són ni una cosa ni l’altra i també, són poesia poesia, de la que frapa i captura, fa pensar i fa sentir, de la que aconsegueix que sentim escriguera i poetitzera: “Déu va crear el món i els homes l’utilitzen per a jugar a cartes” o “Fora d’haver-te acariciat, em penedeixo de tot, de la meva vida i del meu nom, de qui sóc i del que faig, de tot em penedeixo menys d’haver-te acariciat, encara que pugui resultar que les carícies mosseguin i trenquin l’espinada.” I sí, són dues puntes de llança que s’allunyen d’elles mateixes, però això és perquè toquen cantons emocionants. La poesia d’Enric té aquesta qualitat: la de fer donar la volta a la realitat com si fos una truita de dos ous. I l’amor, l’amor total, sempre com a tema de fons.

L’editorial Terrícola recupera, en efecte, un Casasses salvatge, indomesticable, amb aquesta edició d’autor completa, definitiva, finalment (fins que vulgui fer més canvis i afegitons, com el de la imatge del “Quadro negre” per obra de mossèn Xemeneia), de De la nota del preu del sopar del mosso, obra que havia aparegut en petites antologies, petits fragments i una edició inicial durant els anys setanta i vuitanta, abans que arribessin els noranta i, amb ella, el reconeixement unànime cap a un autor essencial. Però és ara, i aquí, que aquest llibre viatjador de l’espai i del temps arriba al públic i ho fa amb tota la seva capacitat d’absolutesa, de definició. Havia de ser així i no de cap altra manera, i som feliços testimonis d’aquest esclat. Només això ja és un brindis als elements.

Aquí dins trobareu el Casasses inventiu de sempre, que capgira la llengua amb una habilitat prodigiosa, però també el creador d’imatges impagables, el que és capaç de dir, desdir i referir amb una mestria que demostra un bagatge vitenc de gran alçada, així com una intensitat que molts pocs saben congriar. Ell s’havia “proposat d’escriure un gerro de terra de la factura dita popular” i això és el que aconsegueix: un recull de poesia ceràmica, artesanal, amb el toc Casasses que el converteix en el nostre William Blake tel·lúric, nostrat, príncep de totes les masies i dignificador de l’aristocràcia pagesívola. Ara bé, ell sap que aquesta condició de la poesia com a necessitat municipal no pot barallar-se amb la lectura intensa, sanguínia, de la tradició, i és així com Ramon “Lo Foll” Llull pot oferir un cameo dels seus, sense que ens haguem de barallar amb l’acadèmia. Al contrari: l’autor sap donar un besada que esdevé una tècnica de salvament contra un cadàver que sembla que s’ha ofegat però que en realitat ha decidit deixar de respirar. Això és Enric Casasses: col·leccionista d’instants, de revelacions, de grans idees que després es plasmen amb una capacitat sempre renovada i renovadora.

Enric Casasses | Foto d'Andrew Condon

I, tot i la certesa que el culte i que el col·loquial encara poden reconciliar-se, hi ha quelcom també de fusió entre el natural i l’urbà, aquí, com un laberint que penetra les capes socials i les devora i constitueix una columna espinal, o un esquelet orquestrador. Tot és molt més del que representa, signe i símbol, i hem de voler tenir la gosadia de mirar i de dir. La poesia és aquest crit que et diu “A files! Comença el viure!”. A Enric Casasses devem la consideració que el món és un gran cos, i que l’home és una part més, un òrgan tan bo com qualsevol altre, per això les muntanyes poden ser la nostra àvia i un llac, l’avi. I no, no som el cervell, potser som la pell, si tenim sort. Dins d’aquest cos, Enric Casasses seria una ala per enfilar-se amunt. Vulgui o no, ell és un mestre, Mestre!, i el seu exemple ha il·luminat i seguirà il·luminant. I es pot dir això amb absoluta certesa, en un any en què Casasses ha tret al carrer múltiples llibres sorprenents i extraordinaris (des del seu intent de comentar-hi el poema de Joan Maragall fins al llibríssim de les gàrgoles de l’Escala). Segurament De la nota del preu del sopar del mosso és la corona que ens porta al clímax i a l’èxtasi definitius d’aquesta corrua de bones notícies i fets de llibres del nostre Bob Dylan, el nostre bard ultramístic: “Sou tan a prop que no hi arribo: faig un pas i ja he passat de llarg.”

És curiós, per això que comentàvem, que aquesta obra terrícola, apareguda en una magnífica i deliciosa col·lecció especial com és “Fora d’Òrbita” (algun dia algú haurà d’estudiar l’enginy dels títols de col·lecció poètica del nostre país: “Jardins de Samarcanda”, “Alabatre”, “La Fosca”, “Ossos de sol”…) arribi al mateix temps que el treball d’edició que Enric Casasses ha fet dels dimonis de Verdaguer. Perquè dins De la nota del preu del sopar del mosso hi ha dimonis, sí, una sèrie de focsfollets fillsdeputa que fan de la cosa privada un espai d’acarnissament. Per això la segona part de l’obra porta per nom “Inventari negre”: mirar enrere invoca un enfrontament amb l’ombra, amb aquells abismes interns. Per això el Casasses que el lector trobarà aquí és, també, profund i no se n’amaga, com quan és elevat i s’eleva a partir del comú i del quotidià, però és igual de profund, sols que d’una altra manera. Perquè una de les múltiples virtuts de Casasses és haver dessacralitzat la lírica, haver-nos regalat i acostat la seva mirada única, sàvia, lúcida i entranyable cap a l’insondable del fet humà i humanal. La poesia d’Enric Casasses és un triomf d’homenatge al dia a dia però també al que no es pot veure aparentment. Un reconeixement quasi orat, però savi alhora, de fets que es claven a la ganiveta de l’ànima. Un poema com “A cegues” pot semblar un joc de paraules, però no, si llegeixes entre línies, si llegeixes bé, o sigui, es tracta d’una autèntica voluntat de reflectir una certesa moral, un paper en el món, una poètica de l’existència:

“Si tinc una feina encarregada per fer, per ser un home de profit i pel bé de tots i no pas l’ànsia de notorietat o d’acumular blat… sense cap més dubte m’hi poso i la faig a cegues perquè a la cantonada salvatge on sóc la tria és entre la certesa absoluta d’equivocar-se que tenen els comissaris de la moral d’una banda i, de les altres, la possibilitat d’en­certar-la si l’endevino seguint el nas, que era el meu mestre.”

Comentava amb encert Cinta Massip, al voltant de la poètica casassiana, i fins i tot més enllà: de la seva “metodologia”, si es pot dir així, el fet que llegir Casasses és molt més que llegir Casasses, que obrir les pàgines de qualsevol obra seva és descobrir, en primer lloc, una veu única, popular però mai populista, que sap fer encaixar el seu discurs amb cites, troballes i tot tipus de textos que serveixen de parapet ideal. Una cuirassa que sap que mai no haurà de ser utilitzada en cap conflicte bèl·lic. Des de Max Jacob fins als trobadors, passant per Blaise Pascal, entre d’altres, assistim a la porta d’entrada d’una biblioteca secreta d’autors que podem llegir d’una forma nova, perquè la poesia d’Enric Casasses és això, descobriment en ella mateixa, però també una finestra cap a un altre món i un altre dir, cap a aquesta aurora d’altres que juguen amb ell a cartes i a poemes. I això té un sentit, i un paper.

El poeta Enric Casasses | Foto de Noemí Roset.

Si entenem la situació geogràfica d’aquest llibre podem entendre que Enric Casasses és un dels autors més coherents del panorama, que ha sabut crear una cosmogonia, que ara s’amplifica i s’expandeix, i que obeeix a l’impuls de les seves passions: la seva traducció del llibrot El gobelet dels daus del Rei de Mags és quelcom no anecdòtic, sinó la culminació d’un projecte per encetar-ne d’altres. Sols el temps, i la paciència, i l’anàlisi, ens ofereixen aquesta perspectiva i aquesta raó convertida en capa laminada dins de la crosta del tronc de l’arbre de la ment. De la nota del preu del sopar del mosso es pot entendre com una profecia, com un itinerari que després Enric Casasses ha anat seguint com si fos una constel·lació anunciadora. Només cal recordar un d’aquests poemes antològics, dels que fracturen l’endins, i que coneixem gràcies als seus múltiples recitals, sols o amb Comelade o amb exèrcits d’altres músics i artistes i pintors i poetes, el seu “Minifest” explica, pròpiament, la poètica casassiana, l’essència d’aquest llibre i el nucli dur, pinyol d’oliva negrenca, del seu món exquisit i particular:

“Es queixareu que els meus escrits no són de veres poemes ni prou bonics i a sobre no són clars però tampoc del tot irracionals, perquè ni s’acaben d’entendre ni són descaradament incomprensibles, i tan així d’ambigus són amb la veritat com amb la bellesa. Tampoc, afegim-hi, no brillen per cap enginy excepcional, i no fan riure, ni plorar de cor. I doncs? Què hi respons?

Resposta: anem a pams! Primera: la bellesa ets tu, la bellesa passa cada dos o tres dies cap a les dotze quarts d’una de la nit per la placeta dels set plàtans i es caracteritza per les següents característiques: primera: diu les quatre veritats tot fent com qui no hi toca; segona: riu fort; tercera: pateix i provoca emocions fortes; i quarta: fa autèntiques demostracions d’enginy, de totes les classes d’enginy, tant si es tracta de jugar amb les paraules com de parlar clar. Segona: la veritat ets tu, la veritat passa cada dos o tres dies cap a les dotze de la nit etcètera. Tercera: l’enginy ets tu, etcètera. Etcètera.

Pregunta: sí, molt bonic, molt bé, molt enginyós però… tu prou que ho saps que hi ha cançons, pel·lícules, obres d’art que tenen i donen el relligam coral de la bellesa i companyia. Què hi dius, eh?

Resposta: per tota resposta em limito a arromangar-me les mànigues i estirar el braç amb la mà oberta. Jo sóc aquell que aguanta l’espelma i no el que llegeix la bíblia i la prova mira, la mà, la cera.”

En poques paraules, correu a cercar, a comprar, a llegir i a gaudir aquest llibre. El millor Casasses, el de sempre, us espera.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació