Com quasi tots els nordcatalans de la meua generació, no vaig rebre cap escolarització en català. Tots els meus coneixements en català els dec als meus avis i als veïns de Nils que em varen transmetre llur llengua així com a la lectura dels clàssics del segle XX.
Amb els anys, em vaig anar perfeccionant. Em vaig assabentar que la primera persona del present d’indicatiu en —i és tan normativa com la —o central, la —e valenciana i la desinència zero de les Illes. Vaig descobrir també que els possessius rossellonesos ‘meua, teua, seua, meues, teues, seues’ es fan servir a moltes regions catalanes.
Fa vuit o nou anys que tinc l’honor d’escriure articles a la revista El Temps. Durant molts anys, em va agradar la feina del seu corrector. Conservava tots els meus dialectalismes, corregint totes les meues/ meves errors, tots els meus errors. Una feina ingrata i admirable. El corrector de l’edició rossellonesa d’El Punt, en canvi, no en sabia gaire. Esmentant un personatge sinistre, jo havia escrit ‘ D’ara endavant ja no en parlaré m’estimi més comptar les puces del ca del veí. ‘ (Prefereixo comptar les puces del gos del veí) Aquesta carallada es va transformar en ‘m’estimi més comptar les puces de cal veí. ‘ Divertit, fa/oi ?
El nou corrector del Temps no ha arribat a aquestes extremitats, però té el costum de passar per l’adreçador tots els meus dialectalismes, bo i respectant els girs valencians dels col·legues. Es deu pensar que els catalans del Nord sem/som catalans de segona. Això rai, si escrivia/ escrivís en català institucional com alguns tot proclamant ben alt que sóc de Catalunya Nord, la gent em felicitaria/ me felicitarien per la puresa del meu català…
Abans de llegir les obres del meu amic Gabriel Bibiloni, el gran lingüista mallorquí, confessi que era un dialectalitzant a ultrança. Amb els anys, m’he anat calmant. Miri de fer servir el tresor lèxic del Rosselló cada cop que és genuí i no dificulta pas la comprensió. Si escric ‘Sun arrambat la votura al fons de la parreguera’, qui m’entendrà? En canvi, si proposi un compromís pancatalà com ‘He arrambat el cotxe al fons del pati’, crec que tots els lectors catalans em poden comprendre. Més enllà en el text, provaré de col·locar ‘parreguera’ o ‘pati’ perquè el lector entengui que designen la mateixa realitat.
Aquest treball artesanal sobre la llengua li pot donar un caràcter artificial, mes totes les llengües de cultura van clafertes de convencions i d’artificis.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals