Crítica social i autocrítica

18.04.2013

Quina crítica social es pot extreure de la novel·la? Podria arribar a afirmar que Vulcano és una novel·la ecològica o econovel·la (?) amb besllums panteistes, si considerem la petamenta volcànica que ho arrasa tot al llibre. Però això sona massa cursi. Preferiria veure-la com una novel·la anti-tecnològica. Però, des del meu punt de vista, això tampoc seria del tot exacte. En tot cas, és cert que a Vulcano hi batega el fet que la natura és ingovernable, caòtica i brutal, impossible de dominar per la nostra raça de bípedes implumes (coneguts també com animals racionals o, simplement, éssers humans). O això, o el protagonista s’ho inventa tot i està literàriament sonat.

Autocrítica
No em considero artista, ni poeta ni escriptor. La nostra societat ens porta a admirar a l’artista com si fos una mena de geni, concepte que arrosseguem des del Romanticisme com un xiclet enganxat a la sola de la sabata. Doncs bé, això és altament erroni. Una profunda tonteria. En tot cas, existeixen persones que dediquen moltes hores a una cosa que no se sap molt bé per a què serveix (anomenada “art”) i que no saben molt bé per quin motiu ho fan. És molt pedant creure’s artista del què sigui. Molt pedant. Tan pedant que fa un fàstic que em cega.
En quant a si un escriu condicionat per el seu temps històric, he de dir que existeix una poderosa creença d’allò que se suposa que cal fer en cada moment i que tothom hauria de fer. Però com que el món no està dirigit sobre una base sòlida, la literatura sempre fa (o hauria de fer) tot el contrari del que s’espera d’ella.