Coves profundes

Munro té una reputació ambigua a Wingham, el seu poble, on alguns habitants li han retret haver-se sentit exposats en les seves narracions.

En una entrevista concedida el 1974 al periodista i escriptor Harry Boyle, Alice Munro afirmava que el seu punt de partida havia estat sempre la realitat. Una realitat, que com ha deixat escrit el seu biògraf Robert Thacker és una barreja de tristesa, joia i ironia, que Munro ens presenta com una experiència alhora “material i misteriosa” (Alice Munro: Writing Her Lives : a Biography). Marta Marín-Dòmine ens descobreix el poble d’Ontario que ha inspirat els contes d’Alice Munro.

Alice Munro ha viscut pràcticament sempre prop de Wingham, una petita població que no arriba als tres mil habitants, situada a la regió d’Huron, a la província d’Ontario. Wingham és, urbanísticament, un teixit de carrers que semblen quadriculats amb regle, esquadra i cartabó, allunyat dels grans centres urbans i envoltat d’una immensa planúria de camps de cultiu trencats regularment per les línies austeres de les granges i els magatzems de gra.

A l’encreuament dels dos carrers centrals, Wingham compta amb dues botigues de queviures, uns pocs restaurants i botigues, i el Museu North Huron.  Les dues escoles estan allunyades tant del centre com dels camps, una mena de cruïlla de dos universos que Munro descriu a Dear Life (2012) : “Quan tornava d’escola, deixava darrere meu la ciutat de debò, amb la seva activitat i els seus carrers empedrats i els llums que s’encenien quan es feia fosc”.

A partir d’aquest univers materialment petit i endogàmic, Munro recrea una constel·lació de personatges i situacions allunyats de qualsevol mistificació bucòlica. De fet, l’alta referencialitat de moltes de les situacions i personatges descrits en els seus contes, ha fet que Munro tingui una reputació ambigua a Wingham, on alguns habitants li han retret haver-se sentit exposats en les seves narracions.

Alice Munro, és cert, s’ha inspirat en la vida i els esdeveniments moltes vegades macabres, insòlits i sorprenents, que han trencat la quotidianitat i la calma de Wingham. La inspiració, Munro l’ha trobada no només en les històries viscudes directa o indirectament sinó en les fonts dels arxius locals i la biblioteca. No cal dir que Munro ha defensat sempre la capacitat de la literatura per recrear situacions i traslladar l’experiència emocional i sensorial d’un món que ella coneix i ha observat tan bé: el contrast entre la vida rural i la vida del nucli urbà, amb el seu petit cinema, els llums elèctrics, els ponts de ferro, el festival d’estiu de teatre, les reunions veïnals.

Wingham, en l’univers literari de Munro, es desdobla en Jubilee, Walley o Hanratty; poblacions on viuen personatges a cops solitaris i violents, protagonistes de passions furtives, subjectats a desitjos inexpressats, colpejats per malalties, ensorrats per anhels mai satisfets, o perseguits per espectres del passat, i que es desperten un dia estabornits per un fet inesperat: el cas d’un nen escaldat, el naixement en una granja d’un be amb set potes i dues cues, l’accident d’un obrer amb una serra. Munro anomena la condensació descriptiva d’aquestes situacions el “Canadian Gothic” d’una petita població d’Ontario. Històries recreades detalladament i que com ella ha deixat escrit a Lives of Girls and Women (1971), tenen el poder de convertir la vida d’un poble comú i mediocre en un univers complex compost de “coves profundes cobertes amb rajoles de cuina”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació