Coses que preferiria no escriure

7.01.2015

El primer que faig quan comença la temporada al setembre és fer-me un calendari i marcar els concerts de Lied. Aquest any estava contenta. Per a la setmana vinent tenia apuntat parlar de Poulenc, que era, dels compositors inclosos en el programa del recital de Simon Keenlyside al Gran Teatre del Liceu, el que menys havia tractat.

Gran Teatre del Liceu

Gran Teatre del Liceu

Però vet aquí que dilluns 22 de desembre el teatre anunciava la cancel·lació d’aquest recital. Tenint en compte que el dissabte anterior Keenlyside havia hagut de retirar-se, malalt, de la funció de Rigoletto a Viena (una retirada amb molt de ressò mediàtic perquè la funció s’estava retransmetent als cinemes i a la ràdio) era inevitable relacionar tots dos fets; al seu comunicat, però, el teatre no es referia a una cancel·lació per “motius de salut” sinó per “motius d’agenda”.

Dimarts 23, Norman Lebrecht publicava al seu blog que no era el cantant qui havia cancel·lat el recital sinó el teatre, per motius econòmics:

Les notícies de la premsa espanyola no són correctes. És el Liceu qui ha cancel·lat, no el cantant. Això és el que Simon ens va dir a través d’un amic mutu: “Van escriure molt amablement per dir que darrerament no poden mantenir i vendre recitals (de Lied) al teatre i els estan cancel·lant… però van ser prou amables d’oferir una col·laboració amb un programa orquestral o alguna cosa similar que els fos més fàcil de vendre”.

A hores d’ara el Gran Teatre del Liceu no ha fet encara cap aclariment al respecte, però tot sembla indicar que ha estat el teatre qui ha cancel·lat el recital. Per una banda hi ha el seu comunicat oficial. Quan un artista cancel·la per motius de salut és com quan “cancel·la” qualsevol altre treballador, un metge certifica la baixa i amb això en tinc prou. Ara bé, si el comunicat del teatre diu que el concert ha estat cancel·lat per “motius d’agenda” trobo que sí que calen més detalls; per exemple, a quina agenda es refereixen i quins són aquests motius. Em sembla que, a banda de triar amb poc tacte el moment de fer l’anunci, s’ha donat una explicació prou vaga sobre la cancel·lació.

Hi ha un altre motiu que em fa pensar que el responsable de la cancel·lació és el teatre. La temporada 2011-2012 el Liceu va cancel·lar per raons econòmiques totes les representacions previstes del programa doble Eine florentinische Tragödie / Der Zwerg i un recital de Nina Stemme, entre d’altres espectacles. No dubto que pels responsables del teatre va ser una decissió difícil però vam ser molts els aficionats que vam pensar que era un gran error. Si no és senzill recuperar el prestigi, encara menys ho és recuperar la confiança del públic: el teatre havia suspès funcions programades per mirar de quadrar el pressupost, perquè no hauria de tornar a fer-ho? I així vam arribar al comunicat del passat 22 de desembre, quan es va cancel·lar sense donar una explicació satisfactòria un recital les entrades del qual s’estaven venent a un ritme més aviat lent.

No entraré un altre cop en el tema dels recitals de lied al Liceu, la qüestió ara és que aquest recital estava a la venda des del mes d’abril (també els de Philippe Jaroussky i Andreas Scholl; es mantindran?) Quan els aficionats comprem les nostres entrades amb mesos d’antelació estem fent un vot de confiança en el teatre i estem demostrant el nostre interés en el concert. Quan les coses van mal dades i cancel·la un artista per malaltia som comprensius i mirem d’encaixar-ho amb esportivitat. Quan és el teatre qui cancel·la el sentiment és d’indignació. Que la comunicació del teatre sigui tan poc fluïda no ajuda gaire a convertir la indignació en comprensió. Dolguda perquè, encara que avui no ho sembli, m’estimo molt el Gran Teatre del Liceu, és el teatre de casa meva.

Al programa del recital cancel·lat també hi havia un dels meus cicles preferits, els Kerner Lieder de Schumann (que, per cert, també eren al programa que Jonas Kaufmann va cancel·lar per malaltia aquesta temporada, sort que Matthias Goerne sí que els va cantar al seu recital de l’octubre!) Sembla que, pel que fa a la interpretació de Simon Keenlyside (i Malcolm Martineau), ens haurem de conformar amb un enregistrament.