Contra el Kindle

12.03.2014

Vila-Matas, a Dublinesca, enterra l’era Gutenberg amb un funeral poètic i decadent. L’apocalipsi dels meus Cal·lígrafs no és tan negra. No vull plorar pels llibres. Prefereixo declarar la guerra als e-books.

            1. Els ebooks profanen els llibres i es burlen de l’atenció dels editors. En la pantalla d’Amazon, els llibres es converteixen en un paper continu on naufraguen els mots. Els blancs del Kindle escandalitzen. És una aixeta que aboca lletres a raig. No cal respectar l’original. Els versos es poden retallar; les il·lustracions, desaparèixer. És l’obra nua i malmesa, sense guardes, ni cobertes. Com deia Genette, la influència transtextual és immensa. Un best-seller de terror sense símbols gores ni lletres gòtiques fa menys por. Un melodrama sense relleus roses i daurats és menys femení. Els grans llibres continuen essent els cosits i els enquadernats en roba. Cap ebook ha superat ni en tacte, ni en olor, ni en cura l’excel.lència de Chatto & Windus, Knopf, Siruela, Barral, Oxford UP o la Bernat Metge.

2. Kindle escriu amb faltes cal.ligràfiques, tipogràfiques i idiosincràtiques. No m’agrada Kindle perquè tots els escriptors, tan mal editats, sonen igual de malament. Steve Jobs va recuperar la riquesa tipogràfica; Kindle fa parlar els autors amb faltes de cal·ligrafia. Quan hi ha un catàleg, com al ereader de Sony, el lector les adapta al seu gust i no, com ho faria un editor, al de l’obra. Google books respecta el disseny. Ara: els escàners són útils i prou. I pesats i lletjos com una fotocòpia.

3. L’ebook destrueix la bellesa del llibre i l’ordre de les biblioteques. Cada biblioteca té un ordre: o el CDU o la teva signatura. Kindle et canvia la teva complexa biblioteca per un alfabet. M’estimo molt les meves Nuits de Musset amb dibuixos i manuscrits; la meva integral de Seuil de Balzac; o el meu Brossa-Tàpies del Mall. Difícilment podria enamorar-me d’una pantalla.

4. Kindle és inculte, no diferencia el bo del dolent. A Amazon hi és tot. No vull tenir 50.000 llibrots en un gadget, sinó llibres que formin part de casa meva. A Península o a Cambridge U.P., rar és l’autor que no arribi als màxims. A Amazon, sovint no tenim ni els mínims. L’empresa és una nau plena de paquets. En canvi, els bons llibreters, agents i crítics fan una selecció dels millors.

5. Les tablets i els llibres electrònics amoïnen: estrès, inconvenients per ajustar calibre, mobi, nook, papyre; bateria; il.legibles si fa sol; mal a la vista tot i la tinta electrònica, etc.

6. ¿Per què ens cal mil quatre-cents títols en un ebook? El pes i l’emmagatzematge són un avantatge. Compte amb la cacofonia. ¿A quantes persones no els caben els llibres? Només als grans lectors, els que no se’n volen desprendre de cap. L’espai és un problema de distribuïdores. Per viatjar, diuen, un ebook va bé. Ara: no et llegiràs dos-cents títols de cop. ¿Per què carreguem quilos de roba i ens queixem dels grams d’una novel·la?

7. La calidesa del llibre. Digueu-me romàntica. M’estimo més la sonoritat d’un piano de cua que d’un teclat. Una pel·lícula no es pot veure en un mòbil. Un llibre té un tacte càlid i un tempo humà i relaxant.  És el descans del frenesí de la pantalla.

8. Amazon, el monstruós venedor de llibres barats. No m’agrada encadenar-me a Kindle ni fer el joc al gegant d’Amazon. La compra online és compulsiva. ¿Quants  milions d’exemplars es llegeixen realment? Tant se val que es llencin; no valen gaire. Quina humiliació que el transport valgui el triple que una obra mestra. The New Yorker acaba de publicar (17-04-2014) les innobles pressions d’Amazon a editors, treballadors i polítics: “Cheap Words. Amazon is good for customers. But is it good for books?” Si un llibre és tan barat com un sandwich, se li rebaixa la importància. Un iphone o un perfum de marca, en canvi, són articles cute, de luxe, que costen cars.

9. El món digital és ràpid, barat i terraqui. El llibre és car i té un abast limitat. Una solució és imprimir per encàrrec i evitar-ne estocs. Una altra ser menys ambiciós. En teoria, un llibre digital pot aconseguir milions de lectors. Pobre del que s’ho cregui. La quimera el pot devorar.

 

   Núria Perpinyà | Foto de Manuel Bausc

No estic en contra d’internet ni dels ITC. M’interessen i escric al Twitter. Només voldria que la civilització fos una suma i no una resta. Els lectors moderns trien l’ebook; també els més pobres, incultes i mancats de gust. En el futur, els ebooks seran millors, això és: inimaginables.

Xavier Farré ha respost a aquest article. Pots llegir la seva rèplica aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

33 Comentaris
  1. Vaja, quina diatriba, i pobre del que sigui lector d’e-books. Anem a pams, ja que malgrat que hi hagi una reflexió en el fons d’aquest article, hi ha força coses que no acaben d’estar perfilades. D’entrada, aquesta identificació, que ens ha fet creure precisament Amazon, molt falsa, d’e-book i de Kindle. Ep, no són el mateix, en l’article a vegades es fa aquesta identificació i d’altres, no, en funció del que vol criticar l’autora. El títol mateix, és contra el Kindle o contra l’e-book en general? Si és en contra d’Amazon (i Amazon no és sols Kindle), hi estic del tot d’acord, sobretot quant a una política que rebaixa el nivell de la literatura. Però el lector de llibre electrònic (un d’ells, i m’atreviria a dir que un dels pitjors, és el Kindle) és un mitjà a través del qual podem llegir un text, com el paper. I alerta, parlo només de lectors de llibres electrònics, res de tablets. Si comencem per aquí, veurem que la majoria de crítiques que Núria Perpinyà fa a l’article van dirigides al senyor Bezos i a Amazon. Després, hi ha les crítiques de la lectura en el lector. Faltes ortogràfiques? Òndia, potser en els llibres d’autoedició (que tampoc no cal confondre amb Kindle o amb altres lectors. És cert que en faciliten la publicació, però no podem identificar una cosa amb l’altra), però no pas en un llibre d’una editorial coneguda. He comprat llibres electrònics d’editorials que publiquen amb un gust exquisit en format llibre, i quin és el resultat? Un format exquisit, llegidor, on les línies dels versos no ballen ni es tallen ni es sagnen arbitràriament, res d’això. Un format curós, respectuós amb el text. Potser al principi sí que era així, però no pas ara. Si ataquem els llibres electrònics en general també estem atacant les editorials que els publiquen, editorials moltes vegades de prestigi que no tenen res a veure amb aquest ens devorador que és Amazon. Necessitaria molt de temps, massa, per refutar cada una de les raons que argüeix Núria Perpinyà en el seu article (normalment, aclarir els malentesos porten molta més feina, més temps, més llenguatge). Però d’entrada, que quedi ben clara una cosa, Kindle és el lector d’Amazon, però no podem fer passar això com si fos el lector, com si fos la mare de tots els mals de la lectura en format electrònica. Són coses ben diferents.

    • No hi estic gens d’acord: el problema no és el suport, és la qualitat dels llibres- Demonitzar els llibres digitals és com suposar que una samarreta és més bona si és d’una marca determinada. Caldria observar l’abundància de llibres bons i dolents en tot tipus de suports, oi?

  2. Lo primer que hauria de fer l’autora, per donar credibilitat als seus arguments, es demanar la retirada dels seus llibres d’Amazon. Un, per cert, a la venda en format kindle (“Al vertigen”). I a partir d’aqui, frases com “no m’agrada encadenar-me a Kindle ni fer el joc al gegant d’Amazon” tindràn validesa. Mentrestant, tot queda en simples paraules per generar polèmica.

    • Benvolgut Josep A.
      Tal com abans comentava que s’han de distingir les coses, aquí també. La decisió d’aparèixer a Amazon no és de l’autor(a), que no hi pot fer res. No signa cap contracte directament amb Amazon. En aquest sentit, Núria Perpinyà té tot el dret de fer la seva crítica.

  3. ¿Es pot ser crític, o autocrític, amb la nostra cultura, amb els seus paràmetres, les seues tendències, etc., sense que algú, en un comentari a peu de pàgina, et retraga minúcies o aparents incoherències? ¿Es pot exercir l’esperit crític, amb un mateix i amb els altres, sense intents de “linxament” intel·lectual? Núria Perpinyà, gràcies per la teua bona reflexió.

    • Benvolgut Ramon Ramon, inevitablement, em sento al·ludit en el teu comentari. Lamento dir-te que no hi ha cap intenció de “linxament”, i menys “intel·lectual”. I sí que hi ha esperit crític, que crec que és sa i que també demanes. Per cert, els arguments es responen amb arguments. Jo hi he exposat els meus, en el comentari i en l’article que surt avui mateix a Núvol: http://www.nuvol.com/opinio/mes-en-contra-del-kindle/

      • D’acord, Xavier. Jo no tinc arguments: només tinc dubtes, temors i fastig davant les “modernitats” amb les quals alguns volen resoldre les nostres mancances culturals. I ja he llegit i opinat sobre el teu article. Quant al “linxament”, d’altra banda, no pensava en tu.

        • Benvolgut Ramon Ramon,
          Gràcies i desfet el malentès. Entenc perfectament el que dius. De fet, coincidim en aquest punt, jo tampoc no crec que la tecnologia ens solucioni res, cap mancança, i menys, les enormes que tenim en el món cultural. No és cap panacea ni és la mare dels mals, és el que és, una eina, i som nosaltres els que li podem donar una dimensió més o menys útil.

  4. D’acord amb que Amazon segurament o està fent les coses gens bé, però estiguem al cas amb les generalitzacions perquè és molt fàcil caure en un neoludisme absurd. Crec que en aquest article es barregen massa coses, totes elles molt diferents. una cosa és que un element del món digital no estigui ben fet ni funcioni, i una de ben diferent és afirmar que tot el món digital funciona malament per culpa d’un únic cas. I el fetitxisme cap als llibres com a objecte (que comparteixo) no té per què anar lligat amb una posició tan neoludista com la que s’expressa aquí. Tal i com va passar als inicis de la publicació amb impremta, quan els llibres impressos i els manuscrits van conviure durant molts anys, també estic segura que durant una bona temporada els llibres digitals i els llibres en paper podran viure en el mateix món.

    • I per què no podem ser neoludistes? Quan he llegit: “prefereixo declarar la guerra als e-books”, he pensat que anàvem bé; però després he vist que l’autora no s’atrevia a arribar fins el final. També jo he trobat tota l’exposició força confusa. Ben mirat, aquest article no té cap ni peus.

  5. 1. Els llibres són sagrats?
    2. Alguns llibres electrònics tenen poca cura de les qüestions cal·ligràfiques (punt volat), etc. Alguns llibres en format arbre mort, també. Hi ha llibres ben editats i mal editats en qualsevol format.
    3. Als llibres electrònics pots ordenar els llibres com et done la gana. Fins i tot un llibre pot estar en dos llocs (cosa prou difícil en un prestatge).
    4. Les llibreries han de diferenciar el bo del dolent, o els lectors? No és el lector qui ha de decidir què és bo o, com a mínim, què li agrada i què no? A les llibreries tradicionals només hi ha llibres “bons”?
    5. Potser el que amoïna és l’ús que se’n fa, no? Personalment, em donen plaer. O dit d’una altra manera: també m’amoïna deixar-me el llibre a casa quan vaig al dentista i he d’esperar, o perdre’l, etc.
    6. Quina diferència hi ha entre comprar dos-cents llibres de cop o un a un? Vostè ha llegit tots els llibres que té a casa? Jo sí, excepte un parell que m’estan esperant. I tots els que tinc al llibre electrònic? També, excepte un parell que m’estan esperant. Vostè carrega molts quilos de roba quan viatja? Jo no. I sí: l’espai és un problema en les cases amb grans lectors!
    7. Els llibre en paper són més càlids, té raó. I per això hi ha llibres que mai llegiria en format electrònic. Com hi ha gent a la qual li escric cartes en paper, i altra gent amb la qual em comunico per correu electrònic. Llegir en tinta electrònica i llegir en paper no són opcions excloents, no?
    8. La compra en línia no és necessàriament compulsiva. O és que el lector/consumidor no té capacitat de decisió? Qui obliga a comprar? Un llibre car és millor que un llibre barat?
    9. Els llibres en paper moltes vegades són difícils d’aconseguir, cars i… mmm “extraterraqüis”(Crec que això darrer no ho he entès del tot: ser terraqüi és dolent?).

    Crec que el punt més important és el setè: llegir d’una manera no implica no llegir de l’altra, són opcions no necessàriament excloents. Declarar la guerra als llibres electrònics és violent, innecessari i fa perdre una energia que es podria aprofitar per gaudir de la lectura de bons llibres.

    • Acabo d’escriure les meves reflexions sobre el article i com veuràs coincidim en quasi tot. No cal dir-ho però: totalment d’acord amb el que comentes.

  6. Està clar que avui tot es publica. L’article de la Sra. Perpinyà, com s’ha dit abans, no té ni cap ni peus i barreja coses que, pel que sembla, desconeix força.
    La mania de contraposar coses diferents ja és cansa i sembla que hi ha gent que no ha aprés res de la història (cine vs ràdio, ràdio vs premsa, ràdio vs televisió…). Els llibres impresos són una cosa i els ebooks una altra. Cada una té els seus pros i contres, les seves virtuts i ambdues sobreviuran.
    Soc un enamorat dels llibres, enquadernador artesanal, bibliòfil i, alhora, estic encantat amb el meu Kindle Paper White (per cert, un dels millors e-readers) que, entre d’altres coses, em permet no haver de replicar la meva biblioteca ara que visc una temporada a l’estranger, permet fer cerques de text, llegir a tot arreu amb comoditat i poc pes, i activar el diccionari només prement una paraula que no entenc.
    En fi, es bastant trist haver de recordar obvietats i llegir queixes de iaia repatana. Ara, si us plau, no ens obsequieu amb un article contra els mòbils o la tele, sobretot perquè, fins ara, ningú està obligat a usar-los i tothom que vulgui pot seguir escrivint amb llapis (o ploma ben talladeta), prescindir del mòbil, del fix, de la tele o de qualsevol aparell que no li agradi.

    • El llibre electrònic (tenim el mateix) té tres avantatges imbatibles:
      -l’espai i el pes. Clar que això només és important segons el tipus de vida que un duga i els metres quadrats de sa casa (si en té, que no és el meu cas);
      -l’accessibilitat, per molt que molts títols no es troben en format electrònic… Com podria jo comprar alguns llibres sense arruïnar-me, ara que també estic vivint a l’estranger?
      -la facilitat de llegir en altres idiomes sense necessitat de carregar no “uns grams” sinó “uns quilets” de diccionaris o un ordinador.

  7. Bon dia Nuria,

    No puc més que rebatre el teu llistat de “contres” en vers al llibre digital. Els respecto, no el compris, però molts dels teus arguments són fal•laços i no justifiquen la crítica que realitzes d’aquest nou suport. Sóc gran lectora i tinc una biblioteca a casa, també tinc un e-book i em va força bé.
    Anem a pams:
    1. “Els ebooks profanen els llibres”
    El que comentes de no respectar l’original és una mala praxis de les publicacions digitals res a veure amb els suports a més molts d’ells ja permeten imatges, i aviat permetran molt més. De fet, el suport digital permetrà fer publicacions enriquides (com veure els comentaris dels propis autors, o aportacions d’altres i referències) que el paper no pot fer.
    2. “Kindle escriu amb faltes cal.ligràfiques, tipogràfiques i idiosincràtiques.”
    Un altre cop mala praxis. No és un punt per criticar els readers, si no per criticar qui no fa bé el traspàs del paper al digital. Paper que, abans de ser paper, en molts casos, sol ser un document a l’ordinador. O també hem de criticar als escriptors que no santifiquen l’art de l’escriptura a mà?
    3. “L’ebook destrueix la bellesa del llibre i l’ordre de les biblioteques.”
    Correcte, l’actiu que posseïm és diferent si es tracta d’un arxiu o un llibre físic. Hi ha llibres que val la pena tenir en físic, i d’altres no tenir-los; m’agrada poder escollir. A més, el llibre digital trenca les barreres arxivístiques: arxivar llibres físics és una ciència; arxivar llibres digitals és més fàcil, i depèn del lector.
    4. “Kindle és inculte, no diferencia el bo del dolent”
    El que ha de saber diferenciar ets tu, i precisament és una qüestió personal. Amb internet i les noves tecnologies han proliferat els fòrums on es recomanen llibres i tothom pot difondre la seva opinió i adquirir nous criteris; i sempre pots recórrer al llibreter de confiança. A més, per un baix cost, també ha fet accessible l’autoedició. No li veig res negatiu, si de cas una oportunitat de desenvolupar quelcom que doni suport al lector en aquest mar de publicacions; jo personalment agraeixo els 50.000 títols, em costa més filtrar però tinc més al meu abast.
    5. “Les tablets i els llibres electrònics amoïnen”
    Cert, també és més complicat posar una rentadora que fregar el sabó contra la tela al safareig, però la tecnologia és així, un altre cop veig una oportunitat, el reader intuïtiu, etc. Mira la filosofia de MAC, no els ha anat pas tan malament. Tingués en compte també que hi ha grans lectors amb perfils tecnològics que són uns romàtics dels gadgets.
    6. “¿Per què ens cal mil quatre-cents títols en un ebook?”
    Tinc espai per llibres, però no infinit, i no per tots. A més, no tot el que llegim són novel•les; tinc llibres de consulta, referència, etc que em va millor tenir en digital. El pes pot ser un inconvenient per a qui ens agrada viatjar lleuger (un parell de samarretes i a córrer). Un cop més POT ser una avantatge, encara que no necessàriament. Si no et suposa un avantatge, no compris… i sempre tenim a l’abast el botó: esborrar arxiu.
    7. “La calidesa del llibre.”
    Si t’agrada la calidesa del llibre, compra llibre. Un cop més, no veig què importa això a l’hora de criticar un reader; en tot cas no et recomanaria els readers actuals, no són romàntics per tu, ara que potser evolucionen, mai se sap.
    8. “Amazon, el monstruós venedor de llibres barats.”
    La compra impulsiva es pot donar en qualsevol circumstància, jo sóc més impulsiva de rebaixes que comprant llibres electrònics. El preu és un tema de mercat, jo col•laboro donant fons voluntàriament a la meva blogger favorita, tot i que el consum dels seus continguts és gratuïts (Maria Popova, te la recomano). Això és la responsabilitat del consumidor, cosa de tots.
    9. “El món digital és ràpid, barat i terraqui.”
    ¿Que hauria de ser lent, car i selenita? Pobre del que tingui por al canvi i a les noves alternatives que sorgeixen, diria jo… És un nou suport i estic d’acord que encara està en un estadi incipient a la corba d’aprenentatge; depèn de nosaltres fer-ho bé. Embrace change i assumim el repte, el que veus com una amenaça també pot ser vist com una oportunitat.

    Aquí deixo les meves reflexions,[] que no van amb cap esperit de ““linxament” intel•lectual” assumint el risc de fer enemics; sóc una romàntica jo també, però crec que una cosa no treu l’altra, simplement ampliem!

    Salutacions,
    Olga

    Per últim dir que m’ha agradat molt l’article : Més contra Kindle: ara si hi veig fons a la crítica i esperit de millora.

    http://www.nuvol.com/opinio/mes-en-contra-del-kindle/

    • Doncs sí… Hem escrit comentaris molt semblants!
      Gràcies també per l’enllaç. Per cert: el Kindle també l’utilitzo sovint per llegir articles d’Internet sense deixar-me els ulls a la pantalla de l’oridnador!

  8. Muy buen artículo. Estoy de acuerdo con la mayor parte de tus apreciaciones, especialmente con la enorme cantidad de faltas ortográficas o tipográficas que muestran estos artilugios. El interlineado, la composición y la tipografía también son lamentables, por no hablar de las ilustraciones. Mención aparte merece la ética profesional, laboral y comercial de Amazon, extraordinariamente mejorable.
    Yo tengo un kindle (fue un regalo) y lo uso pero siempre alternando con algún libro de verdad. Sólo lo uso por la noche, en la cama, para no despertar a mi esposa.

  9. És un gran debat perquè és poliedric.El que ens podem plantejar amb un IVA del 21% i les butxaques buides és ben poca cosa! en aquest moment. El que caldria és enfortir les biblioteque.

  10. Al País Valencià, els índexs de lectura són tan baixos que s’estan enfonsant llibreries, impremtes i editorials. El llibre electrònic ha estat, fins ara, un gran fracàs. De fet, el Gremi d’Editors del País Valencià encara treballa per trobar una solució a la implantació del llibre electrònic sense pirateria. Els entusiastes del llibre electrònic teniu, doncs, els mateixos problemes que els entusiastes del llibre en paper: una cultura, una societat, que es gira d’esquena al coneixement, a la lectura meditada, al llibre no banal. Espere que el vostre “món lector” siga millor que el meu —les rates de llibreria com jo estem ja mortes. Ara bé, haureu de començar a donar solucions a la manca de lectors general. Molts de vosaltres sou joves, cultes, cosmopolites, que viatgeu i traduïu el món a cavall de la tecnologia: endavant les atxes! Però em fa por viure en una societat a la qual no li interessa seguir la vostra empremta i que només usa la tecnologia per a “masturbar-se”. Espere que el vostre entusiasme siga més fructuós que el pessimisme o la confusió que patim els antics. Jo pagaria per llegir certs articles de Núvol. Quants com jo hi ha en el ciberespai disposats a fer el mateix?

  11. De moment m’agrada i m’interessa, quan hi conega més us diré més coses. Gràcies per aquesta revista tan maca i que feia tanta falta en català, que per dissot hi ha poques publicacions encara a la xarxa.

  12. Retroenllaç: All we are saying… is give Kindle a chance! | L'illa deserta

  13. Estic totalment amb desacord amb tu. És evident que els e-books s’han de legislar, però estic pel progrés i m’agrada tot allò que fa més fàcil la vida. Creus que és millor que els llibres estiguin enquadernats en pell d’animals? i que es talin tants arbres per omplir milers i milers d’estanteries que fan pols i darrera al·lèrgia i per acabar-ho d’adobar, donen feina a les pobres i sofertes mestresses de casa (ho dic expressament: la feina de la casa encara és en mans de les dones. O no?)

  14. Retroenllaç: Contra el Kindle | Núvol | Llibres i lli...

  15. Sóc bibliotecària d’una de les universitats catalanes, des de fa més de 40 anys, ho dic perquè s’entengui per la multitud de processos que han passat la meva professió i el meu dia a dia, fascinant!, sempre per millorar el servei i facilitar la investigació, sense cap mena de dubte, i no us ho explicaré ara per no cansar-vos i perquè hauríen de ser ben coneguts i encara més, Reconeguts.
    Quan llegeixo afirmacions (tan lleugeres, inconsistents, que mostren una ignorància absoluta de les possibilitats de certs mitjans) com les que són motiu d’aquest article, em quedo molt amoïnada, doncs em confirmen que no anem bé, i encara esgarrifa més que vingui de sectors que haurien d’aplaudir el potencial que en deriva.
    Hi ha moltes clases de cavernes, i òbviament convindria sortir-ne de tant en tant i mirar l’horitzó, o si més no, una mica més lluny de la planta dels peus.