Consells per matar des d’una pantalla

16.04.2018

L’atac al règim de Bashar al-Àssad té moltes lectures però, ja que aquesta columna tracta l’amplíssim camp de les “pantalles”, voldria parlar de l’ètica de la guerra virtual, que ha arribat al seu clímax amb la implementació generalitzada dels drones, els avions no tripulats. Les noves tecnologies bèl·liques han anat acompanyades d’una retòrica que defineix les accions militars del bloc occidental amb adjectius com “quirúrgic”, “limitat”, i “estratègic”, intentant embolcallar els atacs amb el dialecte de fricció zero dels enginyers de Sillicon Valley, que cada cop colonitza més el nostre imaginari. Reviseu les notícies sobre el conflicte sirià: quan occident llença míssils, s’evita presentar el fet com un esforç moral, encara menys emocional. En comptes d’això, el conflicte es defineix com un repte per a la tecnologia disponible, que haurà de resoldre el problema segons manin els algoritmes.

Imagineu un tramvia, com el Tramvia Blau que va atropellar Antoni Gaudí. El giny es mou a tota velocitat i, a la via per on ha de passar, un malvat hi ha lligat cinc persones. Si no s’hi fa res, moriran. Per coses del destí, sou davant del panell de control de les vies i, si premeu un botó, el tramvia es desviarà. Però aquest dolent de pel·lícula barata ha lligat una persona a la via alternativa i, si canvieu la direcció del tramvia, l’esclafarà a ella. Què feu? La majoria premen el botó. El dilema moral surt del fet que, si restem immòbils, no se’ns pot culpabilitzar de res, ni de la mort d’un ni de la de cinc. Però fem el càlcul, 1 vida a canvi de 5, i decidim actuar.

Vegem una altra versió. Aquesta vegada el tramvia també va directe cap a les 5 persones però, en comptes de ser al panell de control, sou en un pas elevat que travessa la via uns metres abans d’arribar als dissortats. Al vostre costat hi ha un senyor molt gras, i teniu l’absoluta certesa que, si empenyeu l’home amb les vostres pròpies mans i el feu caure a la via, el tramvia, que és de nyigui-nyogui, posarà fi a la vida de l’home, però frenarà a causa de l’impacte i no arribarà atropellar als 5 individus que hi ha més endavant. La majoria de les persones que creu que prémer el botó és l’opció correcta en l’exemple anterior no llençaria l’home gras aquesta vegada. Però, si analitzem el càlcul, 1 vida a canvi de 5, segueix sent exactament el mateix. Què ha passat?

Aquests experiments mentals, amb infinites variants, són molt coneguts en el camp de la filosofia moral, els cèlebres trolley problems. Quan t’expliquen per primera vegada tot això dels drones i els míssils intel·ligents, el més natural és veure’n només les virtuts: ja no cal tenir un pilot arriscant la seva vida, per fi podem dur a terme els atacs aeris amb els nostres ben protegits des de la base. Però, si fem servir el cap per estirar les intuïcions morals, com en el cas dels tramvies, veiem que estem perdent alguna cosa important en el camí. El canvi d’interfície esdevé de tot menys neutral, i això ens adverteix que l’ètica d’una situació no es pot reduir al resultat d’un còmput utilitarista. Des de la pantalla d’un ordinador, ben lluny de l’acció, matar és tota una altra cosa, i aquesta diferència té conseqüències importants.

Sense sortir de Barcelona trobem persones que està utilitzant la tecnologia per al contrari: el laboratori de la neurocientífica Mavi Sáncehz-Vives fa anys que experimenta amb la realitat virtual per rehabilitar maltractadors fent-los viure un simulacre de situació violenta des de la perspectiva de la víctima. A través de les ulleres de realitat virtual, els subjectes de les proves veuen com un actor els crida i els agredeix sense que puguin resistir-s’hi. Les dades preliminars, que els científics encara no volen publicar per les exigües dimensions de la mostra, suggereixen que els homes que se sotmeten al programa aprenen a reconèixer millor les expressions de terror en les dones i que les taxes de reincidència es redueixen gràcies al procés d’identificació. Un suggeriment per a les acadèmies militars del món desenvolupat, que segur que estan plenes d’àvids lectors de Núvol: des dels pilots fins als generals que prenen decisions, tots plegats farien bé de passar per una simulació ben immersiva de les conseqüències dels seus atacs abans de dur-los a terme. Aleshores, el càlcul moral, tingués el resultat que tingués, seria una mica més autèntic.