Consells als poetes menors de 30 anys

22.05.2015

Ni rima ni enginy són característiques que facin que un text sigui poètic. La poesia no és rima, tampoc és enginy. Veig molts poetes joves que rimen i fan frases enginyosetes per fer riure el públic. Deuen creure que aquest és el camí. Jo crec que aquest és el barranc. Tampoc per escriure poesia  hem d’estar tota la vida llegint Celan, Rilke i els quatre més de torn i imitant-los si volem que ens tinguin en compte ( millor que no ens hi tinguin). A més: Juro que hi ha poesia més enllà d’ells. De fet crec que la poesia en aquests moments és més enllà d’ells. Molt més enllà. No vull dir als països asiàtics, amb el seu mite ja una mica massa sobat, no! És a tocar de lluny i d’aprop. Per fer-la no cal estar parlant sempre del puto silenci i de la més que repetedíssima llum. O usar les paraules que tenen etiqueta de metafísiques,  sense tenir la metafísica incorporada al moll de l’os.

Ni explicar les historietes de sempre d’amor, de pas del temps i similars, així en pla diari existencial que vol donar quatre consells per viure.

En fi.

POETES JOVES SALTEU-VOS LES TANQUES, QUE SEMBLEU VELLS ESCOIXATS.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Comentaris
  1. Com sempre les teves paraules són una font d’entussiame per qui vol escriure o escriu poesia.
    Gràcies Dolors Miquel!

    • Totalment d’acord amb tu, Víctor!
      Ja era hora que algú es sincerés amb la Dolors!!
      Touché!

      • Totalment d’acord, ja va sent hora que es diguin quatre veritats dels que es fan dir poetes i embruten la màgia de les paraules. Collons!

  2. A mi ja m’agrada el que dius , aixi d’entrada el tema del riure i de la rima. Però si hi ha poesia molt més enllà de Celan i cia i dels asiàtics i del silenci i de les llumetes i de la metafísica i de l’amor i del pas dels temps i de….Ens podem quedar amb la mirada pregona dels gats? dels teus, potser. M’agrada la poesia que parla dels gats i, de les gates, més.
    Sóc vell, ho sé. Perdó!.

  3. El teu article és propi d’una persona que no ha llegit massa els grans poetes coneguts.
    He llegit algun poema teu i deixa denota pobresa de vocabulari, quasi cap figura literària, etc..
    Per què et carregues persones menors de 30 anys que escriuen millor que Rilke a la seva edat, per exemple?
    Em sobta que el/ la director/a de Núvol hagi permès publicar quelcom tan pobre.
    Un consell: llegeix més poesia contemporània i històrica.

    • Em sembla, Mònica, que l’article de la Dolors no pretén ser científic, sinó provocar. Si el llegeixes amb bons ulls, potser veus a què em refereixo. No la conec, no n’he llegit res; però, sense conèixer-la (i diria que tampoc cal), confio que un pot trobar el rerefons de l’article.

      Ara ja des d’una perspectiva personal: crec que tot text hauria de llegir-se sense tenir en compte la fama o reputació de qui l’ha escrit. Aleshores, em sembla, s’evitarien molts prejudicis. Per aquest motiu no crec que sigui just valorar un text pel que pugui haver escrit la Dolors. Crec que aquest argument és una mica fal·laciós.

    • Al Principal hi ha molta gent inculta, no llegeix.
      I aquestes persones s’atreveixen a escriure.

      Em pregunto: per què la Dolors Miquel escriu a Núvol?

      Al Principat hi ha molta gent inculta que no llegeix.Ergo, no sap escriure.
      Acceptació d’aquest article de la Dolors….No em sobta!
      Consulteu el seu FB els seus poemes “brillants”. = ironia.
      Els guanyadors preadolescents dels Jocs Florals escriuen millor!
      Vergonya aliena…

      • Bé, no coneixia l’autora i vaig que no és pas del Principat sinó de Mallorca.
        Altrament, jo em referia en concret al que diu de Celan que mostra que un no sap on és. Pel que fa a les “crítiques” que he pogut veure que hi ha per ací, jo diria que no és cap fet criticable en ell mateix que una poetessa parli de xones i vergues, mentre el que digui sigui poesia.
        El que he expressat pel que fa a la manca de seriositat ho faig extensible als comentaristes aquests que apareixen per ací.

      • Mònica, diga’m on és aquesta terra fora del Principat on la gent és tant culta i llegeix tant, que me n’hi vaig corrents! Segur, però, que no és allà on vius tu… Perquè amb aquests comentaris es denota algú que parla sense coneixement de causa.
        Que no t’hagi agradat un poema de la Dolors Miquel és totalment respectacle, però que la titllis d’inculta no. Jo tinc facebook sense cap amic només per poder seguir-la a ella, perquè m’informa o em “ulturalitza” molt més que qualsevol diari comú actual. T’aconsello que li donis una ullada…

  4. I en comptes de de fer aquesta rebequeria mal escrita, per què no escriviu una ressenya argumentada sobre el llibre que us l’ha provocada? No ho sé, és només un consell.

  5. tens tota la raó! Tot i així alguns d’aquests poetes els joves faien bé a llegir-los, perquè ja no sñe si llegeixen i què, a part dels col·legues.

  6. La Dolors Miquel, de Mallorca…? Caram!, només caldria que féreu una ullada a la Viquipèdia i sabríeu que és lleidatana. Cosins germans dels valencians, els lleidatans. Sou poc atrevits!

  7. Doncs, el que diu la Dolors Miquel no em sembla desencertat. Veig que hi ha qui té cua de palla, per això.

  8. Això que dius és el mateix que diuen els pintors que no saben dibuixar i es dediquen a un abstracte dolen de pinta mones. La poesia pot no ser rima ni enginy ni imaginació ni ritme, però si ho tens tot és més fàcil. Hi ha poesia bona i dolenta i hi ha un tipus de poesia escombrariade la qual tu n’ets un bon exemple, només faltava que els hi donessis consells