Com ho diria, un pont entre dos mons

6.06.2016

Cada vegada és més freqüent —i negar-ho seria enganyar-nos— anar pel carrer i sentir grups de joves que, en el màxim grau d’espontaneïtat i en un àmbit informal entre iguals,  empren termes com semat, flipar, sudar o expressions com fer la pua. Efectivament, l’argot juvenil, detectable en la parla col·loquial dels adolescents, és molt viu i té, en certa manera, una gran vàlua filològica. En primer lloc, és un argot que s’innova amb una rapidesa vertiginosa i que és capaç d’adaptar-se a qualsevol context (com per exemple, el de les xarxes socials, gran esperonadora de nous termes com postureig o spam, entre d’altres). En segon lloc, és un gran reflex de l’estat del mateix català: igual que la resta de registres, pateix interferències d’altres llengües —i segurament força més, ja que és un registre espontani en què no s’intenten reconduir els usos lingüístics. En tercer lloc, és una gran mostra de com atorguem a mots preexistents nous significats per adaptar-los a nous contextos: al verb petar, se li han atorgat significats molt diversos, des de petar-se una classe (fer campana) fins a petar-ho (tenir èxit), estar petat (estar molt cansat o estar ple), petar a un examen (anar malament), entre d’altres.

Una màquina d'escriure antiga | Foto: Pixabay

Una màquina d’escriure antiga | Foto: Pixabay

La vàlua d’aquest argot juvenil col·loquial, que es desenvolupa sense cap tipus de filtre, ha fet que tres estudiants de la UB, el Xavier Mas Craviotto, la Clara Soler Manyer i el Gerard Viladomat Monterde, en el marc d’una assignatura del grau de Filologia Catalana, creéssim la plataforma “Com ho diria”, un portal en què es recull un corpus lingüístic en constant actualització amb els termes i expressions que un jove català utilitzaria en la seva parla col·loquial entre amics. Per a cadascuna de les paraules, proposem una varietat més estàndard o generacionalment menys marcada i il·lustrem els usos de cada expressió o mot amb exemples. “Com ho diria” recull des de paraules de nova creació (com semat) fins a paraules que, en l’argot juvenil, han adquirit nous significats (com petar, ratllar-se, vacil·lar o xutar).

Tanmateix, algú podria confondre fàcilment els objectius de “Com ho diria”. Aquesta plataforma no pretén en cap cas depurar la llengua col·loquial (fet que inclou bandejar castellanismes o anglicismes), ni fomentar la correcció o normativització d’aquest argot, sinó descriure’l. Per tant, és una plataforma descriptiva, no pas prescriptiva. El català pateix un gran nombre d’interferències lingüístiques d’altres llengües, sobretot del castellà. Segurament, caldria conscienciar els catalanoparlants aquest afer, però aquest  no és l’objectiu de “Com ho diria”. Obviar els termes castellans o anglesos tan vius en l’argot juvenil (ja sigui per moda o per interferència involuntària) seria defugir la realitat i ignorar fenòmens vius de la llengua. Tot està absolutament imbricat i així cal reflectir-ho si som fidels a la situació actual.

El portal “Com ho diria” també inclou una part de blog, on s’hi podran trobar entrevistes a professionals relacionades amb aquesta qüestió, notícies rellevants sobre el tema, enquestes que hem realitzat a adolescents… “Com ho diria” anirà actualitzant-se constantment, tant pel que fa al corpus de paraules com a la secció del blog. A més, l’usuari podrà fer suggeriments a través d’un correu de contacte, ja sigui per incloure noves paraules no recollides o per proposar noves seccions o entrades i també podrà contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials: a Facebook (/comhodiria.cat), Twitter (@comhodiria_cat) i a Instagram (@comhodiria).

“Com ho diria” pretén ser bidireccional: tant pot ser útil per aquells joves que, avesats a utilitzar aquest argot, necessitin trobar varietats més neutres en un moment determinat (treballs acadèmics, correus electrònics formals…), com per aquella gent aliena a l’entorn juvenil que necessiti conèixer el significat puntual d’una paraula que ha sentit o llegit. També pot ser útil, per exemple, a guionistes que hagin d’escriure diàlegs entre joves per a sèries o pel·lícules o a escriptors que vulguin caracteritzar els seus personatges joves amb de manera versemblant.  “Com ho diria” és, en definitiva, un pont entre dos mons que són cada vegada més propers, però, al mateix temps, lingüísticament més allunyats.