Miquel Valdivia Font

Miquel Valdivia Font

Graduat en Lingüística per la UB. He estat professor associat al departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Linguapax i membre del col·lectiu GLIDI

Com està el pati…

El català no és la llengua habitual dels patis. Pot l’escola ignorar aquest empobriment cultural?

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’estudi sociolingüístic realitzat als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya. La investigació, apunta que el català només és present en el 14,6% de les converses dels alumnes d’ESO. Miquel Valdivia, membre del Grup de Lingüsites per la Diversitat, reflexiona aquí sobre la lingüodiversitat a les escoles.

El currículum de secundària de l’àmbit lingüístic contempla tot un seguit de competències bàsiques que els alumnes han d’assolir en acabar l’educació obligatòria i que s’organitzen al voltant de cinc dimensions. La darrera (justament) és la Dimensió Actitudinal i Plurilingüe i inclou tres actituds, no competències, que els alumnes haurien de manifestar. La darrera actitud (tornem-hi) fa referència al coneixement i al respecte de la diversitat lingüística. Segons els lingüistes la majoria de llengües del món, fins a un 90% de les llengües que a hores d’ara es parlen, poden desaparèixer en el transcurs d’aquest segle. Amb el currículum a una mà i la realitat sociolingüística del país en una altra, ens demanam: pot l’escola ignorar aquest empobriment cultural?

L’escola, de fet, no ha estat mai aliena a qüestions lingüístiques. No cal ni recordar el paper que tingué la institució escolar francesa en l’exterminació de les llengües de França; o el paper dels missioners a Amèrica, ni parlarem de l’adoctrinament de l’escola franquista en qüestions d’uniformitat nacional i lingüística (la lengua común, que en deien). Es fa evident la naturalesa política de l’escola i, sobretot, el poder i la capacitat transformadora que té. En cap circumstància hauria de ser aliena als fenòmens socials que l’envolten, ans al contrari: hauríem de fer de l’escola un espai d’anàlisi crítica de l’entorn i d’intervenció. Però, què hi pot fer, un professor? Idò molt, voldríem pensar.

Cal, en primer lloc, que els docents ens alcem com a vironers militants a favor de la linguodiversitat: tenim l’imperatiu ètic de fer coneixedora aquesta situació i de sensibilitzar la comunitat educativa. Defensem i mostrem la diversitat real, no parlem només de la diversitat lingüística en termes de llengües oficials. Quants alumnes saben realment quantes llengües es parlen a l’Estat?  I als EEUU, a banda de l’anglès? El cherokee fou abans llengua que cotxe. No corregim alumnes la parla dels quals s’allunya de l’estàndard sense dir-los abans que ho fem obligats, que la seva manera de parlar és mostra de la diversitat interna de cada llengua. Interessem-nos per les més de 300 llengües que es parlen a Catalunya, moltes d’elles llengües habituals d’un bon grapat d’alumnes nostres.

En segon lloc, hauríem de desarticular, amb les nostres classes, els prejudicis lingüístics i les ideologies lingüístiques que subjauen als processos de substitució i que atempten contra la igualtat de totes llengües. Què vol dir que una llengua és més fàcil que una altra, o que una llengua és més útil? Moltes d’aquestes innocents assumpcions acaben sent el motor de l’expansió d’unes poques llengües -aquelles que justament ensenyam a les escoles- en detriment de moltes altres que, sembla ser, ben aviat faran qüec. Paradoxalment, els nostres centres públics ofereixen alemany i italià però no amazic, urdú o panjabi. Això no ens és estrany però, donada la projecció utilitarista que l’escola fa de les llengües: sembla que manen més les necessitats del mercat que no les necessitats de la comunitat. La nova didàctica diu així: “ensenyar llengua és ensenyar a llegir i a escriure”. Cert, aquestes són destreses que el mercat demanda de l’individu treballador. Ensenyar llengua, però, hauria de ser quelcom més: un espai per reflexionar sobre el fet lingüístic en totes les seves dimensions. De cap manera hauríem d’emblanquinar l’expansió imperialista d’unes poques llengües.

En tercer lloc, llavors, proposam introduir la diversitat lingüística de manera transversal a les classes de llengua. Estudis com els de la Mònica Barrieras del GELA mostren com l’ús de més d’una llengua en l’aprenentatge d’una d’elles afavoreix la reflexió metalingüística i l’apropiació dels continguts d’aprenentatge. És més fàcil entendre els conceptes complement directe o subjecte/predicat si mostrem als alumnes diferents maneres com les llengües poden realitzar-los. Una altra manera d’aprofitar la diversitat lingüística que ens envolta és visibilitzar-la establint connexions amb el context més immediat dels alumnes. Les llengües són producte d’anys i panys de canvis i contactes, cosa que fa el lèxic de les nostres llengües estigui ben farcit de paraules d’origen llunyà. Sabíeu que la paraula tobogan prové del micmac, una llengua canadenca? O que les paraules tomàquet i xocolata les hem manllevades del nahuatl, la llengua dels asteques?

Voldríem acabar amb un exemple concret d’estudi i visibilització de la diversitat lingüística en una aula de secundària. Fa uns mesos, un grup de 1r d’ESO d’un institut dels afores de Badalona, en un barri treballador i culturalment molt divers, es van fer la següent pregunta: Quantes llengües s’hi deuen parlar, a l’institut? Durant dues setmanes de valenta feina es documentaren sobre el tema, enquestaren més de 500 companys i, finalment, trobaren les 23 llengües que configuren el patrimoni lingüístic del barri: àrab marroquí, àrab sirià, amazic, urdú, paixtu, ucraïnès, rus, mandinga, xinès wu… Intentem fer de l’escola un espai de descoberta i visibilització de les llengües del país, un espai on analitzar críticament les dinàmiques sociolingüístiques i socioeconòmiques que sustenten l’esvaïment de bona part del patrimoni lingüístic i cultural del món. Queden 80 anys.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació