Vaques magres…

22.01.2013

Vaques grasses…

Els llibreters denuncien que el volum de títols publicats excedeix l’estómac dels lectors, però aquest volum no para d’augmentar per mor de la tresoreria -les novetats compensen les devolucions. La durada de vida del llibre s’escurça proporcionalment a l’excés de producció: desapareix la raó de ser del llibre, que és la continuïtat en el temps. La riquesa de la xarxa, els estralls combinats de la pedagogia i de la política cultural, disminueixen dràsticament el territori dels llibres: en primer lloc a les escoles, on la literatura no s’ensenya sinó com a “suport de la competència lectora”, i en darrer lloc als canals públics amb pretesa vocació cultural. L’acadèmia llença les humanitats a les ortigues: la literatura, tota la literatura, no té cabuda enlloc més que als departaments de filologia, desertats pels estudiants, potser perquè la literatura hi és tractada com ho és el cos humà per la medicina forense?

I vaques magres

Les aixetes es tanquen l’una darrere l’altra  -des de les biblioteques fins als compradors individuals passant per les subvencions, públiques o privades-. L’empobriment de cada un dels actors de la cadena del llibre arriba a un grau que s’assembla a la inviabilitat. Els canals de difusió s’ensorren, les seccions culturals semblen paper de fumar. Les llibreries que no pleguen es buiden. Els grups editorials restringeixen el ventall literari i empobreixen l’oferta, -o sigui, a llarg termini, el mateix públic lector. Moltes editorials independents que pugnen per construir una literatura més ampla treballen amb poc capital, algunes sense retribució (cas de la majoria de les joves editorials en català). El no miracle de les noves tecnologies posa en perill el que cap revolució tecnològica no resoldrà: el treball intel·lectual necessari per fer bons llibres (amb paper o sense), i el pagament d’aquest treball. L’autoedició via internet obre les ales.

Què podem fer els editors?

Cadascú hi respon a la seva manera, però cadascú es troba en l’obligació de fer-ho. Club Editor hi respon així:

El compromís amb els autors

Publicar una obra, no pas un títol; mantenir en vida el conjunt que és una obra: reeditar-la i difondre-la més enllà de la novetat, buscar la viabilitat en el long seller.

Dedicar a cada text tot el treball que necessita per arribar a maduresa. L’elaboració del text amb l’autor és l’única competència editorial que no es veu qüestionada per les transformacions del sector. Restringir-la és aberrant. Fer-ne la pedra angular va ser la vocació primera de Club Editor, i els nous temps la confirmen.

El compromís amb els lectors

Oferir traduccions i originals inèdits ben treballats, no pas només avalats per un nom i un segell editorial; oferir un territori literari que es pugui identificar, no pas una suma de títols determinats per l’aire del temps; oferir, a més dels llibres, la possibilitat d’explorar què són.

Per això Club Editor, en aquest any 13, ofereix una programació continguda, de tres títols entre gener i març i tres títols entre setembre i novembre: poesia, novel·la, assaig, originals catalans i traduccions.

Per això Club Editor torna al disseny d’origen i fa desaparèixer del llibre tota imatge que l’allunyi del que és: lletra.

Per això Club Editor ofereix un blog literari que no parla només dels seus llibres sinó de la relació dels llibres entre ells i enllà d’ells: de la literatura sense campana de vidre. Es diu “Cartes elèctriques” i s’hi entra per aquest enllaç.

Per això Club Editor torna a obrir les portes de la seva seu històrica, a la Muntanya Pelada de Barcelona, per convidar els lectors a conèixer els bastidors de la literatura: d’on surt, com es fa i què fa.

Avui al vespre Club Editor presenta Viatge d’un moribund, de Joan Sales, a l’Ateneu Barcelonès a dos quarts de vuit del vespre. Trobareu més informació sobre Club Editor aquí.