Cita a cegues

23.02.2018

Circula per Internet una imatge que explica sense paraules el biaix d’alguns mitjans occidentals. Un home persegueix un altre amb un ganivet, però en l’enquadrament triat per la càmera l’espectador hi veu l’acció inversa, això és, l’amenaçador sembla l’amenaçat. Al marge de la crítica explícita, hi ha una alerta interessant a propòsit del context. No podem explicar el tot sense la suma de les parts. I això és vàlid per a una crònica esportiva, per a una declaració judicial i, és clar, per a una obra literària.

L’exemple màxim de reduccionisme en aquest àmbit és la profusió de cites sense ubicació. Hi són pertot: al supermercat, a la publicitat, als mitjans generalistes. El problema és que un aforisme sense context és una cita cega, perquè condemna a la invidència la resta del text on va néixer. Una cita cega no únicament no garanteix que algú, per casualitat, s’adreci a l’obra mare, sinó que en alguns casos la pot fins i tot perjudicar. Aviat farà un any que TV3 va posar en marxa la campanya “Llegir, una cita amb la vida”, una iniciativa de “suport a la lectura” que consistia en “esquitxar” la graella amb “cites literàries”. Però les bones intencions sovint col·lisionen amb l’emplaçament: entre un anunci de detergent i la promo del partit de Champions, irromp un vers (un vers, no un poema) de Maria Mercè Marçal. A qui s’adreça exactament la campanya? Als que netegen la seva ànima amb poesia? Als que esperen l’adveniment d’un decasíl·lab per combatre el sopor del futbol?

La promoció de la lectura no passa per retocs cosmètics que “esquitxin” graelles i omplin aparadors. Una cita sense context no fa més favor a un llibre que una galeta de la fortuna. És un caramel, en efecte, però amb més embolcall que contingut.  En l’assaig “Contra la lectura”, que acaba de publicar Blackie Books amb traducció de Lucía Barahona, l’acadèmica Mikita Brottman desmunta mites i bondats sobre el llibre com a objecte de veneració. Amb exemples i arguments, Brottman qüestiona l’eficàcia de les campanyes de promoció basades en ‘el bonisme’ i en l’exaltació de les virtuts: “Llegir et canvia la vida”; “Els campions llegeixen”; “Llegeix i creix”. El que realment ens hauria de preocupar, ens diu, “no és la mort de lectura, sinó la mort del criteri”. Cantar les excel·lències de la lectura com a redempció salvífica no només és ingenu sinó poc operatiu. Com ho és la dèria aforística que escapça els textos per fabricar cites a cegues sense necessitat de context. No, llegir és fantàstic però no ens fa millors. De la mateixa manera que sortir a córrer no ens fa atletes.

Article publicat al blog del programa Ciutat maragda a Catalunya Ràdio