Cartes des de la presó

8.02.2018

Escric aquestes ratlles de matinada, insomne, i penso com deu ser l’insomni a Estremera o Soto del Real, quan el fred mesetari et desperta i t’has de regirar al llit i et ve el jutge Llarena al pensament. Quan ens arriba una piulada de Junqueras, Forn, Cuixart o Sánchez penso en el revers del seu missatge serè i optimista, tot allò que ens amaguen per pudor o per evitar-nos de sentir ràbia o culpabilitat. Penso que si el procés és públic i va per fora, la processó va per dins i que els presos potser es guarden per a ells el patiment i ens reserven a nosaltres els bons moments.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a la seu de l’entitat, el 23 de setembre de 2017 | Foto: Bernat Vilaró

No fa gaire hem rebut cartes de Joaquim Forn i Jordi Cuixart. Els vam enviar la revista Núvol amb una còpia impresa de l’article El temps a la presó, que vam publicar el 26 de novembre. I ells ens han respost agraint-nos la tramesa i fent-nos partíceps dels seus pensaments.

Forn ens diu: “És cert que del que més disposem és temps i aquest temps l’hem convertit en ‘temps d’auscultació’. Auscultar-nos ens ha permès entendre el sentit de la nostra acció, el sentit de la presó, les conseqüències que se’n deriven. Trobar aquest sentit ens aporta serenitat i tranquil·litat. La tranquil·litat necessària, “temps d’incubació” que ens durà a la llibertat”.

Jordi Cuixart, en la seva carta, ens parla de “la sensació de pau interior que sents cada cop que superes una nova por. Pors a vegades bàsiques, pors més abstractes i massa sovint pors infundades però totes elles pors. Quan et tanquen el primer dia al calabós. Quan entres al mòdul, quan et posen un company de cel·la, quan no surts en llibertat, quan no saps perquè però et costa llevar-te al matí, quan…”.

Cuixart ens parla de dues llibertats. La llibertat de moviments de la qual està privat i de la llibertat de pensament que et dóna saber-te lliure de pors malgrat estar a la presó: “I arriba un dia que no te n’adones, i en superes una i després l’altra i combats la tercera i no t’espanta la nova que vindrà, i de mica en mica vas trobant un cert gust al resultat de tenir quantes menys pors millor, crec que és una cosa molt semblant al gust que deu tenir la llibertat plena i aleshores penses, si eduquem els nostres cors, els nostres fills, el nostre entorn a no tenir por o a tenir-ne el mínim possible ningú sap encara on son els nostres límits. La presó és dura, cert, per nosaltres i tots vosaltres família i amics però també té petits (o grans) tresors amagats”.

Ningú sap encara on son els nostres límits. Tot el que diu Cuixart em remet a un article d’Oriol Junqueras titulat Llibertat de consciència, que vam publicar fa quatre anys a Núvol i que llegit avui és absolutament premonitori. Parlant de Sòcrates, escrivia: “Sòcrates hauria pogut escollir l’exili, però –volent donar testimoni fins al final de la integritat del seu comportament– es va encarar a aquells que el condemnaven”. Junqueras hi citava el poeta canadenc William Henry, molt contundent en exposar el ventall de causes que poden explicar l’absència d’un diàleg intel·ligent: “El qui no vol raonar és un fanàtic, el qui no sap raonar és un boig i el qui no s’atreveix a raonar és un esclau”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Molt emotiu. Catalunya sempre es salvarà amb la gent an magnifica que té.
    Gràcies , Nuvol, moltes gràcies
    Renada-Laura Portet, Perpinyà

  2. Si poden suportar el que estan passant és que ja eren uns grans homes. I encara ho seran més. Catalunya sempre ha tingut gent envejable, potser per això ens odien tant.

  3. Molt bo. Gràcies. Un record actiu i una abraçada per a tots ells. El proper dia 24 de febrer es farà una concentració a la Plaça de la Mare de Déu, de València, en solidaritat amb Catalunya i els presos polítics. No si el Jordi Èvole serà capaç de cobrir l’acte. O potser això ja siga massa per al “follonero”.

  4. Des de la presó els presos polítics ens ofereixen una gran lliçó: empastifen de vergonya el sistema que els/ens té presos i ens mostren com resistir i tenir esperança. Gràcies.

  5. En aquests moments, l’únic que desitjo és que tota aquesta gent del govern espanyol que està fent mal a persones innocents, i que a més a més ho fa a consciència i amb ganes, DEIXIN DE FER MAL
    Llibertat per als presos polítics i que els exiliats puguin tornar a casa sense rebre represàlies. Us volem a casa.