“Esa monja mandona y presumida”

28.09.2014

Intento llegir l’article de Javier Marías al País Dominical sota el títol de “Si yo fuera catalán”, però ho deixo córrer aviat, just després de llegir “Carme Forcadell, esa especie de monja a la vez mandona y presumida, elevada a la categoría de madre de la patria pese a su inmensa capacidad de soltar sandeces”.

 

Carme Forcadell és entrevista al número de setembre de la revista Serra d’Or

Evidentment, ho deixo aquí, estic massa indignada i només puc ordenar el malestar pensant en l’estructura interna d’aquestes paraules.

1. No es pot tenir un debat intel·lectual amb ningú recorrent a l’insult. És tan fàcil i tan baix… “Marías, esa especie de besugo hervido con aspecto sucio y arrogante, elevado a la categoría de intelectual y padre de las letras españolas cuyos artículos están llenos de sandeces como las relativas a Carme Forcadell”. Ja veus tu quin mèrit, m’ha sortit a la primera temptativa.

2. La monja “mari-mandona”. A qui els recorda això? La Teresa Forcades! Quan una dona té opinió, vol dir la seva, té criteri i idees aleshores és manaire.

3. La intel·lectual com a monja. Com si una dona, pel simple fet de pensar, liderar o opinar deixés de ser dona-dona i perdés els atributs que li són propis: voluptuositat, sexualitat, maternitat, carnalitat… És tan cansat i repetitiu, tenim tants exemples, el franquisme feia exactament el mateix: ridiculitzar la dona que pensa i presentar-la com “antidona”.

4. Una dona que opina és manaire.  Sinead O’connor ha fet el seu darrer treball sota el títol “I’m not bossy. I’m the boss”. Que seria dir-li al Marías: “No soy mandona, soy quien manda”. Un disc que dóna suport a la campanya Ban Bossy. Com diu la pàgina web, quan un noiet és assertiu, se l’anomena líder, quan una noieta fa el mateix, té un gran risc que l’anomenin “manaire”. La paraula “mandona” no és neutral i dóna un missatge a les dones: no aixequis la mà, ni miris de dir la teva.

5. La dona presumida. Però no hem quedat que era una monja? Vol dir presumida de les seva capacitat Intel·lectual, orgullosa del que pensa, vanitosa, ja que la pobra s’imagina que diu coses interessants i pretén fer-se escoltar.

Tot sabut, resabut, viscut, sentit, tot un prejudici perfecte, tot un esquema, sempre el mateix. El senyor Marías potser en la seva sapiència infinita s’imagina que és original però no fa res més que repetir el que s’han sentit dir les dones que pensen, tota la vida, des que la història és història.

L’ANC té una capacitat de convocatòria impressionant amb centenars de milers de persones cada Diada, amb dos anys tenen presència al debat públic, i han marcat l’agenda política del país. La Carme Forcadell és la seva presidenta, amb una gran capacitat d’acció. Javier Marías està insultant una dona que lidera.

Donem les gràcies a totes les dones amb opinió, que presideixen entitats amb capacitat de convocatòria i que marquen fins i tot l’agenda política del nostre país. I sobretot que no s’arronsin i menys davant d’atacs tan mesquins. Tireu endavant per nosaltres, i per les nostres mares, àvies i besàvies que han fet callar exactament amb les mateixes paraules que fa servir el senyor Marías. Afortunadament, però, avui ens emprenyen i, finalment, ens fan més pena que altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

55 Comentaris
  1. Ser dona és una casualitat, que jo sàpiga les dones no ho escollim. I com a tot hi ha dones millors i pitjors. Jo sóc dona, catalana, no independentista i he llegit sencer l’article de Javier Marías. Estigui d’acord o no, sembla que opinar sobre algú a favor del procés és insultar i fer-ho contra altres no. No defendré pas la Soraya Saez de Santamaría, que és mandona a més de moltes més coses no pas positives, però em faig uns farts de sentir i llegir comentaris que la insulten a ella o a l’Alicia i ningú les defèn per ser dones…. Ai, ai…. Tampoc em sembla pas llesta Mariló Montero, i no crec que ser dona faci que tingui defensa. En aquest cas és una opinió d’algú amb qui es pot estar a favor o en contra, però no barregem més els temes.

    • No és correcte ni positiu posar la condició de dona per defensar algú que no ho necessita. No rebaixis, benvolguda Barderi, la categoria personal de Forcadell: ella no ha posat ni posarà mai el gènere com a reivindicació. No li fas cap favor.

  2. Sí, Montse, me pens que no atures de mesclar coses.
    No em pareix que en J. Marías desqualifiqui a na Forcadell per ser dona, els adjectius que li entafora són imatges perfectament literàries que defineixen el personatge bé sense recórrer ni traspuar masclisme, misoginia, patriarcalisme…
    Només cal veure un parell de videos per comprobar lo manaire que és aquella dona, alliçonant desabridament i constantment a la població, lo monjil del seu aspecte, si fos home seria capellanet, i lo presumit – coquetón de l’ull mig aclucat, de l’arronsament d’esquenes o d’aquella veu de camp nou de 2000 mamal.la, que fa les delicies dels seus admiradors. Si fos homo podriem rallar del presumit Aznar amb les seves bufandes, del buenasso de’n P. Sánchez, etc.

    Així, crec Montse que hauries de tornar a llegar l’article, ara amb un poc menys de prejudicis, potser riuràs i tot.

    • Si xerréssim d’homes podriem rallar del presumit Aznar amb les seves bufandes, del buenasso de’n P. Sánchez, etc.

    • Benvolgut F.Sintes, no es bo fixar-se amb el dit quan assenyalem la lluna. El físic és el de menys, és més important el fons que la forma, la Forcadell és dona i lidera, tingui l’aspecte que tingui i això emprenya a alguns.

      • Benvolgut Anònim, cito “No es bo fixar-se amb el dit quan assenyalem la lluna?” Per a jo, que no hi treu aquesta dita, d’altra banda, molt popular en els medis indepes.

        “El físic és el de menys, és més important el fons que la forma, …”
        Parcialment d’acord: el fons depèn de en què, es més important que la forma (per exemple en l’art no és necessàriament així) i supos que el que voleu dir és que l’escriptor no s’hi hauria de ficar amb el seu aspecte, cosa que també és opinable. Crec lícit que l’escriptor recorri a aquest recurs, molt normal entre novelistes (intelectual li deis voltros), a més a més, en la crónica política sempre es fa referencia a aquestes coses, enrecordeu-vos de n’Aznar i les seves bufandes, el bigoti, etc.
        I per acabar afegeixes dona i lideratge, fent de tot plegat una bona empanada: “la Forcadell és dona i lidera, tingui l’aspecte que tingui i això emprenya a alguns.” Que la Forcadell sigui dona i que lideri no té absolutament res a veure amb l’article de’n Marías, que per cert ha agradat molt i no sols a qui tot d’una titllareu de faches, botiflers, etc., si no a gent com jo, que ja en tenim els collons plens de nacionalistes, tant dels d’allà coms dels d’aquí, que entre uns i altres mos teniu més que farts. A sobre, hi mescleu el masclisme. Quina barra!

  3. Aquest “escriptor” maleducat, és possible que insulti una dona perquè sap liderar. I no està acostumat que una dona lideri, quan hauria de ser normal, com ho fa l’Angela Merkel a Alemanya, un dels països més civilitzats del món. Una de dues o li cou que Catalunya se surti amb la seva o li cou que una dona sàpiga liderar impecablement com ho fa la Forcadell. Se sap si aquest “escriptor” maleducat, critica amb la mateixa contundència l’Artur Mas o en Junqueras? Qui insulta, es retrata a sí mateix.

  4. Com diu el tòpic no insulta qui vol sinó qui pot. Ara entenc perquè no m’ha agradat mai com a escriptor. I per molt que Barthes preconitzés la mort de l’autor, crec que no va reeixir del tot. Les seves obres són el reflex de la seva que ja sabem que és el mirall de l’ànima. Una ànima no tan blanca!

  5. La Montse es una pseudo preriodista que está a la altura del Parta. y que se deja llevar por el borreguismo de la ANC y todo lo que rodea. La tu idolo Forcadell es la líder Yihaidista del Estado Islamico Catalibán. Que odia todo lo relacionado con España pero sobre todo con todo Catalán que se siente Español. Es Racista xenófoba y odia a muerte a quién no piensa como ella.
    Saludos patética periolista de Wilaweb

    • Por tu forma de tratar a la ANC, a la Forcadell i a los catalanes nacionalistas que no piensan como tú, y que son muchos por cierto, queda clarísimamente demostrado quien odia a quien.
      Sobran más comentarios

      • Pobre banderillas. No entens res. Ara els catalans som com esl talibans. Crec que tu si que tens un problema de xenofobia greu.

      • Cada insult, cada amenaça, cada desqualificació, cada expressió d’odi a Catalunya i/o als catalans implica que Catalunya esta més lluny d’España i que cada minut hi ha més independentistes.

    • Amb missatges com aquest, enteneu perquè volem marxar? Per perdre vista gent com aquesta (entre moltes altres coses, és clar)

    • Bah, no li feu cas: està tan penjat d’àcid que no sap ni on ha anat a parar. Parla del Vilaweb (no Wilaweb, cretí), ja ho veieu. Tot allò que fa tuf a ANC i dret a decidir, ho persegueix com un gos rabiüt, i apa, de cap. Una cosa és la qualitat del text i el qüestionament de la Forcadell com a dona exercint el poder (que ja s’ha comentat, i bé, en missatges anteriors, sempre des del respecte a la feina feta); una altra és si estem o no a favor de la seva proposta sociopolítica. I una altra, que va directa al femer de les opinions, són els lladrucs del Banderillas. Si fins amb el nom ja les denota, les ganes de virulència!

    • Olé tú Banderillas. Bien dicho, y a quién no le guste, lo siento. Yo soy catalán y ruego a la Sra. Forcadell, que no ponga en su boca a Catalunya, ni a todos los catalanes, sólo a los que piensen como ella.

  6. No ens enganyem. Ja sé que el Marías és un misògin, com la immensa majoria dels “machos” espanyols, però és més encara un anticatalà visceral. Segur que la Camacho no l’inspira els mateixos sentiments i no perquè estigui, físicament parlant, millor que la Forcadel, que no ho està ni de lluny. Per cert, físicament parlant, el Marías fa fàstic…, i intel·lectualment parlant… tambe, més encara, que ja és molt dir…

  7. Javier Marias sempre a odiat als catalans, aço es una mostra mes. No dona la talla d’ intelectual per molt que colabore al País, periodic que es diu d’ esquerres i que entra en la mateixa contradicció que el socialisme español te i que es la manca de nivell en democracia i en compromis històric. Sols vol poder i res mes.

  8. Queda malament dir-ho, però en aquest cas les lleis de l’herència es compleixen de manera diàfana: a aquest escriptor, pretensiós com ell sol i recondecorat per tot l’statu quo cultural espanyol de dretes i d’esquerres, li supura per tot arreu el llegat agre i ressentit del seu pare, el filòsof per antonomàsia del franquisme, que un bon dia es va decidir a perdonar-nos la vida amb una “consideración (paternal) de Cataluña”. El to masclista de la seva ocurrència no fa més que reforçar aquesta ferum rància. Per molt que la vulgui tapar matant el pare.

  9. Tant li fa. No perdeu el temps en disquisicions home/dona. Marías i els de la seva casta no es mereixen ni els nostres insults. El que realment els fa por és aquest moviment gegantí i pacífic dels catalans en la direcció de no voler ser espanyols…
    Ignoreu-los, i nosaltres a la nostra.

  10. Ja ho diu la dita “NO FEU CÀS DEL QUE DIRÀN. ELS GOSSOS SEMPRE LLADRARÀN” ( del llibre El Bon Seny)

  11. Des del meu punt de vista, el problema no és tant —o no és, tan sols, si ho preferiu— que les invectives s’adrecin contra una dona, sinó que un “intel•lectual” (espanyol, català o de les Illes Kiribati) en comptes d’emprar arguments o raons, hi hagi de recórrer.
    Mal senyal!
    Les raons només es refuten amb raons, no pas amb paraules gruixudes.
    La desqualificació (encara més quan es basa en l’aspecte físic) és la (des)raó de qui no té raons.
    Potser li convindria llegir els diàlegs socràtics de Plató, al senyor Marías…

  12. Montse, entenc perfectament la teva indignació com a dona, com a catalana i com a escriptora. Marías és un exemplar d’una espècie massa estesa pel meu gust entre els escriptors i intel·lectuals espanyols: el neo-provincià prepotent, egòlatra, aïrat, justicier universal i, al capdavall, mediocre. A més, pel fet que passa temporades a Catalunya per una relació sentimental que té, es pensa que ho sap tot. El veig alguna vegada passejant per Sant Cugat lentament perquè la gent tingui temps de quedar-se astorada de la seva presència. Patètic, senzillament patètic.

  13. Completament d’acord amb tu. No es pot comentar res si comencem insultant.
    A mi no m’agrada la senyora Forcadell, però això no em ligitima per dir el que diu i com ho diu un “suposat” intel·lectual. Una vergonya.

  14. La Montse posa en evidència que a l’hora de ‘valorar’, en realitat, desqualificar, les dones, massa sovint encara s’empren valoracions sobre l’aspecte físic i l’apreciació en negatiu de ‘virtuts’ masculines en una dona, com si les virtuts o com se’n vulgui dir tinguessin sexe! Certament hauríem de passar d’aquesta discussió, però no es pot passar perquè aquest problema encara no s’ha resolt.

  15. Els que es creuen “progres” com es fan dir els que escriuen en diaris com El País, es veu que els conversos no sols van ser els juetes (Reis Catolics) que aquet Sr. no ha progresat molt desde aquells temps de l´inquisició. resumin no li “futem” cas.

  16. ¡Bien Montse! Una vegada mes podem comprovar que ser un intel·lectual no te res a veure amb el respecte a la diferencia, que també es un signe de intel·ligència (jo crec que superior)

  17. Ja sabem fins on poden arribar els intel·lectuals espanyols, que a més diuen que són d’esquerres i fan proclames per la llibertat del poble saharauí, però que són incapaços de saber respectar la llibertat dins les fronteres del seu país. Quins intel·lectuals de mentalitat tan estreta!

  18. Ei!. Jo crec que davant articles, opinions i atacs varis, quan no hi ha argumentació i només insults, no cal perdre ni un segon del nostre preciós temps. Tanmateix, celebro que la Montse Barderi hagi fet, una vegada més, un espléndid escrit defensant la persona humana. Gràcies Montse i endavant. Com ho diuen els castellans: “Ladran, luego cabalgamos”… Salut!!!.

  19. Si haguessis seguit haguessis llegit una frase com la que segueix: “Tras siglos de convivencia –casi nunca forzada–, ¿ha ocurrido algo muy grave? ¿Ha habido, por ejemplo, un amotinamiento de la población brutalmente reprimido por la Guardia Civil? ¿Se ha suspendido el Estatuto de Autonomía? ¿Se ha destituido o encarcelado al Presidente de la Generalitat? ¿Ha sucedido algo tan imperdonable como para prender la mecha, para que se tome una determinación tan tajante como escindirse de España?” A part de la inexplicable voluntad d’ofendre que hi ha darrera la frase dedicada a la Sra. forcadell , aquest senyor ofen tothom per la ignorancia amb que reescriu la història de Catalunya. Unes aportacions fantàstiques al debat, desde ” el desinteres mas absoluto”.

  20. Com es poden dir tantes rucades des de l’ aïllament d’un pis de barri benestant madrileny, habitat preferentment per descendents dels guanyadors dse la gueyra (in)civil…. Fins i tot un gat domèstic capat, insolidati i aviciat pertanyent a una vella vídua de militar -com tants en deuen haver per aquesta mena de barris- deu tenir més criteri que aquest senyor

    • Sr. Ximo:
      A Madrid, com a Catalunya, n’hi va haver de vençedors però també de perdedors.
      Sembla que això no ho voleu recordar, no quadra amb l’estereotip d’espanyol o català.
      La guerra civil no la va perdre Catalunya, la van perdre part dels catalans i també part dels espanyols.
      Sap greu haver-ho de recordar però el vostre ús ì abús de tòpics arriba a cansar.

  21. El nivell cultural espanyol està on està, es a dir per terra, el cas d’aquest senyor es molt estès arreu, per això volem anar-nos’en

  22. Realment t’agraeixo Montse el teu escrit perquè m’ha fet coneixer aquest article del Marias que NO TÉ PREU. De debó llegiu-vos-el. El senyor Marias contínua “desde el desinterés mas absoluto” afirmant desconèixer no només que ha passat els darrers tres-cents anys a Catalunya (motiu del meu anterior comentari) sinò també què ha passat en els darrers anys a Catalunya que pugui justificar el que està passant ara. El senyor Marias no s’adona que en els darrers anys no només una part dels catalans sinò una part dels espanyols han pres consicència que els partits polítics de la transició (Inclos CiU és clar) són un obstacle per la democracia. A Espanya això ha produit el 15-M i Podemos i a Catalunya a més, en part, aquestes aspiracions han conduït al pacte pel dret a decidir. Es interessant aquest desinterés dels PSOISTES pels moviments socials, però no s’han d’extranyar que els moviments socials ja no s’interessin per ells. Salutacions.

  23. N’hi ha que estem farts, com el propi Javier Marias d’intoxicacions televisives, d’ardits de fi de setmana, d’històries manipulades, d’urnes amb aparença de microones barat. Avergonyits de veure consellers pilotes fotografiant la signatura que Mas va plasmar sobre el decret. Afartats sí, del mico temi que tots sabem que acabarà amb unes eleccions anticipades. A Catalunya s’imposen les legislatures bianuals- i un volta a començar, i això es molt pesat i entidemocràtic. Qui no pot acabar una legislatura que plegui!! Això sí, mentrestant les llistes d’espera sanitàries creixen, les inversions s’estanquen i el personal camina cada vegada més encabronat perquè els toquen, a uns, els sentiments; a uns altres, la capacitat de raciocini i la moral. I la veritat sense faltar, però que hi hagi dues senyores que sense haver estat elegides per ningú se’ns apareguin com a Joanes d’Arc patriòtiques, entrant i sortint de Palau, doncs ens cansa una miqueta. I el Marias així ho va escriure. Per cert que a ètica pocs el guanyen. N’hi ha pocs que renunciin a premis tan ben dotats econòmicament; i pocs que posin tant a caldo al PP com ell. I de l’Article en quesito no es cita lo millor: “Lo decisivo de una independencia no es el hecho en si, sino en manos de quien queda uno”

  24. Tant de bo que les monges tinguessin la conciència de país i el coratge de la Carme Forcadell!!!

    Penso que les monges s’han de sentir orgulloses de ser comparades qmb aquesta dona excepcional que ens ha regalat el cel

  25. No es podia dir millor! Gràcies en nom de totes les dones que pensem, entre altres coses, que amb fatxendescom aquest és impossible mentenir cap debat que mereixi el nom d’intel·lectual. Ho és tot menys un intel·lectual.

  26. L’article de Marías es pot criticar per molts detalls i sobretot perquè el tema de la independència no li interessa (llavors per què l’escriu?). Igual que el de Barderi però al revés: al seu objecte d’anàlisi realment no hi ha atac a una dona per ser dona, però com que el tema li interessa en fa un article.

  27. El article es interesant (el de Marías) i fa pensar una mica desde la perspectiva de molta gent, catalana o no, que no enté aquesta febrada de independentisme. Diu bé el escriptor que cuasevol voldría independitzarse de una crisi economica i de un partit com el que governa Espanya actualment. La crida independentista es bastant artificial i força forçada. Esperem que el catalans amb seny no es deixin hipnotitzar. Per ultim, des de cuan es un insult la paraula “mandona, presumida o monja”? Pot ser la febre altera la percepció de la realitat.

    • Els gibraltarencs amb seny tampoc es van deixar hipnotitzar en el referèndum que es va fer a Gibraltar, farà uns deu anys; forçat per les pressions del govern espanyol. I els gibraltarencs que són andalusos de soca arrel i que parlen un castellà amb un accent andalús que tomba d’esquena, van preferir seguir sent britànics que tornar a ser espanyols, amb un resultat del 99 %. Res a veure amb el 55% d’Escòcia. De la notícia en prou feines se’n va fer ressò a la premsa, bàsicament alguna noticieta a la premsa catalana.
      S’han estalviat molta merda sent britànics, i perdoneu-me si he ferit susceptibilitats, però algú ho havia de dir.

  28. Retroenllaç: Resposta a Javier Marías: molt soroll per no res - Xavier Serrahima: el racó de la paraula

  29. I ara heu de llegir el discurs del Muñoz Molina al Liber. Com pot ser que despres de tres anys de movilitzacions, i de greuges per part de l’Estat Espanyol la unica cosa que s’els acut dir als que escalfen les cadires de les Universitats Espanyoles es que els catalans ” no ens hem de deixar endur pels agitadors profesionals de la politica” . On eren tots aquests quan ens van tombar l’Estatut?

  30. ets una poca vergonya y a mes no saps lo que pasa a Catalunya ¡¡¡¡¡¡ Visca Carme Focadell¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

  31. Deia Ramon Barnils de El País, que era el diari del “movimiento nacional reformado”. Així ho demostra, publicant articles inspirats en el “justo derecho de conquista”, on es nodreix la metrópoli el seu espadat i sanguinari nacionalisme español.

  32. La seva última parella m’explicava que ell no soportava les dones amb pantalons i sense sabates de talons, i sobretot que no fossin obertes pel darrera perquè no era femení. No sabia fer-se ni un Nescafé ( suposo que segueix igual). Lo més trist, que una dona suposadament progressista com ella acceptés aquestes imposicions sense dir ni mu. Estic parlant de fa uns anys, peró vaig tenir l’ocasió de coneixe’l i es un home insofrible.