‘Caricaturas Franquísimas’, paròdies del dictador

16.03.2016

La història ha estat injusta amb tota una generació d’excel·lents ninotaires vençuts que la dictadura franquista abocà a l’exili i sovint a l’oblit. Jordi Artigas publica ara Caricaturas franquísimas (Ediciones de la Tempestad), un llibre que permet una revenja retrospectiva en nom d’aquests caricaturistes que denunciaren el totalitarisme i es barallaren contra la tirania en una lluita desigual oposant l’enginy a la violència i l’humor a la desolació. Aquest dijous 17 de març a les 19h es preenta al centre Cívic El Coll-La Bruguera.

Il·lustració de Josep Escobar

Il·lustració de Josep Escobar

Caricaturas franquísimas és un excel·lent aplec de caricatures, un nou pas fonamental en la recuperació de la memòria històrica que durant quaranta anys fou tergiversada pels guanyadors de l’anomenada Guerra Civil. Més enllà, però, de l’extraordinari interès local, aquest recull té una forta dimensió internacional perquè abasta l’obra de dibuixants d’altres països que, en el seu entorn democràtic, s’aliaren als ninotaires exiliats i pogueren caricaturitzar lliurement la figura i l’ideari del dictador.

El general Franco fou un dèspota anacrònic dins d’una Europa democràtica que a la segona meitat del segle XX va saber deixar endarrere els vells fantasmes del feixisme responsable de l’assolament del nostre continent i d’una bona part del món. Com podem veure a les caricatures recollides per en Jordi Artigas, la figura de Franco evolucionà cronològicament. Durant la guerra, el dictador fou la personificació de l’enemic parodiat, a partir de 1939 se l’utilitzà per a denunciar el sadisme del poder i amb el temps Franco esdevingué el paradigma de l’envelliment del règim que ell mateix havia instaurat. Aquesta malaurada longevitat es palesà en l’aspecte físic d’un home vell i decrèpit que en el seu llit de mort, tot i patint una llarga agonia tragicòmica, encara signava penes capitals.

També ens adonem que el general Franco ha generat una iconografia diversa i variada. Els ninotaires posaren el dit i burxaren on els semblava que faria més mal. A l’arrogància i a la prepotència de l’exercici del poder absolut responien tractant-lo de putxinel·li sotmès, feble i manipulat primer per Hitler i Mussolini i després pels Estats Units. Semblava que el seu domini més aviat reposés sobre aquell uniforme carregat de medalles i condecoracions que els dibuixants li empescaren i amb què el personatge volia cobrir-se de dignitat marcial i empallegosa. Tanmateix, més enllà dels valors de la suposada virilitat militar, Alloza, Bagaria o Bofarull en feren un personatge efeminat, transvestit i impotent. Cara maquillada, sabates de tacó, mitges i lligacames s’afegiren a l’uniforme com atributs iconogràfics corrents que caracteritzaven al personatge. Fins i tot el ninotaire britànic David Low gosà posar-li un bikini.

Una de les constants que podem apreciar en aquest recull és el recurs a l’humor negre com a fons escènic d’un bon nombre de caricatures. Naturalment, el ninot de Franco passejava sovint pels cementiris i s’envoltava d’una iconografia macabra en què es barrejaven creus, taüts, esquelets i forques. Raoul Cabrol, l’any 1939, el representà al cim d’una muntanya de calaveres, emprant la mateixa composició que ja havia utilitzat Francesc Fontanals, “Soka”, al Be Negre per parodiar Hitler l’any 1934. La metàfora zoomorfa l’associà als monstres, als corbs i al gossos. La seva política –o absència de política– internacional el convertí en acròbata o trapezista de circ. La imaginació desbordant dels ninotaires ens l’ha presentat fent de tot : Franco fent de Juan Tenorio, Franco disfressat d’emperador romà, Franco vestit de torero… Franco, Franco, Franco!, parodiat, ridiculitzat i escarnit per l’humor dels dibuixants de premsa. Justament, un dels nostres grans ninotaires, en Jaume Capdevila, “Kap”, que signa el pròleg d’aquestes Caricaturas Franquísimas, en unes declaracions al diari La Vanguardia el febrer del 2009, definia l’humor gràfic dient això:

“El dibujo y la ironía son un instrumento para explicar la realidad vista por detrás. Es una terapia de choque que pretende dar unas claves para interpretar una realidad : primero, provocar una sonrisa; después, hacer pensar”.

Il·lustració de Lluís Bagaria

Il·lustració de Lluís Bagaria

Amb Caricaturas Franquísimas, publicat a Ediciones La Tempestad, Jordi Artigas ens confirma un cop més que és un dels autors que més en saben de ninots a casa nostra i ens ofereix un treball únic, força documentat i exhaustiu que completa magistralment aquelles Caricatures de Franco que ja havia publicat l’any 1995 a les Edicions La Campana. Estudiós, metòdic i tenaç, Artigas signa des de fa temps articles a revistes especialitzades, participa també en col·loquis i seminaris, a més d’animar i empènyer el projecte “Memòria dels Dibuixants” amb què hom estén i divulga l’obra dels artistes de premsa i caricaturistes de casa nostra. Aquest llibre àcid, desvergonyit i corrosiu, és tan entretingut com alliçonador; és una part de la nostra història revisitada, un període de suplicis i patiments que ara en Jordi Artigas ens dóna l’ocasió de transformar-los en rialles.