Cançó de bressol

Non, noneta, vine, son, / no permetis el malson / de passar la nit del lloro / somiant amb el Montoro,

Son, soneta, vine aquí,

a la vora del coixí.

Vine, vine, son soneta,

tu que n’ets tan boniqueta,

acosta’t amb pas manyac,

i no com l’home del sac

que es presenta a mitjanit

i se’m fica dins del llit

amb la Camacho, l’Aznar,

i tot l’estol popular.

Non, noneta, vine, son,

no permetis el malson

de passar la nit del lloro

somiant amb el Montoro,

amb l’escanyament fiscal

i que no ens queda ni un ral.

Nonetes, feu-me el present

d’una altra mena de gent

i el somni dolç que demà

res d’això no existirà,

que els malsons s’han acabat

perquè som un nou estat.

Quedarà tan lluny Madrid

que no arribarà el brogit.

Quina calma! Quanta pau

sense tot aquell sarau!

Miraràs Antena 3

i et semblarà TV3,

els d’Intereconomia

parlaran amb simpatia

dels catalans tal com són

i faran cantar el Raimon,

als mitjans episcopals

cridaran Bon cop de falç!,

tant El Món com La Raó

defensaran la immersió

i et semblarà l’ABC

com si llegissis Carner.

Aquest somni em fa més peça

i ens l’heu de portar de pressa.

Nonetes, veniu, nonetes,

que us espero amb candeletes.

Son, soneta, vine aquí,

a la vora del coixí. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació