Can penja i despenja

La Marta és filla única, va néixer a l’estiu. Té 47 anys. És morena i prima, fa un centímetre menys que la seva mare i els seus ulls són marrons i petits.

La Marta és filla única, va néixer a l’estiu. Té 47 anys. És morena i prima, fa un centímetre menys que la seva mare i els seus ulls són marrons i petits. No té fills. Als 39, en Joan la va animar a muntar un negoci de vins km 0. Un desastre. Als 42 anys i 364 dies, en Joan la va deixar per un altre. Quan es va separar es va quedar amb el gos, el pis, la hipoteca, un deute d’un negoci que no va durar ni un parell d’anys i 1235 ampolles de vi. Ara la Marta torna a ser professora substituta de geografia i història i ja treballa durant tot el curs escolar. Però tot i això, no en té prou per pagar els deutes. Per aquesta raó i d’altres la Marta es veu obligada a fer cada estiu temporada a la botiga que tenen els seus pares a la costa: Can penja i despenja.

—Nena aquí estaries molt bé, mira’m a mi —, li diu la mare.

Sempre la mateixa cançó. Tot i que ja va preparada per l’ocasió i abans d’entrar a la botiga fa cinc respiracions profundes, no pot evitar sentir un calfred que la fa tremolar. La seva mare té més de 70 anys i encara no troba el moment per jubilar-se.

—Jo ja m’hauria jubilat nena, però tenint tu aquest deute… I el teu marit té la barra de passejar-se amb aquella cubana i els fills davant la botiga —, afegeix la mare.

La Marta no diu res, agafa el tamboret negre que hi ha al darrere la caixa registradora i s’asseu. La mare marxa per anar a plaça i fer el dinar, també la Juanita, una dependenta com cal. Al migdia es queda sola a la botiga.

Durant els 62 dies de juliol i agost de 13 a 16 hores la Marta fa el mateix. Obre el portàtil i repassa la premsa, només les lletres grosses. Llegeix un llibre i mira una revista. S’avorreix, no hi ha gaire gent al migdia, però s’ha d’obrir perquè no se sap mai. Observa a la gent. Homes vells amb dones joves, dones grasses carregades de fills, homes que badallen amb filles que s’emproven biquinis, guapos amb lletges, dones amb gossos que van en cotxet i tota una desfilada digna d’estudi antropològic. La Marta mai ha fet vacances a l’estiu. Té pànic, no vol semblar un guiri de costa, cremat, torrat, begut i fotografiat amb un barret mexicà.

El dia que fa 52 la Marta es prepara per obrir el portàtil i quan la mà esquerra està a punt de completar el gest, apareix ell. Entra, saluda amb el cap i es planta davant els banyadors. No és ni guapo ni lleig, ni alt ni baix, ni gras ni prim, però té un encant que hipnotitza. Va vestit com a ella li agrada. Porta bermudes caquis de cotó fins als genolls, camisa blanca de lli i espardenyes de color cru. La Marta tanca suaument l’ordinador sense perdre’l de vista. Va als provadors i fa veure que recull una etiqueta del terra per emmirallar-se. No s’agrada, però podria ser pitjor. Avui s’ha dutxat. La Marta somriu. Ell no sembla guiri, però és anglès. Al final no vol cap banyador, s’estima més una camisa negra de coll mao. La Marta el vol acompanyar al provador però ell li diu que no cal. Es treu la camisa davant d’ella, li pica l’ullet i li diu a cau d’orella “per tu, només seran 50”. Ella no entén res, el preu no el posa el client,  la camisa val 25. Però ell insisteix, li acaricia els cabells i li torna a dir el preu. Ella el mira, no sap que fer ni cap a on anar. Reflexiona. En un minut repassa la seva vida. En 10 segons el repassa a ell, en té prou. La Marta s’acosta al taulell i agafa del segon calaix les claus de la botiga.

Aquell dia d’estiu, per primer cop, a Can penja i despenja la caixa no va quadrar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació