Cal tant de bosc?

28.02.2017

Des del gener de 2017, a «Serra d’Or» hem incorporat nous columnistes, un dels quals és el geògraf Josep Maria Panareda. Hem trobat pertinent compartir la seva primera columna publicada al número 685 de gener de la revista.

Josep M. Panareda

Lloc poblat d’arbres. És la definició del diccionari, prou breu i clara, però alhora poc precisa. Un bosc és quelcom més que un indret on hi ha arbres. Hi ha també mates, herbes i molses, i molta mena d’animals, senglars, ocells, cucs i formigues. Damunt i dins del sòl més o menys profund, hi viuen els organismes. I encara resta considerar l’aire i l’aigua.

El que veiem més són els arbres, però el que fa que sigui un bosc és que tots aquests elements estiguin interrelacionats. No és pas la suma o l’agrupació de tot plegat, sinó un sistema integral, que funcioni i evolucioni globalment. Si es modifica una peça, se’n ressent tot el bosc.

El bosc ha estat radicalment transformat pels humans des de fa mil·lennis, de manera que l’extensió, l’estructura i el funcionament actuals resten lluny del que serien sense aquesta intervenció. I no ens és gens fàcil copsar com seria sense l’acció antròpica. Hi ha qui afirma que el bosc constituiria una massa contínua a casa nostra. Realment seria així? N’oferirem prou pistes al llarg de l’any.

Cada vegada hi ha més superfície forestal. És ben cert. Fou a mitjan segle XIX quan l’espai agrícola i ramader ocupà l’extensió màxima; fins foren rompudes terres molt poc productives. Després, amb la industrialització i la urbanització, s’abandonaren els camps, en especial els que donaven collites migrades. L’abandó agrícola s’intensificà al llarg de la segona meitat del segle XX. I la vegetació espontània es reféu arreu fins a l’establiment del bosc en molts indrets.

Ara hi ha una gran extensió de bosc i és més continu, espès i alt. Curiosament, ara és també quan menys interès tenim per aprofitar-lo.

Podem pregonar cofois que tenim una gran superfície de bosc i que es troba en força bon estat, però, de què servirà si no l’aprofitem? O potser sí que l’aprofitem, per a tenir un entorn verd, per a passejar-hi i per a estudiar-lo. N’hi ha prou?