Manel de la Rosa. Cada color d’un riu

Des de Dòria Llibres ens agradaria recomanar Cada color d’un riu, de Manel de la Rosa, publicat per Edicions del Periscopi, tot just fa uns mesos.

He de confessar que aquest llibre el vaig triar perquè la portada em va atreure, disseny bonic i molt diferent al que estem acostumats. Felicito l’editor i el dissenyador, però quan vaig començar a llegir, sense conèixer Manel de la Rosa, que em fa l’efecte que és el primer llibre que publica, vaig quedar ben sorpresa, em va impressionar.

A Cada color d’un riu, l’autor ens explica, a través del narrador de la història, en primera persona, la història de l’Àlex i de la Minkara, dos nens que per un fet traumàtic es separen i no es retroben fins el cap de deu anys marcats per les seves vides respectives i sobretot per aquest trauma. També de la Xènia, una noia aparentment sòlida i segura però absolutament trencada per dins i un parell de personatges més, tots dos estrangers, que en moments determinats de la novel·la la recolzen i apuntalen, el Zeb i Sigurd.

La novel·la ens descriu les conseqüències d’aquesta tragèdia i la manera de tirar endavant que adopten els personatges per poder seguir vivint amb el seu dolor, les seves circumstàncies vitals, en definitiva les diferents opcions que tenen per canalitzar aquesta situació, ignorant la tragèdia, acceptant-la o caient en el perill de l’obsessió.

Tot i la duresa de la història, Manel de la Rosa ho ha resolt de forma encertada, té el punt just de dramatisme. No hi sobra ni hi falta res, i un cop acabada de llegir els seus personatges es queden amb tu i t’acompanyen, i segueixes pensant en el seu dolor i el seu amor. Penses en la dificultat que tenim tot sovint per afrontar certes situacions que ens han marcat, i la dificultat que això suposa a l’hora de tirar endavant.

És un llibre dinàmic on no hi deixen de passar coses, àgil i que t’atrapa. Manel de la Rosa aconsegueix impregnar una intriga que fa que avancis i avancis sense parar, et manté molt atent, té un ritme viu que fa que no puguis deixar de llegir fins el final.

Cada color d’un riu és un llibre que està ple de sentiments i emocions, de matisos i colors diversos i que estableix lligams entre el dolor i l’alliberament.

“Ignoro si tu dubtaves amb els sentiments. Segurament no. Tenies manuals d’instruccions per a tot, i també la passió extraordinària que t’empenyia. Si me la vas transmetre, vaig extraviar-la quan vas morir.”