Brindo per la nimfa

Bibiana Ballbè és una nimfa. Ho sento, no és cap símptoma de cultura de riota ni de hihi haha, és simplement un blanc fàcil. I ho és perquè representa el paper de nimfa, de lolita, de noia jove i frívola que enterboleix el cervell dels homes. I aquest tipus de personatge, si bé s’accepta en el món de la faràndula, es considera totalment inapropiat en el sacrosant món de la gestió política i cultural. Tothom se sent amb dret d’atacar-la quan des de  l’escenari de la faràndula fa un salt elegant, per bé que mortal, i prova de caure al sector vetat que decideix i executa les lleis.

Segons expliquen els relats mitològics conservats en els papirs antics com l‘Himne homèric a Afrodita, les nimfes són esperits gràcils i enjogassats que habiten en els racons recòndits de la natura. És una natura que convida a l’erotisme sense compromisos, al plaer desacomplexat, a la cacera selvàtica. Com la Bibiana. És aquell tipus de noia a la qual totes les nenes es volen assemblar, perquè posa de relleu uns atributs femenins que són atractius en grau extrem: per damunt de tot, el seu somriure, el somriure que denota aquesta capacitat excel·lent de perseguir coses boniques i bones i viure-les fins al final. Aquesta és la capacitat que des de ben petita, la companyia dels adults m’ha intentat atenuar. Us ho dic: Si ser adulta significa renunciar a aquesta capacitat, deixeu-me ser una nimfa per sempre. I escriuré i cantaré i no m’escoltareu, però m’és igual.

El seu segon atribut és el de la bellesa que es deixa contemplar. Per això, si totes les nenes voldrien assemblar-s’hi, tots els homes la volen al seu llit. Però només al seu llit. No la volen enlloc més. Bé, potser en algun escenari nocturn o en una pantalla de televisió i prou. Ni a les oficines, ni a les llars, ni a les borses, ni a les escoles. I si han de concedir que hi sigui, que es tracti d’un lloc de ben poca responsabilitat. De secretària, per exemple. Perquè no la consideren exemple de res. Els homes només consideren les nimfes com un mitjà d’excitació, com un instrument.

Sembla com si ningú s’adonés que ser capaç de vèncer la vergonya per deixar-se veure, per exposar-se, com fa la Bibiana i com fan totes les nimfes, és un exercici de generositat suprem. La titllen de superficial. A mi em sembla acollidora i feliç. Aquesta és la seva tercera i gran característica: És acollidora i feliç. Ho subratllo: Que no veieu que la seva lleugeresa i la seva expressivitat són revolucionàries?

I tant que les nimfes poden dirigir les institucions culturals. N’estic tipa de sàtirs i de taurons amb corbata que gestionen els meus diners. Brindo per la nimfa Bibiana Bellbè i desafio el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a que li doni un espai, a que li deixi fer aquest salt elegant de la faràndula a la gestió cultural.