Breu tractat de Nuvologia

11.12.2012

Quan parlem de Núvol, no parlem òbviament d’aquest diari digital. No és casual ni atzarós que el digital de cultura porti aquest nom, però per Núvol, esclar, entenem tota una altra cosa.

El Núvol té una dimensió tecnològica, d’efectes inqüestionables en la nostra vida, però no la podem reduir al cloud, a una innovació merament tècnica, perquè el Núvol està transformant la manera que tenim de relacionar-nos i de comunicar-nos. El Núvol, per tant, no és un simple repositori d’informació emmagatzemada virtualment  a la xarxa que ens permet escalar costos o estalviar espai al nostre disc dur. El Núvol és potencialment revolucionari perquè estructura la realitat, i per tant les relacions entre les persones.

Digueu-me ingenu, però crec que la veritable dimensió revolucionària del Núvol no és tecnològica sinó les possibilitats per generar emancipació. Atenció, no em refereixo ara als efectes de les xarxes socials en la primavera àrab. Ja hem vist que no es pot enderrocar un règim amb quatre tuits. Facebook o Twitter són núvols que han permès de moure gentades sota consignes revolucionàries, però en darrer terme la plataforma amb què expressaven la seva llibertat estava controlada des d’un servidor dels Estats Units. Això no és emancipació. Ara mateix a Egipte totes aquelles consignes semblen haver quedar reduïdes a ‘chatter’, que en anglès vol dir ‘pura xerrameca’. Chatter i Twitter són dues paraules germanes.

Si la novetat de Núvol es reduís al cloud computing, a la seva dimensió purament tecnològica, per tant, seria un invent més en la cadena de millores tècniques que van sumant en el nostre progrés material. Caldrà esforçar-se una mica perquè el Núvol sigui veritablement emancipador en el camp social, educatiu o cultural. En molts casos caldrà trencar l’statu quo. Centrem-nos en tres exemples.

El Núvol i la política penitenciària. La reinserció dels presos és molt complicada. Sortir de la presó, un cop complerta la sentència, és relativament fàcil. El que és difícil és tornar a la normalitat de la vida a fora. El pres només es pot rehabilitar de debò si és capaç de reprendre la vida laboral. A vegades, el treball en un taller s’inicia dins la mateixa presó, però queda interromput tan bon punt el pres surt del centre penitenciari. El Núvol seria una escletxa ideal perquè els presos poguessin començar a col·laborar virtualment amb una empresa de l’exterior i establir uns vincles professionals que en el futur, un cop complerta la sentència, podrien ser laborals. Així sortirien amb un horitzó molt diferent, havent après un ofici i amb un contracte de treball esperant-lo a la porta de la presó.

El Núvol a l’escola. Avui mateix en parla a Núvol Albert Pérez Monfort, un dels responsables de la Xarxa Telemàtica dels nostres centres educatius. Els avenços que hi descriu són impressionants, però aquí encara hi ha molt camí per córrer. El Núvol no només ha de permetre l’estudiant accedir a uns continguts educatius o penjar els deures, sinó que ha de ser un espai habitable per a l’alumne que li permeti veure en una finestra d’ús exclusivament personal quina posició ocupa en el conjunt de la classe. Si els alumnes poguessin visualitzar en el núvol allò que no fan bé en relació a altres companys més espavilats, potser els seria més fàcil de esmenar-se i sortir de la seva inòpia. L’alumne no fracassa quan fa malament el que se li demana. Fracassa quan no sap què fa malament.

Els pares haurien de disposar en el núvol un espai vedat en el qual es puguin comunicar directament amb el professor. Al seu torn, l’alumne hauria de poder disposar en el seu mateix núvol de tots els llibres de text que haurà de seguir al llarg de la seva formació. Vull pensar que en el futur l’alumne disposarà d’un únic llibre continu per a cada una de les matèries curriculars, un llibre que els mateixos alumnes o professors podran fer mutar en funció de les seves necessitats o descobertes, en lloc d’haver de comprar cada any un manual de text gestat en una editorial. Ja ho veieu, cal trencar l’statu quo.

El Núvol i el llibre. Aquí la gran pregunta és si hi haurà mai un gran Spotify de Llibres. És a dir, si la subscripció suplantarà la descàrrega. Em sembla evident que tard o d’hora s’haurà d’imposar aquest model, però abans cal crear les condicions perquè aquesta gran biblioteca o club de llibres sigui una realitat. A Madrid hi ha una empresa privada, 24Symbols, que ho està intentant, però em sembla una quimera dur a terme aquest projecte sense la complicitat del sector públic i les universitats.

El món editorial està deprimit per la crisi, i com que no sap com sortir-se’n, blasma la pirateria i l’amenaça del llibre digital. En realitat, els llibres no es venen perquè els índexs de lectura són baixos. I si no tens l’hàbit de llegir ni tens diners a la butxaca, el llibre esdevé un article superflu. El segon error del sector editorial és pensar que posant a l’abast del lector la versió digital del seu catàleg ja fan prou. Però el lector corrent encara es resisteix a abandonar la comoditat del llibre físic si només li ofereixen una versió digital d’un títol que encara pot comprar en paper pel mateix preu, o una miqueta més car.

El llibre digital obrirà camí i mercat de debò el dia que sigui un producte pensat pel consum digital. Serà un artefacte concebut per capes, en el qual hi trobarem enllaços d’àudio i vídeo que siguin part de l’experiència lectora i no mers apèndixs per enriquir el contingut. També hi podrem trobar les lectures, enllaços i anotacions que altres lectors hi hauran fet en lectures prèvies a la nostra i que, si som al Núvol, tindrem la possibilitat de compartir en una gran mur col·lectiu que podrem activar o desactivar al nostre gust. La feina de l’editor consistirà en part a triar tots aquests comentaris i enllaços amb què es va enriquint l’obra per tal que siguin realment útils als futurs lectors i no una font d’interferències.

Ara mateix l’editor intervé en el llibre abans de publicar-lo i un cop imprès, dóna per acabada la seva feina. La revolució digital implica que el llibre no s’acaba mai, es converteix en una darrera versió contínua. L’upgrade arriba finalment al món editorial.

Com veieu, són tres exemples en què no es tracta de salvar la humanitat ni de capgirar el món, sinó de canviar de mentalitat i d’obrir algunes vies d’emancipació.