Born to be alive

7.09.2013

Entrar al Mercat del Born, aquesta mola imponent que porta tancada des de que qui signa aquestes ratlles té records de vida, resulta una experiència estètica molt interessant. Si des de fora impressionen les seves proporcions gairebé colossals, a l’interior del mercat la sensació que hi predomina és la de lleugeresa: una catedral de ferro i vidre que, com la seva veïna, la basílica de Santa Maria del Mar, genera espai mitjançant el buit, l’alçada i l’amplitud. Acostumar-se a estar, simplement a estar en aquest interessantíssim lloc, requereix uns minuts de transició, ja que no sabem si mirar cap amunt o cap avall, cap a les pedres o cap al ferro, immersos en una suggestiva combinació d’espai obert i tancat.

Una escena de L'auca del Born, escrita i dirigida per Jordi Casanovas

 

L’espectacle inaugural del Tricentenari i del Born Centre Cultural, l’Auca del Born, aprofita al màxim aquestes particularitats arquitectòniques, ja que l’acció té lloc al mateix jaciment arqueològic, mentre que els espectadors estan asseguts, uns tres metres més amunt, als bancs que l’envolten. El perill de distreure’s hi és, pel gran nombre d’estímuls visuals i per la necessitat d’acostumar-se a l’espai d’aquell que hi acaba d’entrar, però tot bon punt comença l’espectacle, les convencions teatrals funcionen i oblidem que ens trobem en un jaciment arqueològic impressionant, antic mercat i actual centre cultural.

Jordi Casanovas, l’home del moment del teatre català, va rebre l’encàrrec d’escriure i dirigir l’espectacle inaugural del Born CC i el Tricentenari, i com ens va explicar abans de l’assaig va estar considerant diverses opcions, com ara el teatre de carrer, per acabar triant el jaciment com a escenografia perfecta per la seva història. Una història protagonitzada per ciutadans, els habitants del barri de la Ribera, en el context històric i social del 1700 i del setge de Barcelona. Casanovas parla de la Història en majúscules però l’acció es centra en una història petita, d’amor, entre el Joan i la Marianna. L’estructura d’auca es compleix fil per randa: es tracta de 48 escenes, i el narrador de l’espectacle (Jordi Oriol) s’encarrega de dir-ne el número a totes les seves intervencions, així l’espectador sap on es troba i quan falta pel final. Allà on l’espectacle resulta més reeixit és en la direcció escènica: Casanovas sap fer moure els actors dins de l’espai amb gràcia i seguretat, i ens acabem oblidant que els murs i els carrers estan com aquell qui diu apuntats (tenen aproximadament un metre d’alçada), com si es tractés de la versió teatral i autòctona de Dogville (sense obligar els actors a fer veure que obren i tanquen portes, per sort). De l’ampli repartiment (28 actors en escena) destaquem sobretot el treball de tots aquells que no tenen text (la gran majoria), que creen amb el seu moviment l’acció que ens és narrada. Casanovas sap dirigir i sap moure molt bé els seus actors, i acaben sent especialment estimulants les escenes on l’acció transcorre simultàniament a diversos llocs alhora, oferint a l’espectador un ventall per triar què vol mirar.

Espectacle curtet i alegret, segurament la història d’amor que explica l’Auca del Born ja l’hem llegida i vista mil vegades, i el text no té ni una profunditat ni una qualitat literària dignes de mencionar però, tot i així, funciona. Els elements que funcionen són més nombrosos que aquells que grinyolen, i aquests són principalment la utilització del propi jaciment com a escenari, un repartiment entregat i que creu en el que està fent, una direcció escènica i de moviments efectiva i un ritme àgil i cinematogràfic. Quaranta-dos minuts d’auca se’ns fan molt curts, aspecte sempre positiu en teatre, i serveixen de tret de sortida d’un espai finalment recuperat per a Barcelona. Encara que Televisió de Catalunya emetrà l’Auca del Born, els recomano que hi vagin vostès mateixos, i visquin en la seva pròpia pell aquesta experiència arqueològica, històrica i teatral. L’entrada costa només dos euros i la recaptació anirà destinada a dues entitats socials del barri de la Ribera.

 

L'auca del Born s'estrena aquesta setmana sota la direcció de Jordi Casanovas

Quan surtin, a l’esplanada que alguns veïns ja anomenen “Plaça de Tian’anmen”, podran contemplar la senyera gegant i els balcons que combinen una intervenció artística temporal amb la denúncia dels veïns sobre el nou Pla d’Usos (o abusos) de Ciutat Vella… Resulta interessant jugar a endevinar què és què, tot esquivant turistes asseguts en les terrasses que, si seguim a aquest pas, acabaran per dominar Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. – “destaquem sobretot el treball de tots aquells (actors) que no tenen text”

    – “la història d’amor… ja l’hem llegida i vista mil vegades”

    – “el text no té ni una profunditat ni una qualitat literària dignes de mencionar”

    Aquestes tres frases de l’article resumeixen molt bé allò que és l’Auca del Born: un text absolutament infumable, escrit en versets infantils dins d’una historieta de 3r de bàsica.

    L’únic que pot salvar Casanovas d’aquest nyap és si reconeix públicament que junt amb l’encàrrec li van fer arribar unes directrius molt estrictes sobre com havia de ser l’Auca. Perquè si no és així, és a dir, si l’Auca del Born és una creació completament lliure, llavors francament tenim molt mala peça al teler si aquest noi és la punta de llança de la creació dramàtica contemporània…